Rebuig i desigualtat: la vacunació s’estanca als EUA

Dijous, quan va sortir al jardí de la Casa Blanca per anunciar pletòric la nova directriu de les autoritats sanitàries dels Estats Units que permet als ja plenament vacunats treure’s la mascareta en gairebé totes les circumstàncies, el president Joe Biden va incloure un recordatori: «Continuem perdent massa nord-americans perquè tenim massa gent no vacunada». En aquestes paraules es reflecteix el camí que queda per recórrer en un país que acumula prop de 600.000 morts pel coronavirus, però que, després d’una exitosa campanya que va arribar el mes passat a un pic de més de tres milions d’inoculacions diàries, ja té el 46% de la població total i més del 58% dels adults amb almenys una dosi injectada i el 36% de la població completament immunitzada. I en aquest recorregut, amb el ritme de vacunacions alentit l’últim mes fins als dos milions diaris, els reptes més grans ara els representen els que en són reticents o rebutgen directament inocular-se, però també els que, volent la vacuna, continuen trobant dificultats per aconseguir-la, cosa que reflecteix problemes estructurals darrere els quals hi ha la desigualtat. Política i religió Diferents sondejos situen a prop del 30% el percentatge de nord-americans que rebutgen o plantegen dubtes sobre vacunar-se. No és ni de bon tros un grup unitari, però sí que hi ha alguns elements destacats. El rebuig, per exemple, és més elevat entre votants republicans que entre demòcrates. Un dels blocs entre els quals es troba més oposició és el dels cristians evangèlics, i especialment els blancs, que són 41 milions als EUA i entre els quals una enquesta del centre Pew va detectar un rebuig del 45% a la vacuna. Tot i que la intensa polarització política i la politització no només de la pandèmia sinó en general de la ciència han contribuït a l’escepticisme, aquest no té carnet de partit. I experts i estudiosos apunten altres vetes en la resistència a immunitzar-se, incloent-hi la desconfiança cap a l’‘establishment’ mèdic o les grans farmacèutiques, la incertesa en vista de l’evolució de la informació o les directrius o la preocupació de molts ciutadans per la cura i fins i tot la puresa dels seus cossos. «Per a individus que es perceben a si mateixos com de baix risc d’infectar-se retardar la vacuna ara es planteja com una opció més segura, tot i que sigui matemàticament fals», afirma des de la Universitat de Denver a Colorado la sociòloga Jennifer Reich, especialitzada en vacunes. «La gent tendeix a calcular de més els riscos de la vacuna i de menys els beneficis», diu l’experta. Desigualtat socioeconòmica Un altre enorme obstacle dels EUA per avançar cap a les metes marcades, entre les quals ja pràcticament s’ha descartat arribar a la «immunitat de grup», està en l’accés a les vacunes. Perquè a Biden li agrada recordar que el 90% de la població viu en un radi de vuit quilòmetres d’algun dels 80.000 punts de vacunació, però la realitat social i econòmica, i les disparitats, creen un abisme. Segons dades del cens esmentades per ‘The New York Times’, 30 milions de nord-americans disposats a posar-se el sèrum encara no han pogut fer-ho i una anàlisi de Harvard d’aquestes dades remarca el component de desigualtat social i econòmica. La majoria és gent de classe treballadora, la meitat viuen en cases que ingressen menys de 50.000 dòlars a l’any, el 81% no tenen títol universitari, hi ha qui no té un metge habitual de confiança o estan socialment aïllats... Les taxes més baixes de vacunació es troben en comtats on es detecta més escepticisme cap a les vacunes, però també més vulnerabilitat en termes de pobresa, vivenda o accés escàs al transport o a internet. I no són infreqüents les històries dels que es resisteixen a vacunar-se per temor de patir efectes secundaris en un país on la baixa mèdica pagada és un luxe a l’abast de pocs. Diners, dònuts, cerveses, transport, entrades i porros per incentivar la vacunació

El més llegit