El Brexit provoca l’escassetat d’‘au pairs’ i cambrers al Regne Unit

Cintia Montes va arribar el 2015 a Londres com a ‘au pair’. S’havia d’encarregar de portar al col·le dues nenes i atendre-les durant les hores del sopar, abans de ficar-les al llit. Va contactar amb la família des d’Espanya a través d’un grup a Facebook. Llavors «no parlava ni una paraula d’anglès», recorda. L’experiència ha canviat la vida d’aquesta mestra extremenya. «La meva feina a Espanya era res, un salari molt baix, poques expectatives. Havia viatjat abans a Londres com a turista i la ciutat m’agradava. Vaig pensar que en un any podia aprendre l’idioma i em vaig decidir a fer-ho». Avui ja no és ‘au pair’, tot i que manté una estreta relació amb la família en la qual va estar i de la qual parla amb gran afecte. Ara treballa en un centre escolar londinenc en el qual va començar col·laborant voluntàriament. És professora assistent, ensenya espanyol i aviat espera ser professora titular. El que ha viscut la Cintia és impossible aquests dies. El Brexit ha tancat la porta als joves europeus, que durant cinc dècades han acudit al Regne Unit a donar un cop de mà amb els nens en llars de classe mitjana i de passada aprendre anglès. Els beneficis d’aquest intercanvi ‘cultural’, relativament simple, ha beneficiat a tothom. Més de 44.000 famílies britàniques, segons l’Associació d’Agències Britàniques Au Pair (BAPAA), utilitzen cada any aquest arranjament per compaginar les tasques professionals i les de la llar, amb un desemborsament moderat. A l’allotjament i el menjar se sumava una paga d’uns 120 euros setmanals per a despeses personals, per un màxim de 30 hores a la setmana. Així funcionava una relació especial, diferent dels contractes estrictament laborals. Un «programa d’intercanvi amb beneficis mutus», d’acord amb la BAPAA. Sense solució a curt termini El Govern britànic, després del Brexit, veu les coses d’una altra forma. Considera el sistema ‘au pair’ una feina remunerada més, sotmesa per tant a les noves regles d’immigració que van entrar en vigor l’1 de gener passat. En les actuals condicions fa falta demanar un visat i tenir una oferta per cuidar nens amb un salari anual de 23.000 euros al canvi, una quantitat molt superior als 6.000 euros que aproximadament rep un ‘au pair’. Si als futurs estudiants d’anglès europeus se’ls tanca una porta, les més afectades, gairebé amb certesa, seran les dones britàniques, ja sigui en famílies monoparentals o en les parelles en les quals tots dos treballen. El Ministeri de l’Interior té actualment acords amb diversos països en el món, com el Japó, el Canadà, Austràlia o Nova Zelanda, per permetre l’entrada de joves en condicions especials, però la BAPAA adverteix que aquestes normes no són suficients i la major part dels ‘au pair’ venen d’Europa. S’ha creat un problema on no n’hi havia i ningú veu una solució a curt termini. «Estem contractant» A més de les dificultats per trobar qui els cuidi les criatures, els britànics tampoc tenen prou gent per tirar les pintes de cervesa al pub. Novament la raó és el Brexit, combinat en aquest cas amb la pandèmia. El cartell de «We’re hiring» («Estem contractant») enganxat en el finestral de bars, restaurants, botigues de menjar ràpid i per descomptat pubs, està aquests dies per tot arreu i no només a Londres. El públic ha retornat en massa als seus locals favorits i habituals, però la falta de personal és apressant. Molts dels treballadors europeus que van marxar amb la pandèmia han optat per no tornar. D’acord amb l’Oficina Nacional d’Estadístiques, el nombre d’anuncis amb ofertes de treball en l’hostaleria ha augmentat un 46% des que es van reobrir els locals a l’aire lliure el 12 d’abril passat. La demanda serà encara més gran amb la desescalada total prevista per al 21 de juny, que permetrà celebrar banquets i festes, sense un número límit de participants. «No hi ha prou gent» «No hi ha prou gent»D’acord amb el sector, els europeus han sigut una columna fonamental a moltes cuines i barres. Abans del Brexit, el 24% dels treballadors en el sector de l’hostaleria britànica eren ciutadans de la Unió Europea. Un personal «que ja no està disponible» i «els britànics no volen cobrir aquests serveis». La situació és tan desesperada que el grup de restaurants Hawksmoor, una cadena de ‘steakhouse’ i cocktails, ha ofert una recompensa de fins a 2.000 lliures als empleats que recomanin amics per treballar-ne, a raó de 200 pel primer, 300 més pel següent i fins a 2.000 per cinc amics. «No hi ha prou gent», ha declarat a la BBC el seu cofundador Will Beckett. «No sabem encara si és perquè se n’han anat del país o perquè han deixat el sector o perquè tothom està contractant gent alhora». Alguns dels llocs amb més vacants són els de protecció i vigilància en discoteques, bars i pubs, amb el 60% de places disponibles i amb molt poques expectatives que puguin ser coberts.

El Brexit provoca l’escassetat d’‘au pairs’ i cambrers al Regne Unit

Les noves normes migratòries tanquen la porta als joves europeus que cuidaven els nens i treballaven cada any per més de 44.000 famílies

Les vacants en el sector de l’hostaleria també s’han disparat després del divorci amb la Unió Europea

El més llegit