Els xilens estan vivint un cap de setmana excepcional. Aquest 15 i 16 de maig elegeixen alcaldes, legisladors comunals i, per primera vegada, governadors de 16 regions. Però, sobretot, decideixen a través del vot qui seran els 155 ciutadans que redactaran la futura Constitució. El procés constituent és fill de l’esclat social que va començar el 18 d’octubre del 2019 i va notar-se fins i tot en pandèmia. La força de la protesta va ser de tal magnitud que va obligar un Govern de dretes, el de Sebastián Piñera, a acceptar la irreversibilitat de canvis històrics. La consigna d’aquells dies febrils resumeix tot el que es va posar en joc: «Xile s’ha despertat». El somni neoliberal es va desfer als carrers, entre cants festius i gasos lacrimògens. El camí de la Constituent es va aplanar el 25 d’octubre passat, quan el 78,25% dels xilens van votar a favor de començar des de zero la redacció d’un nou text fonamental que estendrà el certificat de defunció a la Carta Magna forjada durant la dictadura del general Augusto Pinochet (1973-1990).
Cita amb les urnes
Xile tria la Convenció Constituent que posarà fi a la Carta Magna de Pinochet
Aquest cap de setmana se celebren els comicis per decidir els 155 ciutadans que redactaran el futur text fonamental
Els pobles originaris estaran representats amb 17 escons, set dels quals seran per als maputxes
L’abstenció elevada i la pandèmia de la Covid poden entelar la votació

Temes:
El més llegit
- José Elías ho deixa clar: en què invertir per tenir rendibilitat sense riscos
- Els treballadors podran avançar tres anys la jubilació parcial a partir de demà
- Novetats en la Renda 2024: pagament per bizum, deducció per lloguer i millora per als donatius
- Seat prescindeix d’improvís de Griffiths, president de la companyia
- Cinc morts per una explosió de grisú en una mina d’Astúries