La crisi de Gaza reobre el debat sobre l’antisemitisme a Alemanya

No és un debat nou a Alemanya, però l’actual espiral de violència al Pròxim Orient ha tornat a encendre’l: la discussió sobre on acaba la crítica legítima a Israel i on comença l’antisemitisme és complexa en un país on la responsabilitat respecte a la comunitat jueva i al dret d’existència de l’Estat d’Israel és un consens que traspassa partits per evidents raons històriques. Recents manifestacions propalestines en ciutats alemanyes han reactivat les institucions davant unes acusacions d’antisemitisme que, mentrestant, fins i tot recauen sobre jueus israelians i alemanys que participen a les marxes. En la trucada que van mantenir dilluns Angela Merkel i Benjamin Netanyahu, la cancellera federal li va garantir al primer ministre israelià el recolzament incondicional d’Alemanya en el seu «dret a defensa pròpia» davant els atacs de Hamàs. Més enllà d’una breu menció als «molts» morts civils «als dos costats», la nota emesa per la cancelleria no feia cap referència a la situació humanitària a Gaza ni a les acusacions contra les forces armades israelianes de crims de guerra a la Franja. Merkel li va expressar a Netanyahu la seva esperança en un «ràpid final» dels combats. Preguntat per la mort de menors en l’ofensiva israeliana contra l’enclavament palestí, el portaveu de la cancelleria, Steffen Seibert, va afegir en roda de premsa: «El món sap de l’estratègia conscient de Hamàs d’instal·lar els seus túnels a prop d’escoles i de realitzar les seves operacions en zones densament poblades. D’aquesta forma, pren la població palestina com a ostatge. És un procedir cínic». «Antisemitisme importat» Un recent informe del Ministeri de l’Interior alemany apunta que les agressions antisemites han augmentat en els últims temps al país. L’atac d’un llop solitari ultradretà contra la sinagoga de la ciutat de Halle és només un exemple més que demostra que l’antisemitisme ja era allà abans de l’actual recrudescència del conflicte al Pròxim Orient. Segons dades del Ministeri Federal de l’Interior, més del 93% de les agressions contra la comunitat jueva alemanya són obra de la ultradreta. Malgrat aquesta última estadística, la guerra al Pròxim Orient es veu actualment acompanyada a Alemanya per un debat sobre l’«antisemitisme importat» des de països àrabs i musulmans, una narrativa especialment utilitzada per la ultradreta d’Alternativa per a Alemanya (AfD), però també per integrants d’altres partits, com la unió conservadora CDU-CSU de Merkel. «Si la lluita contra l’antisemitisme és realment seriosa, llavors s’ha d’impedir la immigració islàmica massiva», va dir aquesta setmana Alexander Gauland, cap de la fracció parlamentària d’AfD. Marxes propalestines Les marxes propalestines dels últims dies, en què han participat milers de persones i que a Berlín van transcórrer per Neukölln –un districte amb una important població d’origen àrab–, s’han convertit en especial objectiu de les crítiques a l’«antisemitisme importat». Alguns mitjans fins i tot qualifiquen directament les marxes d’«antisemites» després de la crema de banderes d’Israel i per expressions antiisraelianes. «Personalment, no vaig veure amb els meus propis ulls incidents antisemites. Per una amiga sé que en una de les manifestacions es va cridar «bombes sobre Tel Aviv». Però en marxes amb milers de persones lamentablement sempre passen coses així», diu a EL PERIÓDICO Lili Sommerfeld, integrant de l’ONG Veu Jueva per la Pau Justa al Pròxim Orient, que va coorganitzar les manifestacions. «El més important és que els tres grups convocants es van distanciar clarament de qualsevol antisemitisme i també d’atacs contra sinagogues o de la crema de banderes d’Israel. Aquí no es tracta d’antisemitisme, sinó de resistència contra un Estat que aplica una política d’apartheid», diu Sommerfeld, ciutadana alemanya d’arrels jueves. Boicot a Israel Un dels debats més encesos sobre els límits entre antisemitisme i antisionisme afecta el Moviment Boicot, Desinversions i Sancions contra Israel (BDS, per les sigles en anglès), una campanya global que aposta per boicotejar qualsevol producte procedent d’Israel per forçar el seu Govern a canviar les seves polítiques respecte als palestins i als territoris ocupats. El BDS genera especial controvèrsia a Alemanya per associacions històriques amb la campanya nazi en la dècada dels 30 del segle passat contra comerços jueus. Activistes jueus israelians com Ronnie Barkan i Stavit Sinai van arribar a afrontar un judici a Alemanya per la seva participació en accions del BDS contra actes organitzats per l’ambaixada d’Israel a Berlín. «No donaré cap legitimitat a les acusacions d’antisemitisme contra persones que participen en accions contra crims de guerra», diu des del Regne Unit Stavit Sinai, que acaba de sortir de la presó per una acció directa contra Elbit System, empresa armamentística israeliana a qui acusa de fabricar drons que serveixen per bombardejar la Franja de Gaza. «Jo no recolzo la campanya del BDS, però defenso el dret a defensar un boicot pacífic a Israel. BDS no és antisemita», diu Lili Sommerfeld des de Berlín. «El Govern alemany utilitza aquesta estratègia perquè li permeti qualificar d’antisemita qualsevol persona que tingui relació amb el BDS. I això li ha facilitat enormement fer callar les crítiques a Israel».

La crisi de Gaza reobre el debat sobre l’antisemitisme a Alemanya

On acaba la crítica legítima a Israel i on comença l’antisemitisme torna a plantejar-se després de l’última ofensiva d’Israel a Gaza

El més llegit