Alemanya torna els drets fonamentals a les persones vacunades i recuperades del coronavirus

Accedir a una cita en una perruqueria sense la necessitat de presentar un test negatiu, sortir al carrer més tard de mitjanit sense un salconduit o sense patir una emergència per justificar davant la policia haver trencat el toc de queda, trobar-se en un espai privat amb familiars o amics sense comptar per al límit de persones presents, tornar d’una regió estrangera considerada de risc sense la necessitat de guardar la corresponent quarantena. Tot això és possible a Alemanya des d’aquest diumenge, però només per a dos perfils de persones: aquelles que puguin demostrar que estan completament vacunades o que s’han recuperat d’una infecció amb Covid-19. Així ho va decidir aquest divendres el Bundesrat –cambra territorial del Parlament federal– després de donar el vistiplau a un decret aprovat prèviament per la via ràpida pel Bundestag –Cambra baixa–. La mesura, no exempta de polèmica, va rebre el recolzament de tots els partits d’arc parlamentari federal a excepció dels liberal-conservadors de l’FDP –que es van abstenir– i de la ultradreta d’Alternativa per a Alemanya (AfD), que hi va votar en contra. L’FDP va demanar, sense èxit, incloure en el grup de persones beneficiades per la mesura els ciutadans que simplement presentin un test negatiu. Per tornar a disfrutar de les llibertats abans esmentades, les persones vacunades completament hauran d’esperar que passin 14 dies des de la immunització total; les que es van recuperar de la malaltia hauran de demostrar que han passat almenys 28 dies i no més de sis mesos des de l’últim PCR negatiu. S’estableix així un límit temporal per a aquests «drets especials», que el Govern federal i les autoritats defensen com un marc legal excepcional, però necessari, per anar recuperant a poc a poc els drets fonamentals retallats per la pandèmia. Cohesió social «en perill» «Ens trobem en una fase crítica de la pandèmia, una fase en què es podria posar fàcilment en perill la cohesió social», va dir divendres passat al Bundesrat Armin Laschet, primer ministre de l’estat federat Renània del Nord-Westfàlia, president de la CDU i candidat democristià a la cancelleria. Laschet es va referir així als greuges comparatius que poden sorgir i a la fràgil base constitucional sobre la qual s’han aprovat els «drets especials» per a una part encara minoritària de la societat d’Alemanya. Segons xifres de l’Institut Robert-Koch (RKI), fins dimecres passat només una mica més del 8% de la població –set milions de persones– estava completament immunitzada, mentre que el 30,6% –25 milions i mig de persones– ho estaven parcialment després d’haver rebut la primera dosi de les vacunes que n’exigeixen dues. A més, la xifra de persones que oficialment s’ha recuperat de la malaltia des de l’inici de la pandèmia és poc més de 3 milions, segons dades del RKI. En definitiva, només una minoria recupera part dels drets fonamentals, que els crítics del decret qualifiquen de «privilegis». Laschet va assegurar que aquest no és un model per al futur, per allunyar les sospites dels que creuen la mesura ha arribat per quedar-se. Segons una recent enquestada publicada per l’institut d’estudis sociològics YouGov, el 56% dels alemanys donen suport a la mesura, mentre que un 36% la rebutgen parcialment o totalment. ¿Embarassades, menors i antivacunes? Els greuges comparatius no només poden sorgir entre els completament vacunats i els que encara no han rebut una vacuna malgrat desitjar-ho, asseguren els crítics, sinó també entre persones que de moment no poden ser vacunades perquè no hi ha cap fórmula autoritzada per a elles, com és el cas de les embarassades i els menors. A aquests últims dos grups cal sumar-hi els ciutadans que es resisteixen a la vacunació per desconfiar de la seguretat i dels possibles efectes secundaris, o els que simplement es neguen a ser immunitzats. A Alemanya hi ha hagut històricament un important moviment antivacunes que s’oposa a la vacunació obligatòria i que considera que la mesura de tornar drets fonamentals només a una part de la societat és una manera indirecta d’introduir-ne l’obligatorietat. «Rebutgem unir la devolució de drets fonamentals com la llibertat de viatjar i de lliure moviment amb la decisió de vacunar-se i amb un certificat corresponent», reclama Metges per a la Decisió Individual sobre la Vacunació, una organització de metges alemanys que no nega l’existència de la pandèmia, però que defensa que la ciutadania decideixi en llibertat sobre el seu propi cos. I afegeix a l’actual debat el dret a la privacitat: «La decisió individual a favor o en contra d’una vacuna pertany a les dades més íntimes i té la màxima protecció, segons el Reglament General de Protecció de dades europeu».

Alemanya torna els drets fonamentals a les persones vacunades i recuperades del coronavirus

La mesura genera crítiques entre els que consideren que crea una doble classe ciutadana i que agredeix el seu dret a la privacitat

El més llegit