El xampany francès, desposseït de la seva denominació a Rússia

Poques coses hi ha tan franceses com el croissant, la baguet... o el xampany. No és estrany que, quan qualsevol d’aquests productes d’orgull nacional es veu amenaçat, els francesos posin el crit al cel. Sobre l’últim d’aquests, el xampany, no plana una amenaça, sinó una prohibició: el 2 de juliol, Vladímir Putin va firmar una esmena que modifica la llei sobre la regulació de les begudes alcohòliques, a partir d’ara, la beguda francesa conserva el dret exclusiu a utilitzar el nom ‘xampany’ en caràcters llatins a l’etiqueta principal, però la llei els obliga a renunciar al terme ‘shampanskoe’ [xampany en rus], reemplaçat per «vi escumós» en caràcters ciríl·lics a la contraetiqueta. El nom ‘shampanskoe’ queda reservat als vins escumosos russos. «Aquesta llei és, simplement, inacceptable. Ens prohibeix utilitzar la nostra denominació d’origen... ¡Un nom en què hem treballat i invertit més de 300 anys!», afirma irritat David Chatillon, director general d’Unió de Cases de la Xampanya (UMC). «Ens desposseeixen d’allò que ens estimem més: la nostra qualitat, la nostra imatge, el nostre entorn, la nostra capacitat de despertar un desig entre els consumidors», diu Chatillon, i recorda que la denominació d’origen xampany, reconeguda a 120 països, respon a nombrosos requisits de qualitat i es limita a la producció d’una regió específica: La Xampanya, al nord-oest de l’Hexàgon. El ‘xampany’ ‘made in URSS’ El ‘xampany’ ‘made in URSS’ La relació de Rússia amb el xampany és, com a mínim, particular. Va ser entorn del 1936 quan, a petició del mateix Stalin, va començar la producció del primer vi escumós fabricat al país i batejat com a ‘sovetskoye shampanskoye’. Si fins aleshores els vins escumosos eren considerats massa burgesos, amb el seu xampany fictici ‘made in URSS’, el líder soviètic va posar a disposició del poble «un signe de benestar i de la bona vida», un luxe que el socialisme posaria a disposició de tots, sense excepció. A partir d’ara, és aquest producte, carregat d’història, però sense veritable valor gastronòmic, l’únic que pot, gràcies a l’esmena de Vladímir Putin, lluir a la seva etiqueta la paraula ‘shampanskoye’. «És totalment absurd, hauria de ser al revés: el concepte ‘vi escumós’ s’hauria d’acordar a la versió russa del xampany, que no posseeix cap identitat i només té bombolles», afirma exasperat Guillaume Lemaire, productor de xampany independent, per a qui la nova legislació russa és «un sisme», «una catàstrofe», en una època especialment delicada: «La crisi sanitària ha sigut duríssima per a nosaltres, sense res a celebrar, ningú es dona el luxe d’obrir una ampolla de xampany». «Renunciar a anys d’història i de feina» «Renunciar a anys d’història i de feina» Fa només unes setmanes, Lemaire va aconseguir un acord per exportar mil ampolles a Rússia, «una quantitat important per a un petit productor independent», explica, però aquest contracte va caure en sac foradat. «Nosaltres no canviarem les nostres etiquetes, no renunciarem a la denominació d’origen més important de França. Fer-ho seria ridícul, una vergonya... Per nosaltres seria renunciar a anys d’història i de feina, som la cinquena generació d’una família de productors», diu. En vista de la nova legislació russa, el Comitè del Xampany ha instat els productors a «aturar tots els enviaments a Rússia», el 15è importador del preuat nèctar, «fins a nou avís». No obstant, fent-se el desentès, la marca del gegant del luxe LVMH Moët Hennessy, líder del mercat rus, ja ha anunciat que canviarà les seves etiquetes i reprendrà les entregues «com abans millor». Mentre els grans productors semblen disposats a cedir de cara a la nova llei russa, d’altres es neguen a quedar-se de braços plegats contra aquesta nova guerra comercial. «Hem sol·licitat una anàlisi de la llei, un estudi de les seves conseqüències... També hem demanat una intervenció en l’àmbit diplomàtic», diu Chatillon. Perquè la decisió de Putin seria «una punició política; Emmanuel Macron deu haver molestat Rússia i nosaltres en paguem els efectes col·laterals», diu Lemaire, disculpant-se pels seus possibles «a prioris».

El més llegit