Milícies líbies i màfia italiana controlen el tràfic de persones i petroli

Des del gener han desembarcat a Itàlia 8.600 immigrants procedents de Líbia, 5.300 més que el 2020 i almenys 400 més han mort en la travessia segons dades de l’Organització Internacional de Migracions (OIM). Vius i morts van ser «traficats», com descriu el fred llenguatge burocràtic, per les mateixes persones: dues milícies líbies en guerra entre si, entre els caps de les quals figuren oficials de la Guàrdia Costanera del país africà, que, segons uns discutits acords amb la UE, haurien d’impedir la sortida dels migrants. Els milicians estan conxorxats amb les tres màfies italianes, a més d’agents de borsa d’altres ciutats, per portar a Europa petroli libi de contraban, que venen a les seves pròpies gasolineres, anomenades «independents»: diversos centenars a la península italiana. «Es guanya més que amb la droga», afirma un en el transcurs d’una conversa telefònica a través d’un telèfon punxat. Els secrets dels dos tràfics, que podrien explicar per què les autoritats europees no aconsegueixen acabar amb una tragèdia que s’ha empassat més de 20.000 persones i que ha transformat el Mediterrani en un mar de mort, han sigut descoberts per les fiscalies italianes de Nàpols, Catanzaro, Reggio de Calàbria i la Direcció Nacional Antimàfia de Roma (DIA), juntament amb la policia tributària i de duanes (Guàrdia de Finanza). L’agència Frontex, amb seu a Polònia, que s’ocupa de les fronteres exteriors de la UE, no tracta l’afer i està sent molt discutida: l’agència OLAF de la UE, que controla estafes i altres qüestions, té oberta una investigació i diversos països, des d’Espanya fins a Grècia, lamenten el poder cada dia més gran de Frontex, que s’està transformant en una espècie d’Exèrcit europeu més privat que públic i amb un pressupost cada any més voluminós. Una pràctica delictiva consolidada El tràfic de persones entre Líbia i Itàlia es coneix des de fa anys, perquè l’han denunciat repetidament l’ONU, l’OIM, l’Alt Comissariat per als Refugiats (ACNUR), l’Unicef i nombroses organitzacions no governamentals que en el temps han operat i unes quantes encara operen al Mediterrani central. La combinació entre petroli i migrants era una sospita però no estava documentada. «El tràfic de persones amaga un tràfic de petroli i armes», titula ara el diari italià Domani. «Les mans de la màfia sobre l’or negre», escriu també La Repubblica, il·lustrant que només amb l’evasió de l’IVA i taxes sobre carburants el tràfic il·lícit lucra les màfies en una quantitat de 2.000 milions d’euros a l’any. I fa uns 15 anys que està en marxa. No hi ha només una sola ruta de tràfic de petroli de contraban que arriba a la UE, sinó almenys dues. La primera se situaria a l’Iraq, a la zona del Kurdistan, i no es va interrompre ni quan l’Estat Islàmic va aconseguir els pous de la regió, cosa que va despertar les alarmes de les autoritats italianes. La segona, unida a la de persones que creuen el canal de Sicília, tindria com a epicentre les ciutats líbies de Zawiya i Zuara, segons les quatre fiscalies esmentades i les reconstruccions realitzades per quatre reporters italians. A la primera ciutat hi ha l’única refineria –el país en tenia tres– que treballa des de la caiguda de Muamar Gaddafi. A la segona ciutat hi ha 10 gasolineres en tan sols 20 quilòmetres, totes tancades al públic. Els senyors del petroli El petroli viatja formalment des de la refineria a les gasolineres, es firmen presumptes documents que el cru ha sigut descarregat, però en realitat emprèn la via del contraban a través de naus i pesquers d’altura. O directament, bombant-lo a les naus des de l’illa Farwa, controlada per les milícies. Els senyors del petroli, que també dominen la Guàrdia Costanera, tenen els centres on aparquen els que volen arribar a Europa; centres on la tortura, les violacions i l’esclavisme estan a l’ordre del dia. Abad al-Rahman al-Milad, àlies Bija, n’és un, a qui el Tribunal Internacional de la Haia busca per «crims contra la humanitat», primer detingut i recentment alliberat. Bija treballa al seu torn per a Mohammed Kachlaf, àlies al-Kasab, sobre qui el Consell d’Europa ha escrit: «La seva milícia controla la refineria de Zarwiya, centre de les operacions de tràfic d’emigrants». Al-Kasab treballa amb el cap de la Guàrdia Costanera de Zarwiya, Abd al-Rahman al-Milad, que és qui intercepta les pasteres i barcos d’emigrants i els torna als centres de detenció. És a dir el «port no segur» de Líbia, segons l’ONU. El 24 d’abril van morir de cop en la travessia 130 emigrants. A les seves crides de socors, Trípoli, Roma i Malta no van respondre. «És l’hora de la vergonya», va dir el papa Francesc. «Salvar vides humanes ha de tornar a ser una prioritat», han demanat les oenagés al Govern de Roma. No obstant, després del final de l’operació Mare Nostrum, d’un sol any de durada (2013-2014), seguida per d’altres amb objectius diferents (Sophia, Irini) i davant la inseguretat de Líbia, potser fa falta alguna cosa més: molts dels tomàquets que els europeus compren als supermercats han sigut recollits a dos euros l’hora, de sol a sol, pels «traficats» que van aconseguir travessar el Mediterrani i un pilot de magistrats que arrisquen les vides potser són massa pocs.

Milícies líbies i màfia italiana controlen el tràfic de persones i petroli

Oficials de la Guàrdia Costanera líbia estan conxorxats amb tres grups criminals italians

Els ‘senyors del petroli’ libis són els que tenen els centres on els immigrants són torturats i esclavitzats

El més llegit