Les dones japoneses alcen la veu contra el sexisme

Amb l’arribada dels Jocs Olímpics, el Japó torna a presentar-se davant el món com un país avançat i modern. No obstant, els nipons encara tenen una assignatura pendent, el paper de la dona en la seva societat. Els Jocs han sigut capaços de tornar a posar sobre la taula el debat del paper femení al país nipó La polèmica va arrencar el mes de febrer passat quan el president del Comitè Organitzador dels Jocs, Yoshiro Mori, era criticat per unes declaracions masclistes. Al que va ser primer ministre li va costar el càrrec considerar que totes les dones tendeixen a donar la seva opinió «quan una d’elles aixeca la mà». Precisament, va ser substituït per una dona, la medallista olímpica Seiko Hashimoto. El doctor Blai Guarné, coordinador del Grau en Estudis d’Àsia Oriental de la Universitat Autònoma de Barcelona, explica que al país nipó molts veuen aquestes situacions amb indignació i «cert rubor», com una cosa fora de temps. Després de les declaracions de Mori, diversos moviments feministes van començar a discutir a les xarxes l’estirabot del polític octogenari. La doctora Montserrat Crespín, professora lectora de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona, explica que aquestes discussions són molt significatives per a «anar calibrant els canvis progressius i veure com s’està alçant la veu contra el sexisme i la misogínia». Masclisme en política També van ser molt criticades les declaracions de Toshihiro Niaki, el secretari general del Partit Liberal Democràtic (PLD), agrupació que lidera el país des de 1955, en què anunciava que permetria l’assistència de cinc dones com a observadores a les reunions del partit. És a dir, les escollides tindrien l’oportunitat d’acudir a les juntes, però només podrien expressar la seva opinió per correu electrònic quan haguessin acabat. Al contrari del que pugui semblar, la professora indica que és important veure la intenció del líder del partit, liderat majoritàriament per homes, ja que possibilitarà que les dones donin el seu punt de vista. «És important entendre bé quin tipus de discussions estan tenint lloc». «Del que es tracta és de donar-hi un cop d’ull», deia Nikai en una roda de premsa. Blai recorda que el Japó és una gerontocràcia dirigida per homes que creuen que poden «anar concedint drets a les dones», en lloc de ser elles que els assoleixen. Les ‘womenomics’ La bretxa de gènere continua sent un gran problema al Japó actual: el país ocupa la posició 121 en el rànquing global del Fòrum Econòmic Mundial (WEF) el 2020, el pitjor lloc entre els països del G-20. El professor Guarné explica que aquesta situació s’ha utilitzat com a leitmotiv pels joves per criticar el Govern. Tot això malgrat que el seu ex primer ministre Shinzo Abe desenvolupés polítiques conegudes com a womenomics, nascudes amb la funció de facilitar la inclusió femenina al món laboral. Per promulgar aquestes polítiques, Abe va crear l’Agenda Horitzó 2020, amb metes per arribar a curt termini, entre les quals hi havia el fet de facilitar el retorn de les dones a la feina després de la maternitat o augmentar la participació laboral de les més joves. Un dels principals objectius d’aquesta agenda era incrementar fins al 30% el nombre de dones en llocs de responsabilitat per a l’any 2020. No obstant, segons el WEF, només es va arribar al 15%. L’organització afegeix que les dones japoneses guanyen aproximadament la meitat que els homes. La doctora Crespín indica, però, que aquestes polítiques no s’estan seguint amb el Govern de Yoshihide Suga. Estructura patriarcal La pandèmia, com a Espanya, ha afectat particularment les dones al món laboral i, segons el parer de Crespín, això reflecteix «la doble càrrega, laboral i de cures a la llar» a què estan sotmeses. És per això que Suga ha decidit marcar un nou horitzó el 2030 per poder desenvolupar aquestes mesures amb prou temps per assolir-les. «Des del moment en què n’han demorat el compliment, demostren que no veuen un futur pròxim», afegeix el professor Guarné. Abe, durant un discurs a l’Assemblea de les Nacions Unides el 2013, va dir que era «essencial per a una societat vibrant i en creixement crear un entorn en què les dones puguin demostrar el seu poder en tota la seva extensió». Però la societat nipona, com la nostra, manté estructures socials de caràcter patriarcal, tal com recorda Crespín, i és per això que, encara avui, les dones japoneses veuen com la seva carrera laboral segueix orientada a llocs de menys qualificació o de més precarització, una cosa que ha empitjorat amb la Covid. El doctor Guarné conclou que es van fent passos, però que encara queda molt recorregut. Davant tot això, destaquen figures com la de Yuriko Koike. Aquesta política conservadora va ser triada com la primera governadora de Tòquio l’any 2016 en unes eleccions en què es va presentar com a independent després que el PLD li donés l’esquena i no n’avalés la candidatura. En la mateixa línia que Seiko Hashimoto, la medallista olímpica que ha substituït Mori al capdavant dels Jocs.

Les dones japoneses alcen la veu contra el sexisme

El país nipó, que acollirà d'aquí dues setmanes els Jocs Olímpics, es presenta com a avançat i modern, però encara té molt camí per recórrer en matèria de gènere

El més llegit