Afganistan: els fantasmes d’una retirada que sona a un nou fracàs

Molts fantasmes envolten la retirada dels Estats Units de l’Afganistan. Hi ha els del passat, com el Vietnam, però, sobretot, hi ha els del present i el futur. L’avenç dels talibans s’intensifica i han conquerit ja un terç del territori, forçant el desplaçament de milers d’afganesos. Els alts caps militars dels EUA veuen possible una Guerra Civil i la comunitat d’intel·ligència calcula que el Govern podria caure en només sis mesos o un any, obrint una crisi humanitària i de seguretat que bé pot convertir-se en un altre malson polític per a Washington. Malgrat tot, per al president Joe Biden no hi ha marxa enrere. Aquest passat dijous, en el seu primer discurs sobre la decisió que va anunciar el mes d’abril, una setmana després que les tropes nord-americanes deixessin la base de Bagram i a les 24 hores que el Pentàgon marqués la retirada com completada al 90%, el demòcrata defensava vehementment la seva determinació de posar fi a la guerra més llarga dels EUA després de gairebé 20 anys i fixava el 31 d’agost com la data definitiva de sortida, que inicialment havia posat en l’aniversari dels atemptats de l’11-S. Biden rebutjava amb igual vehemència algunes crítiques que han sorgit, tot i que la seva decisió té un suport generalitzat tant entre demòcrates com entre republicans i entre la població. En un país on, segons un sondeig de l’agència de notícies nord-americana Associated Press de l’any passat, només el 12% dels ciutadans segueixen de prop les notícies sobre la presència dels EUA a l’Afganistan, una altra enquesta realitzada després de l’anunci de Biden mostrava el 69% d’aprovació davant el 29% d’oposició. «¿Hi enviarien els seus fills?» «Deixin-me que pregunti als qui volen que ens hi quedem: quants milers més de nord-americans volen posar en risc? ¿enviarien els seus fills o les seves filles?», plantejava Biden recordant una contesa que ha costat un bilió de dòlars i en la que han mort més de 2.400 soldats nord-americans i gairebé 21.000 han quedat ferits. «No enviaré cap altra generació a la guerra de l’Afganistan sense expectativa d’aconseguir un resultat diferent», deia, mostrant la certesa que no hi ha una solució militar. «Vint anys d’experiència han mostrat, i l’actual situació només ho confirma, que un any més de lluita a l’Afganistan no és una solució sinó una recepta per estar allà indefinidament», afegia el president. L’argumentari de Biden té diversos eixos. Hi entra, per exemple, sentir-se lligat per l’acord que el febrer del 2020 va firmar Donald Trump amb els talibans. També es recolza en les anàlisis del seu Govern que apunten que Al-Qaida i l’Estat Islàmic no són ara una amenaça directa per al territori dels EUA i almenys tardarien dos anys a reconstituir-se. Però Biden, que ja el 2009 com a vicepresident de Barack Obama va advocar sense èxit per una reducció de tropes, argumenta també que «els EUA no pot permetre’s continuar lligat a polítiques creades en resposta al món com era fa 20 anys». «És el dret i la responsabilitat del poble afganès decidir el seu futur i com volen portar el seu país», deia també dijous Biden, que qualificava d’«altament improbable» que el país sigui dirigit per un Govern «unificat». «L’única manera que hi haurà pau i seguretat a l’Afganistan és si ideen un modus vivendi amb els talibans, i determinen com poden aconseguir la pau», assegurava el mandatari, a la defensiva i irritat davant algunes preguntes dels periodistes, com la de si confia en els talibans. «És una pregunta estúpida», va replicar. «Confio en la capacitat de les forces armades de l’Afganistan, que estan més ben entrenades, més ben equipades i són més competents en termes de deslliurar una guerra», va concloure. Drets de les dones Malgrat la determinació, els problemes que es plantegen ara no escapen a la Casa Blanca. Biden ha promès que continuaran no només l’assistència de seguretat, per a la qual ha promès 3.000 milions de dòlars, sinó també la civil i humanitària i ha posat focus especial en els drets de les dones. Ha respost també a les pressions per garantir la seguretat dels entre 9.000 i 16.000 afganesos que han col·laborat amb els EUA durant la seva presència militar al país, dels traductors i intèrprets a conductors. El president ha promès que tots els que vulguin podran obtenir visats especials per instal·lar-se als EUA però no ha donat detalls, tot i que fonts del Govern han explicat que la idea és que es traslladin a territoris nord-americans com Guam i a tercers països des dels quals començar els tràmits per a aquests visats. La retirada planteja a més altres reptes per a Washington en la lluita contra el terrorisme. Burns, el director de la CIA, ha admès que la retirada afectarà la capacitat dels EUA d’aconseguir intel·ligència sobre el terreny. Però a més Washington quedarà limitat a operar els seus drons o llançar missions des de bases llunyanes al Pròxim Orient o des dels portaavions desplegats al Golf, una cosa que segons va reconèixer l’abril al Congrés el general Kenneth McKenzie, responsable del Comandament Central, farà la missió de perseguir terroristes «extremadament difícil». Per això, en les últimes setmanes, s’han intensificat les negociacions i contactes diplomàtics al més alt nivell amb sis governs d’Àsia central, segons revelava fa uns dies Politico, amb l’esperança que acceptin els afganesos que van col·laborar amb els EUA i que permetin estacionar tropes. Tadjikistan i l’Uzbekistan serien les preferències però la influència de Rússia i la Xina, a més d’altres factors, dificulta aquesta possibilitat. Washington, a més, mantindrà l’autoritat per realitzar atacs contra els talibans en suport a les forces afganeses però ni tan sols té finalitzada la política de com perseguir terroristes al país una vegada que s’hagi completat la retirada, segons revelava CNN, i l’Administració debat també si eliminar la designació de l’Afganistan com a zona de combat, un tecnicisme que impacta en les operacions antiterroristes. Biden dijous quedava lluny de cometre l’infame error de George Bush amb aquell precipitat «missió complerta» a l’Iraq i tot i que destacava l’assassinat d’Ossama bin Laden i que «el terrorisme no emana d’aquesta part del món» per assegurar que a l’Afganistan «la missió no ha fracassat» afegia un important i inquietant matís: «encara».

Afganistan: els fantasmes d’una retirada que sona a un nou fracàs

El president nord-americà, Joe Biden, defensa vehementment la retirada total del país asiàtic, que avança al 31 d’agost

El més llegit