La condemna de néixer a Gaza

Entre les ruïnes, encara podia escoltar-se el plor d’un nadó. Sota el cos sense vida de la seva mare, vivia Omar. Recolzat al pit que li donava aliment, el petit de cinc mesos es convertia en el miracle. Allà sota de qui el va portar al món, Omar havia sobreviscut al bombardeig des del cel. Però l’envoltaven deu cadàvers dels que eren la seva tia, els seus cosins i els seus germans. Jeuen entre les restes del sopar de l’Eid, pel final del Ramadà, i jocs de taula amb partides a mitges. Durant els 11 dies que van durar els bombardejos israelians sobre la Franja de Gaza, van morir 257 palestins, entre els quals hi havia 67 nens, quatre d’ells, germans d’Omar al-Hadidi. «Als nens a Gaza se’ls ha tret el dret de ser nens», denúncia Steve Sosebee, director del Fons d’Ajuda per a Nens Palestins (PCRF, per les seves sigles en anglès). Amb tot just cinc mesos en aquest món, Omar ha conegut la guerra, la mort i la soledat. Però abans de la seva arribada, la Franja tampoc era un lloc per a la vida. Abans de l’última escalada de violència, un de cada tres nens de l’enclavament necessitava assistència psicològica per traumes relacionats amb el conflicte. #MentalHealth support has been vital to the children of Maghazi camp and others throughout Gaza as the region recovers from recent attacks. PCRF’s central Gaza office and mental health teams are working throughout Gaza to bring mental health support and other aid to all children. pic.twitter.com/RXnSGb9zEj — The PCRF (@ThePCRF) 12 de junio de 2021 Segons l’UNICEF, ara són 500.000 els menors, gairebé la meitat, que podrien necessitar aquest recolzament. «El bloqueig des de fa 15 anys i l’atur són reptes als quals s’enfronten les famílies a Gaza i els dificulta la possibilitat de crear una vida agradable per als seus fills», explica el doctor Iyad Zaqout, cap de la unitat de Gaza de recolzament psicosocial en la salut mental i l’educació a UNRWA, l’agència de l’ONU per als refugiats palestins. Sense aigua ni electricitat L’escassetat d’electricitat produeix el deteriorament de la capacitat de producció d’aigua, provocant unes insalubres condicions de vida per als habitatnts de Gaza. Més del 50% de la xarxa de proveïment hídric està feta malbé i unes 800.000 persones no tenen accés a l’aigua corrent. «Tota una generació està creixent sense una connexió psicològica i física amb el món exterior, se sent desconnectada de la comunitat global i també dels seus compatriotes palestins», apunta Sosebee. Per als menors nascuts abans del 2008, aquest és el quart conflicte que pateixen i no superen. «No hi ha cap lloc segur per als nens a Gaza, cap lloc on no infectar-se de coronavirus o per l’aigua contaminada», afegeix Zaqout. A l’enclavament, la meitat dels dos milions dels seus habitants tenen menys de 18 anys. Davant la terrible situació econòmica, molts d’ells treballen i no accedeixen a cap educació. These are the UNRWA students whose lives were taken in the last month's Israeli airstrikes on the Gaza Strip. The men, women, and children killed in the occupied Palestinian territory are not numbers. Every life is precious. pic.twitter.com/t40ZXF9uAK — UNRWA (@UNRWA) 7 de junio de 2021 La pandèmia del coronavirus ha interromput les classes per a la resta sense gairebé possibilitat de fer-les en digital. A causa de l’última ofensiva, el Centre de Trauma de Palestina (PTC – UK, per les seves sigles en anglès) ha observat com molts nens han experimentat malsons, malestars físics, falta de concentració, desorientació i fins i tot han començat a mullar el llit a les nits. Però, ¿com superar el trauma quan la causa que el produeix no desapareix? «Hi ha diverses capes de traumaque afecten els nens a Gaza: la pobresa i l’estrès que experimenten a les seves llars, el trauma intergeneracional per dècades d’expulsió i despossessió a les seves famílies i, finalment, la sèrie de