Espanya i el Marroc mantenen viva la seva relació a través de les seves policies

En la crisi del Marroc amb Espanya s’ha obert un parèntesi de tranquil·litat des que a la clínica militar Ain El Naaja d’Alger es refà del seu Covid el cap oficinista de les tropes nòmades espanyoles al Sàhara Occidental Brahim Ghali. Això és el que, en burocràtica puresa, és per a Defensa l’ancià president de la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD) en l’exili, ja que l’Exèrcit espanyol mai va esborrar l’escalafó de les seves tropes saharianes. Per a Exteriors, Ghali ha sigut un malalt especialíssim necessitat d’acollida humanitària. I per a Interior, l’assumpte que ha estat a punt d’esfondrar un edifici de cooperació amb el Marroc aixecat al llarg de tres anys d’intensificació de les relacions. Però el col·lapse no ha sigut total. El pont policial Espanya-Marroc es va mantenir fins i tot en les pitjors hores de l’onada humana sobre Ceuta. El mateix dilluns de l’arribada de milers de migrants, parlaven per telèfon els ministres marroquí i espanyol de l’Interior, confirmen fonts consulars. Pont policial Una mica més d’un centenar de policies i guàrdies civils integren el canal amb el Marroc. A més del gruix d’Informació i Estrangeria, comandaments de la Unitat Central i Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil, de la Unitat de Droga i Crim Organitzat (UDYCO) de la Policia Nacional, o fins i tot dels TEDAX segueixen ara els seus contactes ordinaris. «S’ha mantingut l’intercanvi d’informació fins i tot en el pitjor de la crisi», afirmen fonts policials. També ho va sostenir el ministre de l’Interior, Fernando Grande Marlaska, el dimecres 19 de maig en el Congrés, i ho va reiterar aquest dijous davant els mitjans a Cadis: «La col·laboració amb el Marroc en matèria de seguretat és absolutament important, rellevant, i hi continuem treballant». En aquest sentit, fonts consulars refereixen com el Govern espanyol ha detectat un «augment significatiu» de la intercepció marroquina d’embarcacions amb migrants camí de les costes espanyoles. Potser un gest de distensió, sens dubte diferent d’altres detalls detectats no fa gaire temps, com que cotxes patrulla 4x4 donats per Espanya al Marroc per reforçar la seva vigilància costanera hagin sigut utilitzats pel Marroc per vigilar, sí... però la frontera amb Algèria. La cooperació de seguretat passa per una dotzena de trobades entre el ministre espanyol i el seu homòleg marroquí Abdelouafi Laftit, set de les quals han tingut lloc en visita al Marroc, quatre a Espanya i un a Lió (França) durant una reunió dels ministres de l’Interior del G6. I ha sigut estreta fins al punt que Espanya va assumir, el Nadal del 2018, l’avís del Marroc d’un imminent segrest gihadista de visitants espanyols als campaments de Tindouf. Interior va donar l’alerta. El segrest no es va produir, i al Front Polisario va qualificar l’avís com a part de l’estratègia de propaganda antisaharui del Marroc. Nens a la partida Nens a la partidaAquest estiu, per cert, per segon any els nens dels campaments no podran refrescar-se a Espanya. Dimecres passat es va recuperar un vol setmanal Barcelona-Alger, però encara amb fortes restriccions: PCR al sortir, cinc dies d’aïllament en hotel i nova PCR, i només per als qui no requereixin visat. La pandèmia continua impedint que famílies espanyoles rebin els seus petits convidats estivals, en el que, després de desenes d’estius fugint de l’infern de juliol i agost a Tindouf, s’ha convertit en la baula més sentimental de la relació d’aquest país amb la seva antiga colònia. A falta de vacances a Espanya, «nombrosos ajuntaments i governs autonòmics estan fent aportacions per a un programa alternatiu de Vacances en Pau», afirma el delegat del Front Polisario a Catalunya, Abidín Bucharaya. Els nens, al tauler. La pròxima oportunitat perquè baixi la temperatura de la crisi del Marroc amb Espanya també es basa en els menors. En la seva tercera nota sobre la crisi amb Espanya, el govern marroquí va referir el dia 1 passat que el rei Mohamed VI ha donat ordres als seus ministeris d’Interior i Exteriors «per solucionar definitivament el problema dels menors marroquins no acompanyats en situació il·legal a determinats països europeus». Espanya només pot deixar la seva obligació de tutela d’un menor migrant no acompanyat si la seva família demana recuperar-lo, o si el reclamen els serveis socials del país d’origen. I per a aquesta segona via és necessari el concurs de la Fiscalia del Menor marroquí. Així almenys es va esbossar durant un programa pilot que els dos països van posar en marxa el febrer del 2019, amb 20 menors marroquins residents a Madrid. Llavors va venir una delegació de la fiscalia marroquina, però el programa es va interrompre. Memorial de greuges Memorial de greugesEl pont policial Espanya-Marroc segueix obert mentre altres encara trigaran a reconstituir-se. Quan, el dia 1, el ministre de Transport, José Luis Ábalos, va sostenir en el ‘prime time’ del canal 24H de TVE que la posició d’Espanya sobre el Sàhara és «secundar la resolució de les Nacions Unides», estava repetint el contingut d’un tuit de Pablo Iglesias que va irritar especialment Rabat, segons fonts pròximes a la seva ambaixada. El 15 de novembre del 2020, Iglesias va recordar a Twitter el missatge del Consell de Seguretat de l’ONU del 13 de gener de 1995: «Reitera el seu afany que celebri, sense més demora, un referèndum lliure, net i imparcial per a la lliure determinació del poble del Sàhara Occidental». Llavors Iglesias era vicepresident del Govern. Feia dos dies que havien esclatat les hostilitats entre sahrauís i marroquins en el pas desèrtic de Guerguerat. I el Marroc va afegir el gest al seu particular memorial de greuges. Aquest memorial ha quedat exposat per la principal veu de la diplomàcia marroquina extramurs de la seva ambaixada: l’exsecretari de la legació Jamal Eddine Mechbal, que en el digital Atalayar es queixava, al poc de la ruptura d’hostilitats al Sàhara, no només del tuit de Pablo Iglesias: «El número dos de Podem, Nacho Álvarez, en la seva qualitat de secretari d’Estat de Drets Socials, es va reunir amb Sulima Hay Emhamed, la ministra d’Assumptes Socials de l’autoproclamada RASD». En contrast amb aquesta activitat prosahrauí indissimulada, en aquesta crisi diplomàtica les principals figures de Podem han mantingut un perfil molt discret. Les plataformes socials pròximes a Podem, i la mateixa formació morada, són els «cercles polítics i governamentals» a què es referia per la primera nota difosa per Rabat en aquesta crisi acusant-los que «pretenen instrumentalitzar el Sàhara marroquí i perjudicar els interessos del Marroc». Rabat no es va pronunciar amb tanta acritud el 2004, governant Rodríguez Zapatero, quan un secretari d’Estat, Bernardino León, número dos d’Exteriors, va visitar els campaments de Tindouf en dos viatges per als quals s’havia allistat la també secretària d’Estat de Cooperació Leire Pajín.

Espanya i el Marroc mantenen viva la seva relació a través de les seves policies

Un centenar de membres de les Forces de Seguretat espanyoles han intercanviat informació amb el Marroc fins i tot en el pitjor del xoc

El més llegit