Un front comú, la quimera de l’esquerra francesa

¿Presentarà l’esquerra francesa un candidat únic a les eleccions presidencials del 2022? A un any de la cita amb les urnes aquesta hipòtesi sembla poc probable, no obstant, les formacions progressistes comparteixen un objectiu comú: unir les seves forces per evitar el duel entre Emmanuel Macron i Marine Le Pen que vaticinen les enquestes. El 17 d’abril passat, a iniciativa del líder ecologista i potencial aspirant a la carrera cap a l’Elisi, Yannick Jadot, representants de tot l’espectre d’esquerres es van donar cita en un hotel parisenc per crear un eventual front comú. Aquest dilluns, sota la mateixa premissa, tot i que aquesta vegada sense imatge de família, es van reprendre les discussions amb la participació de diverses organitzacions de la societat civil. «¿Una reunió? ¿Quina reunió?», s’hauria interrogat el líder socialista, Olivier Faure, al ser preguntat per la nova cita. «No tinc aquesta trobada en ment», hauria dit un líder comunista. «La reunió és a l’agenda», haurien acabat per confirmar des de les files ecologistes. Aquestes dispars declaracions, evocades per nombrosos mitjans francesos, donen proves de la confusió que gira entorn d’aquest projecte de convergència que, en vista de les enquestes, sembla indispensable: en el dia d’avui, cap candidat d’esquerres aconseguiria passar a la segona volta de l’escrutini presidencial. Exemple a seguir Exemple a seguirL’objectiu de la jornada, organitzada per la Fundació Europea del Clima sota la batuta de la seva presidenta, Laurence Tubiana, es va centrar a escoltar les propostes i reivindicacions de tres plataformes ciutadanes: Poder viure, Mai més i 2022 o mai. La primera, demostrant que la convergència no és una utopia, reuneix 19 organitzacions diferents destinades a promoure de manera conjunta l’ecologia i les qüestions socials. «Recolzar col·lectivament 66 propostes del pacte ecològic i social [...] que permetran lluitar contra el canvi climàtic, frenar l’erosió de biodiversitat i millorar la vida quotidiana dels ciutadans», és la missió d’aquest paquet d’idees resultat «dels debats i del treball col·lectiu realitzat al si dels partits, com més a prop millor dels seus partidaris, afiliats i militants», expliquen en la seva pàgina web. La segona agrupa vuit organitzacions i sindicats com Greenpeace, Oxfam, Attac o la CGT, units per defensar mesures urgents i compromeses que provoquin canvis, polítics profunds en matèria social i ecològica. En l’origen de la seva formació apareix la pandèmia de coronavirus que «revela de forma tràgica les disfuncions del capitalisme neoliberal i productivista, així com les disfuncions de l’actual governança mundial», apunta el col·lectiu. «La situació requereix que afrontem junts les urgències ecològiques, socials i democràtiques», afegeix. De nou, la creació d’un front comú apareix com una necessitat vital. «Evitar cinc anys de liberalisme o neofeixisme» «Evitar cinc anys de liberalisme o neofeixisme» La tercera, i potser la més transcendental de cara a les pròximes eleccions a la direcció de l’Estat, té com a comesa organitzar unes primàries populars a la tardor per designar un candidat comú per a l’esquerra i els ecologistes. «Davant les urgències econòmiques, socials i ecològiques, 2022 és una elecció crucial per al nostre futur. El nostre objectiu: permetre als ciutadans fer emergir una candidatura guanyadora, entorn d’un projecte ecològic, democràtic i social. Una candidatura ciutadana sense precedents, per donar veu a tothom», explica l’associació. Per als seus membres, la majoria joves activistes, detalla Samuel Grzybowski, fundador de Trobada de Justícies, en l’origen del moviment, «aquesta és l’elecció del segle», ja que es tracta d’evitar «cinc anys de liberalisme o neofeixisme», representats respectivament per Macron i Le Pen. Presentar una única candidatura d’esquerres és, segons 2022 o mai, una condició indispensable per evitar l’oligopoli de la dreta. La unitat, ¿requisit essencial? La unitat, ¿requisit essencial? Malgrat la importància de les qüestions a tractar, alguns convidats no van acudir a la trobada de dilluns. L’alcalde ecologista de Grenoble, Éric Piolle, va estimar a les pàgines de ‘Le Parisien’ que «sense un candidat designat i a un any de les eleccions presidencials, aquests debats són responsabilitat dels partits polítics, no dels candidats putatius». En aquest context, tal exercici podria convertir-se en una «operació de comunicació», va advertir. El líder de França Insubmisa, Jean-Luc Mélenchon, que no renunciarà a la seva candidatura, tampoc va assistir a la reunió, tot i que va enviar un representant de les seves files. El candidat comunista Fabien Roussel va seguir la mateixa estratègia. L’alcaldessa socialista de París, Anne Hidalgo, en viatge oficial, també es va absentar. «Mai els electors ecologistes, insubmisos i socialistes han demanat tant la unitat», va assegurar aquest mateix dilluns Benoît Hamon, candidat socialista a les eleccions presidencials del 2017. «Saben que si hi ha dos o tres candidats no hi ha possibilitat de passar a la segona volta [...] L’única hipòtesi en la qual podríem estar [...] en condicions d’enfrontar-nos a Marine Le Pen, és la de la unitat», va advertir. El perill és evident, però la unió no sembla ser a la cantonada. Per ara, les formacions d’esquerres es formen amb un pacte de no agressió entre les seves pròpies forces polítiques.

Un front comú, la quimera de l’esquerra francesa

Les formacions progressistes debaten un eventual front comú de cara a les eleccions presidencials del 2022

Plataformes ciutadanes, exemples a seguir en matèria de convergència, s’han sumat a la iniciativa

El més llegit