bombardejos –2008, 2012, 2014 i 2021–, que han acabat de traumatitzar-los», analitza David Harrold del PTC – UK. A més, les contínues ofensives i l’asfixiant bloqueig han castigat els especialistes en salut mental. «Els recursos són molt pocs i la necessitat és enorme», afegeix Sosebee. Infàncies a l’infern «Si hi ha un infern a la terra, són les vides dels nens a Gaza», va remarcar Antonio Guterres, secretari general de les Nacions Unides, durant l’ofensiva. En tot just 11 dies, 67 infàncies van ser arrencades de soca-rel. I la resta van ser fetes malbé, de nou. Fa tres lustres que Israel i Egipte exerceixen un bloqueig sobre la Franja de Gaza, convertint-la en la presó més gran a cel obert del món. El coronavirus només va venir a fer-la més inhabitable amb més de 110.000 d’infectats i 1.000 morts. A l’enclavament ni es parla de vacunes. «No us sorprengueu si aquests nens i les generacions futures reclamen venjança; ¿on fugiràs quan aquests nens creixin?»,diu el doctor Mohamed Altawil, fundador del Centre de Trauma de Palestina A més, l’última ofensiva no només ha interromput les vides d’aquests nens, sinó que ha condicionat el seu futur. Unes 44 escoles i 15 centres de salut van ser malmesos per la violència israeliana. Aquelles escoles que no han sigut destrossades ara serveixen de refugi per als milers de desplaçats interns que han perdut la seva llar. «Quan els nens senten que la seva vida està en risc, són incapaços de projectar-se cap al futur, assolir les metes amb què qualsevol nen somia en un altre lloc del món i convertir-se en adults», explica Zaqout. Resiliència forçada Tots els habitants de Gaza coneixen algú que ha mort per bombardejos israelians. Al seu torn, alguns nens han perdut els seus progenitors. D’altres es veuen forçats a créixer de cop davant la incapacitat dels seus pares per assumir tanta desolació. «Els pares senten que no tenen el poder de protegir els seus propis fills», relata Harrold, «moltes nenes adopten el paper de petites mares a molt poca edat». Ja no és només el dol que porten per gent i llocs, sinó la responsabilitat afegida sobre les seves espatlles abans de temps. 9-year-old Abdul is one of the thousands of kids who witnessed the recent attacks on Gaza and whose homes were damaged or destroyed during the attacks. PCRF is working to support Gaza's children by delivering urgent medical supplies and food. https://t.co/OX5SzuClYP pic.twitter.com/8s36fDmMlx — The PCRF (@ThePCRF) 9 de junio de 2021 «Per sort els nens són més resilients del que creiem però és molt dur que no confiïn que algun dia es convertiran en adults», apunta Zaqout. Però el trauma, el futur macat impregna cada persona de la Franja. El doctor Mohamed Altawil va crear el Centre de Trauma de Palestina el 2010 per educar els habitants de Gaza a ser el seu propi terapeuta. Tres ofensives després, Altawil ja no viu a Gaza. «Ara quan parlo amb la gent d’allà, em confessen que aquesta escalada ha sigut diferent, que Israel no pot trencar-los», reconeix des del Regne Unit. Aquesta resiliència obligada és l’únic mecanisme de supervivència amb què compten els habitants de Gaza. L’eco dels seus plors s’escapa entre les restes de la seva llar, els bocins d’una vida. Sense un futur assegurat, sense la possibilitat de somiar, només els queda cridar més fort. «Quan el dia de demà aquests nens facin soroll, el món els dirà: no, ni tan sols hauríeu de respondre, heu de morir en silenci», lamenta Altawil. «No us sorprengueu si aquests nens i les generacions futures reclamen venjança; ¿on fugiràs quan aquests nens creixin?».

La condemna de néixer a Gaza

Els bombardejos israelians sobre la Franja empitjoren la infància de milers de menors que viuen en condicions insalubres i sense perspectives de futur

«Als nens a Gaza se’ls ha tret el dret de ser nens», denúncia Steve Sosebee, director del Fons d’Ajuda per a Nens Palestins

El més llegit