La retirada militar dels EUA accelera l’avenç dels talibans a l’Afganistan

Eran les set del matí quan Asadullah Kohistani, el nou comandant de la base afganesa de Bagram, es va assabentar que ja havien marxat els soldats nord-americans. Coneixia que el replegament total era imminent, però no en sabia la data, que va arribar sense que s’assabentés, sense que ningú l’avisés. Els soldats nord-americans havien marxat algunes hores abans, divendres passat a la matinada: a punta de dia, ja amb tots fora, van tallar la llum i van abandonar la que havia sigut la seva principal base aèria al país centreasiàtic durant els últims vint anys. Kohistani se n’assabentaria dues hores després. «Van començar a sonar rumors que els nord-americans se n’havien anat, i finalment a les set del matí vam poder comprovar que efectivament havien evacuat Bagram. Ningú ens va avisar», va dir el nou comandant de la base a la premsa afganesa. El president nord-americà, Joe Biden, ja ho va anunciar a l’abril: la data límit és l’11 de setembre d’aquest 2021, però el procés està gairebé completat, i la immensa majoria dels soldats nord-americans a l’Afganistan –i els seus aliats de l’OTAN, entre els quals es troben militars espanyols– ja ha abandonat el país centreasiàtic. Només queda un petit contingent controlant l’aeroport de Kabul, la capital. La nova data de retirada total anunciada aquesta setmana per Biden és el 31 d’agost. Després de la desbandada, el buit El replegament va tan ràpid, sense gairebé mirar enrere, que més que una retirada sembla una desbandada. A l’Afganistán la guerra s’agreuja per minuts sobretot gràcies al buit que deixen darrere de si els nord-americans i els seus aliats. En les últimes setmanes, els talibans han conquistat desenes de províncies al nord del país, i han posat cèrcol a diverses ciutats controlades pel Govern de Kabul. Aquest, d’altra banda, veu com milers dels seus soldats deserten, abandonen la lluita i travessen la frontera per sortir de l’Afganistan. Aquest dissabte s’ha confirmat que Islam Qala i Torghundi, principals enclavaments fronterers amb l’Iran i el Turkmenistan respectivament, a la província d’Herat, han caigut en mans dels talibans. La clau del desavantatge militar està en l’aire. «El que més mal li fa al Govern afganès és la falta de cobertura aèria, que proveïen els EUA, és a dir, drons, helicòpters, artilleria aèria... que era el que més castigava els talibans. Sense això, les Forces Armades afganeses són més febles», diu Ana Ballesteros, experta del Cidob, un think tank barceloní de relacions internacionals. A la càrrega A la càrregaActualment, els talibans, que van ser expulsats del poder el 2001 amb la invasió nord-americana després de l’atemptat de les torres bessones de Nova York, controlen o tenen presència en prop del 50% del territori afganès. A les zones que controlen, majorment rurals, viu el 30% de la població. El seu objectiu actual és capturar com més províncies millor i assetjar ciutats sota el comandament el Govern de Kabul, esperant la llum verda dels líders per atacar-les. Des de l’arribada dels EUA, els talibans mai abans havien tingut tanta força i el motiu, en part, són els mateixos nord-americans i el Govern afganès. «Durant tots aquests anys, les forces estrangeres i l’Estat han comès milers de crims de guerra contra la població civil, i la falta de transparència, responsabilitat i reparació a les víctimes és una de les raons clau de l’alineació de la població local, que marxa a unir-se als talibans. Tot això ha fet créixer la cultura de la impunitat al nostre país, i ha ajudat a aixecar la por i la falta de confiança a les forces internacionals», afirma Shaharzad Akbar, directora de la Comissió Independent afganesa per als Drets Humans. Tot segueix Tot segueixLes tropes estrangeres se n’aniran, però la guerra seguirà per als afganesos que es queden, que veuen com el seu país pot tornar als pitjors anys del conflicte. «És factible [un cèrcol dels talibà a Kabul]. Aquesta situació és el que s’intenta evitar reactivant les negociacions entre les diferents faccions afganeses que s’han reprès aquesta setmana a Teheran. El fet que els talibans entrin una altra vegada triomfants a Kabul seria una mostra del fracàs i tindria un valor simbòlic enorme sobre determinats grups, com Al-Qaida, l’Estat Islàmic i altres gihadistes», diu Ballesteros. Però la prioritat dels EUA i els seus aliats és una altra: anar-se’n al més aviat possible. A la base de Bagram, que al seu dia va allotjar fins a 100.000 soldats nord-americans, ara no queda ni una ànima, tot i que sí el seu rastre. Quan les forces afganeses van entrar a la base després que fos abandonada hi van trobar de tot. «3,5 milions d’objectes, segons hem calculat», va dir Kohistani, el nou comandant. Absolutament de tot: envasos de begudes energètiques plens i buits, menjar, telèfons, armes petites, munició, poms de portes, blindats i fins i tot cotxes de civils. La decepció va ser veure que els nord-americans havien deixat els cotxes però no les claus de molts d’aquests.

La retirada militar dels EUA accelera l’avenç dels talibans a l’Afganistan

La desbandada dels nord-americans, que surten de l’Afganistan amb pressa i sense mirar enrere, facilita l’ofensiva dels insurgents, amb cada vegada més poder i control territorial

L’Exèrcit regular afganès està sent absolutament superat a moltes províncies del país i més d’un miler de soldats han desertat i fugit als països veïns

El més llegit