Merkel, Johnson o Sánchez: Així utilitzen les xarxes socials els líders polítics europeus

Les xarxes socials són, des de fa anys, una eina indispensable de la comunicació i propaganda política. En els últims mesos de pandèmia l’ús de les plataformes digitals s’ha disparat, també entre els caps d’Estat. Així és com les utilitzen: Pedro Sánchez (Espanya) Pedro Sánchez compta amb 1,5 milions de seguidors a Twitter, 327.000 a Facebook i 294.000 a Instagram. Les primeres dues són les plataformes on el president del Govern i el seu equip de comunicació digital són més actius, amb activitat diària en la qual es comparteix informació dels assoliments i avenços de l’Executiu, es publiquen comunicats en matèries com política econòmica o exterior, així com vídeos informatius i gràfics sobre la pandèmia. L’estratègia digital de Sánchez passa per un to marcadament institucional, però, i sense sortir d’aquest marc, també llança missatges amb veu més personal com denúncies contra la violència masclista o el recolzament a la participació espanyola en Eurovisió. Angela Merkel (Alemanya) Angela Merkel és molt poc assídua a Internet. La cancellera alemanya només té un compte institucional de la seva figura a Instagram, on la segueixen 1,6 milions de persones. Allà es comparteix tota mena d’informació de caràcter públic. A Facebook és el compte oficial del Govern el que fa aquesta tasca mentre que a Twitter el responsable de compartir l’agenda i els comunicats de la líder alemanya és el seu portaveu, Steffen Seibert, a qui segueixen un milió de persones. Boris Johnson (Regne Unit) Boris Johnson és, al costat d’Emmanuel Macron, el líder polític europeu amb una presència més activa a les xarxes. Comparteix informació diàriament a Twitter (3,5 milions de seguidors), Facebook (1,75 milions) i Instagram (1,4 milions). A més, Johnson compta també amb un perfil a Snapchat, on ha convidat reputats viròlegs per respondre preguntes ciutadanes sobre la Covid-19. El seu caràcter i facilitat comunicativa són ideals per a unes plataformes digitals que el fan més pròxim al ciutadà. Mario Draghi (Itàlia) L’actual primer ministre italià Mario Draghi no existeix a les xarxes. El banquer va acceptar al febrer encapçalar un Govern tècnic d’emergència després de l’enèsima crisi nacional, cosa que potser explica la seva falta de presència digital. No obstant, el seu predecessor, el tecnòcrata Giuseppe Conte, va anar en la direcció oposada. El segueixen més de 3,7 milions de persones a Facebook, 1,9 milions a Instagram i un milió a Twitter. Sebastian Kurz (Àustria) El primer ministre austríac Sebastian Kurz compta amb 950.000 seguidors a Facebook, 477.000 a Twitter i 370.000 a Instagram. Els seus perfils a les xarxes segueixen un to institucional en el qual es comparteix molta informació, rodes de premsa, vídeos en directe dels seus actes així com algunes imatges més personals per transmetre aquesta sensació de proximitat. Viktor Orbán (Hongria) El president hongarès Viktor Orbán té una forta presència en xarxes com Facebook, on compta amb 1,14 milions de seguidors. Allà comparteix informació tant institucional com missatges més personals com fotos nadalenques amb la seva família. A Instagram el segueixen 106.000 persones i no té compte a Twitter. Mark Rutte (Països Baixos) Als Països Baixos funcionen amb un sistema de comptes digitals similar al dels Estats Units. Així, el primer ministre neerlandès Mark Rutte té un compte institucional conforme amb el seu càrrec a Twitter i Instagram, on el segueixen 1,2 milions i 396.000 persones. D’altra banda, Rutte també té comptes personals en aquestes plataformes, molt menys actius i seguits, que només utilitza com a espai de propaganda durant les campanyes electorals. Mette Frederiksen (Dinamarca) La primera ministra danesa, Mette Frederiksen, és la més jove en el càrrec, una cosa que s’ha reflectit en la seva estratègia de comunicació digital. La socialdemòcrata no és present a Twitter, però sí a Instagram, on utilitza un estil que barreja la institucionalitat amb selfie amb els seus fills, imatges de petita amb els seus pares, de pel·lícules o dels seus gats. Compta amb 392.000 seguidors. L’any passat va utilitzar el canal del popular youtuber Alexander Husum per difondre informació sobre la Covid-19 entre els més joves. António Costa (Portugal) El primer ministre António Costa se serveix de Twitter com a principal plataforma per comunicar les seves polítiques. El seu compte institucional té 209.300 seguidors, mentre que el seu personal –inutilitzat des que va formar govern l’octubre del 2019– només té 9.878 seguidors. A Instagram també utilitza un perfil institucional (amb 104.000 seguidors) mentre que en el seu compte de Facebook tampoc es publica res des del 2019.

Merkel, Johnson o Sánchez: Així utilitzen les xarxes socials els líders polítics europeus

Després de Macron, Boris Johnson és el més actiu a les plataformes mentre que altres com Mario Draghi no hi són presents

L’ús de Twitter, Facebook i Instagram s’ha convertit en indispensable per a la comunicació política amb les noves generacions

El més llegit