Internet, el gran aliat de les protestes a Cuba

Beatriz Batista es va filmar mentre caminava enmig dels crits. «He viscut els moments més impactants de tota la meva vida», va escriure després sobre les protestes de l’11 de juliol al seu compte de Facebook. El cantant de reggaeton Yomil va documentar la seva participació. A Real Flöw Queen, nom imaginari d’un jove estudiant, va recórrer a la mateixa xarxa per mostrar que dilluns també es van registrar a l’Havana algunes manifestacions, malgrat les dificultats per utilitzar internet. «Això es posarà ‘fula’ (‘es complicarà’) avui. Estic gravant i ja hi ha 8.178 persones veient-ho. Però això ha de ser pacífic, senyors», diu l’Elizabeth mentre transmet també en temps real en una xarxa social. Els usuaris no diuen davant els micròfons res que no s’hagi sentit abans. Tampoc els joves que ocupen els carrers. El punt d’inflexió és tecnològic i no discursiu. Les mobilitzacions contra el Govern de Manuel Díaz Canel no poden explicar-se sense el grau d’instantaneïtat que permeten les plataformes digitals. L’esfera virtual canalitza un descontentament que anys enrere no tenia cabuda orgànica en la societat civil. Cada manifestant és, alhora, una càmera, com ha passat en altres crisis internacionals. L’ús d’aquestes eines han encès una llum d’alarma després dels episodis de l’11 de juliol, fins al punt que el president es va queixar del paper que tenen youtubers i influencers com a propagadors del descontentament. En l’era analògica, els esdeveniments polítics o socials que la premsa oficial no revelava, tenien el correlat urbà del rumor de carrer. L’anomenada ‘radio bemba’ (‘boca’), amb el seu component furtiu, gairebé secret, va constituir una font d’informació que s’anava distorsionant fins a distanciar-se del missatge original. La disseminació del telèfon mòbil ha canviat per complet la manera en què els cubans s’assabenten del que passa, fins i tot amb els perills de les fake news i altres formes de contaminació, de què de vegades són art i part. Moviment San Isidro El raper dissident Denis Solís acaba d’abandonar el Combinado del Este, la presó on va estar vuit mesos sota l’acusació de desacatament. ¿Nosaltres o vostès, qui són els delinqüents?, cantava abans que la policia se l’emportés, el novembre del 2020. En el moment de ser arrestat, Solís va encendre el telèfon i va gravar per a Facebook l’instant de la captura. Les imatges van tenir el seu impacte polític a les catacumbes digitals. A partir de la seva detenció es va formar un col·lectiu d’artistes i intel·lectuals, el Moviment San Isidro, que ha comportat més d’un maldecap al Govern. Ells també es van filmar en moments complicats. Les imatges van començar a valer més que mil paraules. La visibilitat de les tensions ha posat en un compromís el relat estatal. Gairebé tots equipats La segona rúbrica econòmica de Cuba són les remeses. Aquests gairebé 300 milions de dòlars mensuals que venien de l’exterior, especialment dels Estats Units, abans de la pandèmia, han permès a set milions de persones comptar amb un telèfon intel·ligent. L’artista Hamlet Lavastida està detingut i incomunicat a Villa Marista, una unitat de la Seguretat de l’Estat a l’Havana. Van ser els mòbils i els mitjans digitals els que van informar sobre el que li va passar a l’arribar a l’Havana el 21 de juny, després de concloure una residència a la galeria Künstlerhaus Bethanien, a Berlín. L’artista visual Tania Bruguera considera que, malgrat la fustigació, l’activisme es troba en una «etapa superior», en bona part a causa de l’ús de la tecnologia. Tot això no hauria sigut possible abans de l’ampliació del servei d’internet a l’illa portada a terme quan les relacions entre Washington i l’Havana semblaven encarrilar-se. L’era Trump va canviar l’escenari, però l’illa ja no podia tornar enrere en matèria tecnològica. El Govern ha bloquejat alguns llocs emblemàtics de l’anticastrisme com Radio Martí, de Miami. No obstant, ha tolerat de mala gana l’accés a Facebook, Whatsapp i YouTube. Setmanes abans de les últimes protestes, Granma, l’òrgan oficial del Partit Comunista, va assegurar que és en l’espai virtual on es desenvolupa i es finança «una contrarevolució interna». S’han incrementat els fons de l’agència nord-americana Usaid destinats a formar «nous líders i oferir suport tecnològic i entrenament a grups integrats per artistes, periodistes, bloguers, dones, joves, afrocubans, perquè expressin els seus punts de vista, i obertament desafiïn el Govern». Granma reconeix que «l’enemic treballa sobre les nostres deficiències, sobre els nostres errors»:

Internet, el gran aliat de les protestes a Cuba

L’esfera virtual ha canalitzat un descontentament que abans no tenia cabuda en la societat civil cubana

El més llegit