La caiguda del turisme ha agreujat la crisi econòmica a Cuba

Platges paradisíaques, carrers acolorits, puros havans...En els últims anys Cuba s’havia convertit en un autèntic parc d’atraccions que sembla estancat en els anys 50 i atrau visitants d’arreu del món. El turisme és el pilar més important de l’economia de l’illa caribenya, seguit de les remeses que envien els cubans residents a l’estranger. No obstant, amb la pandèmia el sector s’ha enfonsat i una gran part de la societat cubana que en depenia ha vist caure en picat els seus ingressos.. Segons l’Oficina Nacional d’Estadística i Informació de Cuba, durant l’any 2020 es van reduir en gairebé un 75% el nombre de visitants al país en relació amb el 2019. La majoria d’aquestes arribades van tenir lloc en els tres primers mesos de l’any. A partir del març, amb la declaració de la pandèmia mundial, el turisme es va enfonsar. Malgrat que a finals d’any les visites van tornar a créixer, no són comparables amb les d’anys anteriors. El sector turístic ha arribat a suposar més d’un 25% del PIB de l’illa, això sense esmentar el percentatge d’altres sectors que es dirigeixen exclusivament a l’empresa turística. Amb els contagis a l’alça durant aquests últims mesos, Cuba manté mesures estrictes per a tots els viatgers que hi arriben. Les mesures sanitàries inclouen «proves obligatòries, quarantenes i, en alguns casos, el tancament complet de les fronteres». Restriccions estrictes que impedeixen el flux habitual de visitants. Però no només la pandèmia ha afectat el turisme a Cuba, les restrictives polítiques de l’Administració Trump –que segueixen vigents encara avui– amb el règim castrista també van fer que molts nord-americans s’ho pensessin dues vegades abans d’escollir l’illa com a destí vacacional. Fa uns dies el ministre de Turisme cubà, Juan Carlos García, assenyalava que el bloqueig «obstaculitza i limita de manera significativa el desenvolupament i creixement del turisme cubà». Així mateix, García explicava que aquestes mesures «van repercutir directament i negativament sobre la indústria turística cubana». Es inhumano pretender ahogar a una nación, excluirla, incomunicarla. Ninguna nación tiene derecho a imponer sus leyes a otra, mucho menos a intervenir en sus asuntos internos. Contra Cuba #NoMásBloqueo.#EliminaElBloqueo #TambiénEsUnVirus #StopTheEmbargo #ItsAVirusToo#Cuba pic.twitter.com/fI4MnsrZUh — Juan Carlos Garcia Granda (@JuannCarlosGG) 23 de junio de 2021 Sense turistes, sense ingressos, sense els germans Castro i amb un elevat augment en els casos de Covid, Cuba fa front a una crisi sense precedents al país. La caiguda de les remeses Les remeses que envien els cubans a l’exterior a les seves famílies representen el segon ingrés econòmic de l’illa. Fins al 2019 hi arribaven uns 3.700 milions de dòlars a l’any. Aquest flux es va veure afavorit per les mesures adoptades durant l’administració de Barack Obama, al restablir les relacions diplomàtiques. El Govern de Donald Trump va obrar en sentit contrari, al restringir els mecanismes d’enviament de dòlars a Cuba que arribaven a través de Western Union. Els diners van començar a arribar amb comptagotes i en mans dels escassos viatgers que van aterrar a l’Havana. La combinació de les sancions de Washington i les dificultats derivades de les polítiques internes ha sigut explosiva per a un país amb un PIB que es va esfondrar 11 punts l’any passat. A partir del 2019, les autoritats van passar de devaluar fortament el peso cubà, obrir botigues en dòlars per millorar el proveïment i implementar una unificació monetària a decidir, setmanes enrere, la suspensió dels dipòsits de dòlars en efectiu en el seu sistema bancari. Es va explicar en el seu moment que aquesta era una mesura dolorosa i temporal però necessària davant l’embargament nord-americà. S’ha buscat tenir un control més estret del moviment de la divisa. Part de la vida quotidiana es regeix pel valor del dòlar, fins al punt d’engrandir de manera constant la bretxa entre els 24 pesos que es cotitza al mercat oficial i els gairebé 70 pesos en àmbit informal.

La caiguda del turisme ha agreujat la crisi econòmica a Cuba

L’ensorrament d’un sector que és el motor econòmic del país ha deixat bona part dels cubans sense ingressos

Les remeses que envien els cubans de l’exterior també han caigut per les restriccions imposades per Trump

El més llegit