Cali: el centre de l’esclat colombià i imatge del que li espera al país

Colòmbia crema i és a Cali, la capital del departament Valle del Cauca, a uns 450 quilòmetres de Bogotà, on l’esclat social ha arribat el seu punt més àlgid. «Avui Colòmbia és Cali», va dir l’exministre d’Hisenda Juan Carlos Echeverry. El president, Iván Duque, va viatjar d’urgència a aquesta ciutat dilluns de matinada amb la promesa d’un «màxim desplegament» policial i militar per reprendre el control de l’ordre públic. «Si els ciutadans senten angoixa, no se senten protegits, això es trasllada a desesperació i aquesta desesperació, en qualsevol moment, es pot convertir en violència», va dir Duque, abans de tornar a un Bogotà també amb les seves zones de convulsió. Duque es preparava per iniciar «reunions exploratòries» amb els organitzadors de les manifestacions. Nelson Alarcón, del sindicat docent, va posar com a condició per aixecar les protestes que el Govern desmilitaritzi els centres urbans i garanteixi el dret a la protesta. «De moment, la vaga no cessa». I això presagia més tensions, especialment a Cali. Allà s’hi ha registrat el nombre més elevat de víctimes mortals en aquestes més de dues setmanes. Les autoritats van posar en dubte l’existència de 47 víctimes fatals. Les oenagés Indepaz i Temblores van donar a conèixer els seus noms i van precisar: 39 d’ells van morir per accions de les forces de seguretat. Acá les presentamos (@TembloresOng y @Indepaz) los 47 nombres de las víctimas que han sido asesinadas en el marco del #ParoNacional, entre ellas, 39 a manos de la fuerza pública. #SOSColombiaDDH pic.twitter.com/JmvwQNpqmt — 🇮 🇳 🇩 🇪 🇵 🇦 🇿 (@Indepaz) 10 de mayo de 2021 A Cali l’anomenen la capital de la salsa, però és molt més que això. De fet semblen coexistir dues ciutats alhora: la que protesta i la que se sent assetjada. El 2019, abans que comencés la pandèmia, va ocupar el lloc 26 entre els centres urbans amb més taxa d’homicidis. Cali és un punt nodal de l’activitat del narcotràfic i és, també, un mercat de la venda il·legal d’armes i la contractació de sicaris, a més de refugi de milers de migrants veneçolans i dels qui fugen d’altres territoris assolats per paramilitars. «La violència que està vivint Cali sembla anticipar el següent cicle de violència que podria viure tot Colòmbia», va afirmar la revista digital La silla vacía. La ciutat «és receptora de molts problemes sense resoldre de tot el país», entre aquests, el de la pobresa extrema. Un alcalde sobrepassat L’alcalde, Jorge Iván Ospina, s’ha vist sobrepassat pels esdeveniments. A la pràctica, ha deixat Cali en mans del ministre de Defensa, Diego Molano, i els més de 10.000 uniformats que patrullen els carrers. Abans que arribessin les tanquetes, es covaven alguns dels trastorns que s’han fet visibles amb les mobilitzacions contra la reforma tributària. L’alcaldia va desactivar alguns dels programes de contenció d’antics integrants de bandes i de les FARC que van entregar les armes el 2016. D’acord amb La silla vacía, uns 50.000 joves no treballen ni estudien. El departament de Valle del Cauca ha tancat les fronteres. Els bloquejos de les entrades a Cali provoquen trastorns, desproveïment i una inflació galopant. L’angoixa es respira a cada cantonada. Abunden les estratègies individuals de supervivència. També l’ús indiscriminat de les armes, com va poder comprovar el Defensor del Poble, Carlos Camargo. Francisco Maltés, de la Central Unitària de Treballadors (CUT), considera que Duque s’equivoca al no condemnar la violència de grups civils a Cali. Diumenge a la tarda, persones parapetades darrere de les seves camionetes van disparar contra una comunitat indígena. "Mírelos, a los del CRIC, allá"... Suena disparo. Qué enfermedad tendrá alguien que no solo dispara contra otro sino que se graba y comparte ese video haciéndolo. Con estas imágenes de civiles disparando en varios puntos de Ciudad Jardín en Cali, no sé cómo no hubo una masacre. pic.twitter.com/xSOSHWThb7 — RicardoGonzálezDuque (@RicardoGonDuq) 9 de mayo de 2021 «El país s’enfonsa davant els nostres ulls, però no per les marxes legítimes de joves, aturats i famílies afectades, majorment, per la pandèmia», va afirmar Luis Carvajal Basto, columnista del diari El Espectador. El diari conservador El Tiempo va demanar a Duque més severitat. «En cas de no poder avançar-se pel camí dels acords i la persuasió, generant així un escenari de més escassetat, el Govern té l’obligació d’acudir a les eines que li atorga la Constitució per garantir la prevalença de l’interès general». Com l’expresident Álvaro Uribe, sol·licita que contempli la possibilitat de decretar l’estat de commoció interior (alarma).

El més llegit