Els peruans s’han acostumat als dilemes polítics. Cada elecció presidencial ha sigut en rigor una disjuntiva entre el que és dolent i el que és pitjor. Però res es compara amb la segona volta del 6 de juny entre Pedro Castillo i Keiko Fujimori. La polarització entre un exmestre orientat cap a l’esquerra i la filla de l’autòcrata empresonat, erigida en garant del model econòmic, la família cristiana i l’honor castrense, té a aquestes hores una nova dosi d’inquietud. L’horitzó de la violència s’ha acolorit de vermell sang abans de la votació. Alguns analistes s’inclinen a pensar en un episodi excepcional. D’altres, en un presagi.