El codi de bones pràctiques contra la desinformació aprovat fa tres anys i firmat amb grans plataformes no funciona. Almenys no tot el bé que li agradaria a la Comissió Europea, que aquest dimecres ha proposat endurir aquesta eina per augmentar la seva efectivitat en la lluita contra les ‘fake news’, que s’han disparat durant la pandèmia de coronavirus. Brussel·les vol que els gegants d’internet deixin de finançar la desinformació, que permetin l’accés a dades dels verificadors i que els mateixos usuaris puguin actuar activament denunciant casos de desinformació.
«Hem d’intensificar les nostres mesures col·lectives per capacitar els ciutadans i protegir l’espai informatiu democràtic. Necessitem un codi nou i reforçat perquè és necessari que les plataformes en línia i altres participants abordin els riscos sistèmics dels seus serveis i la seva expansió algorítmica, deixin de vigilar-se pel seu propi compte i deixin de permetre que la desinformació generi ingressos», defensa la vicepresidenta de la Comissió, Vera Jourová, que ha posat com a exemple les campanyes de desinformació durant la crisi del coronavirus i els riscos d’una «infodèmia» per als sistemes sanitaris i públics.
Fins ara, segons ha explicat el comissari d’indústria, Thierry Breton, cap de les cinc grans plataformes signants –Google, Microsoft, Tiktok, Facebook i Twitter– han complert al cent per cent amb els compromisos que van assumir l’octubre del 2018, per la qual cosa consideren que ha arribat l’hora de revisar-los. «La desinformació no pot continuar sent una font d’ingressos. Necessitem veure compromisos més ferms per part de les plataformes en línia, l’ecosistema publicitari en la seva totalitat i les xarxes de verificadors de dades», ha avisat el francès.
Finançament de ‘fake news’
Segons la Comissió Europea, plataformes i agents de l’ecosistema de publicitat a internet han de col·laborar per acabar amb el finançament de webs i continguts que promouen la desinformació intercanviant informació, augmentant la transparència i la rendició de comptes quant a la col·locació d’anuncis. El nou codi també ha de servir per redoblar els esforços contra «comportaments manipuladors existents i emergents» que s’utilitzen per difondre desinformació com bots, comptes falsos, campanyes de manipulació organitzades o robatoris de comptes.
La proposta també reclama a les plataformes que permetin als usuaris l’accés a eines que els permetin entendre millor internet per navegar de forma segura, que proporcionin eines i procediments accessibles i efectius per denunciar les ‘fake news’, que millorin la visibilitat de la informació fiable d’interès general i que alertin els usuaris que hagin interactuat amb contingut detectat com a fals pels verificadors de dades.
En aquest terreny, el nou codi també ha de permetre millorar la cooperació amb els verificadors de dades, augmentar la seva cobertura entre els països i idiomes de la UE i establir un marc de seguiment millorat basat en indicadors de rendiment clars que mesurin els resultats i les conseqüències de les mesures adoptades per les plataformes. A més, i com fins ara, les plataformes hauran de continuar presentant informes periòdics sobre les mesures adoptades i els avenços.
Brussel·les, que té previst proposar aquest any legislació per augmentar la transparència de la publicitat política, espera que el nou codi, que haurà ara de ser negociat amb plataformes i signants, estigui redactat a la tardor i que pugui entrar en vigor el gener del 2022.