La batalla demòcrata per la Nova York postpandèmica

Nova York és una ciutat teixida amb moltes ciutats i la pandèmia, que ha costat la vida a més de 33.000 dels seus 8,4 milions d’habitants, ha exposat plenament les seves costures. Per això ara, quan gràcies a l’avenç de la vacunació a l’estat l’urbs té la benedicció del governador Andrew Cuomo per tornar a «la vida com la coneixíem», les preguntes s’acumulen: ¿Pot? ¿Ha de? ¿Com?La recuperació és la meta compartida pels novaiorquesos i el camí que palpablement ja es recorre, amb una visible reactivació de la vida comercial, cultural i d’oci; amb les escoles reobertes després de la traumàtica etapa de l’educació remota (que també ha obligat moltes dones a deixar la feina), amb el turisme que torna a poc a poc, amb les bars i restaurants a vessar, sobretot en unes terrasses que han passat a formar part d’un paisatge urbà on el vianant i el ciclista ha reclamat espais públics. La recuperació és també l’eix del pressupost municipal de gairebé 100.000 milions de dòlars (amb 5.000 de dèficit) que va firmar a l’abril l’alcalde demòcrata Bill de Blasio, a què s’afegiran en els pròxims anys 22.000 milions més d’ajuda federal. És, així mateix, l’epicentre de les eleccions primàries que se celebren dimarts, de les quals sortirà el candidat demòcrata a primer regidor que, es dona per segur, serà escollit el novembre per donar el 2022 el relleu a De Blasio. No obstant, entre els aspirants i els votants hi ha diferències profundes de plantejament de com ha de ser la Nova York postpandèmica. I es debat sobre com pot i ha d’afrontar el seu futur aquesta ciutat que, com diu en una entrevista telefònica el periodista de Badajoz Juan Manuel Benítez –que porta gairebé dues dècades al canal local NY1 Noticias i produeix, dirigeix i presenta el programa Pura Política–, «ha patit una crisi d’identitat durant la pandèmia», està sortint d’un període de xoc i és com un pacient que necessita més cura del normal per a la seva estabilitat emocional. Darrere l’escenari Quan el virus va obligar la ciutat a paralitzar-se i els ciutadans a confinar-se es va veure, com diu Benítez, «què hi ha darrere l’escenari» d’aquesta Nova York «de conte» cap on habitualment es tomba el focus dels mitjans, «la ciutat brillant, d’èxit, atracció turística i innovació». En primer pla van quedar els hospitals públics amb menys recursos dels que es necessiten o les deficiències d’un mastodòntic sistema escolar públic que és també un dels més segregats del país, amb més de la meitat de les escoles amb més del 90% de l’alumnat negre i llatí i en què el 70% dels 110.000 alumnes sense llar no tenien accés a wifi o ordinadors. La pandèmia va remarcar l’abisme que separa els rics que es podien escapar i veien créixer la seva riquesa dels treballadors que s’han demostrat essencials però sobreviuen amb baixos salaris i en una ciutat amb escassa vivenda assequible, on la moratòria als desnonaments expira a l’estiu. Va disparar l’atur, que va baixant però segueix en el 10,9% i afecta 440.000 persones, moltes amb baixos ingressos i sense educació o formació per assegurar-se una ocupació. Va buidar les oficines, una part vital pels impostos per a les arques públiques i a què per ara, segons dades de la Partnership for New York City, només han tornat el 12% dels treballadors. A més, quan la densitat humana es va esvair, van guanyar visibilitat els problemes socials, amb els carrers i el metro convertits en refugi dels desemparats i els afectats per greus problemes de salut mental. Seguretat i crim Des que va començar la pandèmia s’ha produït també, com en l’àmbit nacional, un augment d’alguns crims violents a la ciutat, amb un 68% més de trets d’armes de foc i un 12% més d’homicidis. Les xifres totals, gràcies a la reducció a mínims històrics del crim durant l’era De Blasio, són encara inferiors a les que es van viure en els mandats de Michael Bloomberg i abans Rudy Giuliani, però això no evita una percepció d’inseguretat creixent entre molts ciutadans, especialment els que associen aquest moment amb l’inici del que va ser la crisi de violència dels anys 70, o els que consumeixen els mitjans conservadors que sensacionalitzen l’alerta. Incidents com un tiroteig a Times Square en què va resultar ferida una nena de quatre anys fan la volta al món i entelen la potencial recuperació del turisme, del que Nova York ha comprovat quant depèn. Agressions al metro estenen la por d’utilitzar aquesta artèria indispensable perquè la ciutat funcioni (castigada també per problemes de gestió i a què per ara només han tornat diàriament 2,1 milions de passatgers dels 5,6 d’abans de la pandèmia, fins i tot amb els 3.250 policies que patrullen les estacions i vagons). I la inseguretat s’ha convertit en la qüestió central de la campanya electoral, prioritari per als votants segons les enquestes. Els candidats moderats, especialment els favorits Eric Adams (expolicia) i Kathryn García, defensen que la resposta només pot arribar d’un reforç de la policia (un cos que ja té un pressupost de 10.000 milions de dòlars). I és anatema per a les veus progressistes, especialment en un moment en què els EUA, amb el moviment per la justícia racial reactivat amb força després de l’assassinat de George Floyd, debaten sobre alternatives. «El normal no era bo» «Hi ha pressa per tornar a la normalitat, constata William, un artista de 66 anys, després d’emetre el seu vot anticipat al centre comunitari Campos Plaza, dins un complex de vivendes públiques a Alphabet City. «El problema és que el normal no era bo», afegeix. La mateixa idea l’expressa en una entrevista telefònica Monxo López, activista del sud del Bronx, un dels barris que millor retrata les profundes ferides de desigualtat per les quals sagna la ciutat i, també, un dels que més ha patit la devastació humana i econòmica del coronavirus. «Hi ha dos impulsos i les primàries demòcrates en són un reflex», explica el porto-riqueny, doctor en Ciències Polítiques: «El dels que volen tornar al més aviat possible a la normalitat i el dels que volen preservar la visibilitat a temes de ciutadans sense llar, raça, salut mental o policia que s’han exposat el 2020 i, si no avançar, almenys mantenir-los vius i moure l’agenda». Nova York elegeix.

La batalla demòcrata per la Nova York postpandèmica

La pandèmia ha exposat les costures i fragilitats de l’urbs, i ha plantejat dilemes profunds sobre com tornar a la normalitat.

Les primàries demòcrates municipals de dimarts, després d’una campanya centrada en la inseguretat, escolliran el polític que agafarà les regnes de la ciutat el 2022.

El més llegit