Any 1 de l’era George Floyd

El dia en què l’agent de policia Derek Chauvin va matar a Minneapolis George Floyd clavant el seu genoll durant nou minuts i 29 segons sobre el coll d’aquest home negre emmanillat, detingut per haver utilitzat un bitllet fals de 20 dòlars per comprar un paquet de cigarrets, els Estats Units celebraven, en el moment àlgid de la pandèmia de coronavirus, el Memorial Day, la festa federal amb la qual l’últim dilluns de maig el país rendeix homenatge als soldats caiguts en combat. En aquell tros d’asfalt, Floyd va passar a ser un caigut més d’una altra guerra, una plena de batalles que es lliuren per la justícia racial en una nació encara marcada pel seu pecat original de l’esclavitud i onel racisme està enquistat. Aquella brutal mort, gravada en vídeo, va convertir Floyd en icona i va desencadenar un moment i un moviment que aquest dimarts, en el primer aniversari, continua obligant el país a col·locar-se davant el mirall. Perquè Chauvin, l’agent blanc, ha sigut condemnat pel seu crim i serà sentenciat el 25 de juny. Els altres tres policies que van participar en l’arrest de Floyd seran jutjats l’any que ve. Però no tota la justícia es fa en els tribunals. Ara fa un any 26 milions de persones, de totes les races, edats i classes socials, es van llançar als carrers en les protestes més massives de la història dels EUA. El cas de Floyd va reactivar no només el moviment Black Lives Matter (les vides negres importen), sinó l’era d’implicació social, política i empresarial en l’estudi i l’impuls a canvis en les estructures llastades pel racisme més activa des de la lluita pels drets civils als anys 60. Aproximadament 170 símbols confederats, no sense controvèrsia i sense obrir una altra batalla fortament polititzada, més encara a l’era de Donald Trump, van ser eliminats o rebatejats (encara en queden més de 2.000, incloent-hi 700 monuments). El món corporatiu nord-americà s’ha submergit en un procés per replantejar el seu compromís amb la diversitat i la igualtat. I un ampli ventall de propostes i idees de reforma policial es van posar en marxa, tot i que les reclamacions més radicals d’«abolir» la policia encara són un clamor minoritari. Legislació pendent No s’ha pogut arribar a l’aniversari, com volia el president Joe Biden, que aquest dimarts rep la família de Floyd a la Casa Blanca i ha posat la igualtat racial al centre de tota la seva agenda, amb una llei que abordi la que seria la més profunda reforma policial federal dels EUA. La iniciativa legislativa prohibiria les tècniques d’ofec, una cosa que han fet des del cas Floyd lleis de 15 estats, gairebé tots governats pels demòcrates. Establiria una base de dades per registrar males actuacions policials. Ja ha rebut llum verda a la Cambra baixa però està estancada al Senat, on els republicans repliquen la ferma oposició dels sindicats policials a abolir o restringir la denominada «immunitat qualificada», que escuda els agents de demandes de violacions de drets civils de víctimes o els seus familiars. I són molts, com Al Sharpton, els que prefereixen continuar esperant que guiar-se per un calendari simbòlic. «Prefereixo tenir una llei amb força tard que una de descafeïnada a temps», li deia el reverend a ‘Politico’. Altres propostes de reforma han avançat i són diverses ciutats les que han fet passos per retallar pressupostos de departaments de policia i traspassar aquests fons a programes comunitaris o serveis socials. Aquest impuls, no obstant, està patint un retrocés ara, quan la violència amb armes de foc s’ha disparat a moltes grans urbs del país, inundades amb una nova onada d’armes il·legals i on es fan palpables tant l’agudització de problemes de bandes com la devastació i desesperació econòmica que ha deixat la pandèmia. A Nova York, per exemple, els homicidis han pujat un 45%, a Los Angeles un 35% i a Minneapolis s’han doblat.

Any 1 de l’era George Floyd

El seu assassinat, ara fa un any, va posar els EUA davant el seu mirall i va desencadenar les protestes més massives de la història del país

Biden, que aquest dimarts rep la família a la Casa Blanca, té pendent d’aprovar una llei per reformar la policia federal

El més llegit