Sheikh Jarrah, l’últim bastió de resistència palestina davant el colonialisme israelià a Jerusalem

Sheikh Jarrah és l’escenari de la nova Nakba palestina. La «catàstrofe» en curs que denuncien els activistes té lloc a Jerusalem est, en un dels últims barris que sobreviuen a la ferotge expansió colonial d’Israel. Durant les últimes nits, desenes de palestins han sortit en defensa de les 40 persones que un tribunal israelià ha ordenat desallotjar aquest dijous. «Mort als àrabs», coregen els colons. Custodiats per la policia, fa dies que intenten fer fora per la força els residents palestins. Dimecres a la nit, la violència va venir per part dels agents. Les famílies Isafi, Kurd, Jaouni i Qasim han d’abandonar les seves llars abans del 6 de maig, segons el Tribunal Suprem d’Israel. Una trentena d’adults i deu nens custodien el llegat que els seus avantpassats van cuidar durant generacions. A pocs metres de les seves cases, els colons esperen, impacients, per fer-les seves. «Si jo no robo la teva casa, ho farà algú altre», va respondre un d’ells a Mona al-Kurd, palestina de 22 anys, al jardí de la seva casa a Sheikh Jarrah. This doesn't describe the Israeli occupier's logic only; it also describes the rudeness of those who support the Israeli colonial policies of expropriating the Palestinian occupied lands. pic.twitter.com/OSB0QejwCT — Ramy Abdu| رامي عبده (@RamAbdu) 1 de mayo de 2021 «Israel s’esforça a esborrar els palestins de Jerusalem i ha fet de la violència colonial una característica permanent de la vida dels palestins a la ciutat santa», escriu el jerosolimità Halal Abu Khater a Al Jazeera. Israel accelera el procés de judaïtzació de Jerusalem i sobretot de la part est sota ocupació israeliana des de la seva victòria en la guerra de 1967. Uns 200.000 ciutadans israelians viuen en aquesta part de la ciutat santa sota protecció militar i policial. El complex d’assentaments més grans acull 44.000 israelians. La majoria són colons sionistes. «No podem respirar» El ‘hashtag’ #SaveSheikhJarrah ha incendiat les xarxes com a mostra de suport i com a plataforma de registre de la violència que pateix el barri. Algunes instantànies, fins i tot, recorden l’esgarrifosa mort de George Floyd. «No podem respirar des de 1948», resa una pancarta amb referència a les últimes paraules de l’afroamericà abans de ser assassinat. Des de tots els racons del territori, la població palestina ha vingut fins a Jerusalem per evitar el desallotjament de les quatre famílies. Set més tenen programat el desnonament per a l’agost. La policia, malgrat la seva superioritat en número, ha respost a les protestes amb violència ruixant aigua de mofeta i agredint els manifestants. Una dotzena de persones van resultar ferides i tres d’elles van requerir hospitalització. Diversos palestins van ser detinguts, entre ells activistes locals, membres de les famílies afectades i fins i tot menors d’edat. Des de la franja de Gaza, Hamàs ja ha alertat Israel que si les famílies són desallotjades reprendrà el llançament de coets cap al seu territori. Esta escena en las protestas para #SaveSheikhJarrah en Jerusalén tiene un parecido espeluznante con la lenta muerte de George Floyd. "¡Me estáis asfixiando!", implora el palestino Omar Khatib a los incontables soldados que tratan de arrestarlo. https://t.co/ChcmC1X25L — andrea lópez-tomàs (@andrealpzt) 5 de mayo de 2021 Per la seva part, diversos països europeus han exigit la intervenció del govern israelià i la detenció de qualsevol acció contra les famílies. Aquestes també han rebut el suport de les Nacions Unides. Al seu torn, l’Autoritat Palestina ha demanat al Tribunal Penal Internacional que reconegui el desallotjament de les famílies palestines com un crim de guerra. Segons la llei internacional, el sistema judicial israelià no té cap autoritat legal sobre la població que ocupa. Segona expulsió Jerusalem fa dècades que és el centre del conflicte israelianopalestí. I aquesta disputa es remunta als inicis de la creació de l’estat d’Israel. El 1948, aquestes famílies palestines van ser expulsades de Jaffa i Haifa abans d’arribar a Sheikh Jarrah. Allà van rebre noves llars a canvi de la seva condició de refugiats en un acord entre Jordània i l’Agència de les Nacions Unides per als Refugiats Palestins (UNRWA, per les seves sigles en anglès). Des d’aquella primera expulsió, Israel es va assegurar el seu territori amb l’aprovació d’una llei el 1950 que prohibia als palestins accedir a les seves propietats. En canvi, després de la victòria el 1967, l’estat hebreu va aprovar una llei que donava la possibilitat als jueus de reclamar les seves llars en propietat abans de 1948. Sense el dret legal a tornar a la casa dels seus avis, els palestins pateixen mentre l’expansió colonial avança amb total impunitat. Però a Sheikh Jarrah ha topat amb l’oposició d’un moviment palestí molt aferrat a la vida. BREAKING: Israeli Forces Brutally Assault A 16 yr old Child, Anas Obeid, For Protesting Against Settler Theft Of Palestinian Homes In Sheikh Jarrah. The child's nose was broken and reportedly ribs were fractured. This is just 1 of many cases tonight in Jerusalem. pic.twitter.com/dlZY6t2BZS — Robert Inlakesh (@falasteen47) 5 de mayo de 2021

Sheikh Jarrah, l’últim bastió de resistència palestina davant el colonialisme israelià a Jerusalem

Quaranta persones d’aquest barri a Jerusalem est són forçades a desallotjar les llars que les seves famílies han habitat durant generacions per ordre d’un tribunal israelià

Els colons sionistes, custodiats per la policia, s’enfronten als activistes palestins que surten en defensa de l’amenaçada població de la ciutat santa

El més llegit