L’alto el foc a Palestina entre Israel i Hamàs aconseguit la matinada d’aquest divendres és fill de molts pares, entre els quals del papa Francesc, que en els últims 12 dies ha portat una intensa activitat diplomàtica, gràcies a les bones relacions religioses i humanes que des que va ser elegit (2013) ha establert amb tots els actors relacionats amb el conflicte. «¿Les divisions que té el Papa?», va rebatre el soviètic Ióssif Stalin a Winston Churchill durant la conferència de Ialta (1945) al final de la Segona Guerra Mundial. Era la resposta irònica al líder britànic quan va suggerir que potser el Papa de Roma havia de participar en la conferència que va dividir el món per gairebé 50 anys en dues esferes d’influència. Bergoglio i els seus avantpassats recents han pogut comptar amb un centenar de soldats suïssos i poc més. No obstant, el prestigi personal, moral i les diferents circumstàncies històriques han permès que els Papes, alguns almenys, fossin escoltats i també buscats com a mediadors per nombrosos països davant conflictes encaminats a ser resolts amb una guerra. En algunes ocasions han tingut èxit i en d’altres la seva mediació ha sigut un fracàs, com en la guerra de les Malvines i les dues guerres del Golf. Davant l’escalada empresa a la regió de Palestina entre Israel i Hamàs, Jorge Bergoglio no s’ha mantingut ni mut ni inactiu, manifestant repetidament la seva contrarietat principalment pels anomenats danys col·laterals del conflicte, la població civil. «Entre les víctimes hi ha també nens i aquests és terrible i inacceptable, la seva mort és el senyal que no es vol construir el futur [...] ¿de veritat pensem construir la pau destruint l’altre?», va dir des de la famosa finestra de Sant Pere.