La història de la mort de Bin Laden es continua escrivint 10 anys després

La nit de l’1 de maig del 2011, quan les primeres filtracions van començar a córrer pels mitjans, van començar les congregacions davant la Casa Blanca, a la ‘zona zero’ de Nova York, a Times Square... A les 23.35 hores de Washington, va arribar de boca del llavors president, Barack Obama, la confirmació dels rumors, la notícia que va fer esclatar els congregats, els molts més que se sumarien després i tot un país enganxat a la televisió en celebracions, llàgrimes i crits patriòtics de «¡USA! ¡USA!». «Aquesta nit», va dir davant les càmeres Obama obrint un discurs de nou minuts, «puc informar el poble americà i el món que els Estats Units han realitzat una operació que ha matat Ossama bin Laden, el líder de l’Al-Qaida, i un terrorista que és responsable de l’assassinat de milers d’homes, dones i nens innocents (...) S’ha fet justícia (...) L’assoliment d’avui és testament de la grandesa del nostre país i la determinació del poble nord-americà». Aquella acció executada en un fortificat complex residencial a Abbottabad (Pakistan) en una nit sense lluna per 23 membres del Team Six dels Navy SEALS, un cos d’elit dedicat a operacions especials, va donar a Obama un èxit que havia perseguit infructuosament des dels atemptats de l’11-S el seu predecessor, George Bush, el va impulsar durant unes setmanes en els sondejos de valoració i va ser un factor clau per a la seva reelecció el 2012. Li va obrir també les portes per anunciar, a finals d’aquell mateix mes de maig, que el desembre del 2014 acabarien les operacions de combat i començaria la retirada de tropes de l’Afganistan, una meta que encara no s’ha assolit, que Donald Trump es va proposar per al maig d’aquest any però no va aconseguir culminar i que l’actual president, Joe Biden, s’ha fixat per a abans de l’11 de setembre, 20è aniversari de l’11-S. L’operació ‘Arpó de Neptú’, com la fotografia més repetida de la sèrie que va prendre Pete Souza d’Obama i el seu equip de seguretat nacional seguint-la en tensió des d’una petita habitació adjacent a la Sala de Crisis fins que van sentir el missatge de ‘Geronimo EKIA’ (el nom en clau que s’havia donat a la potencial trobada amb Bin Laden i les sigles en anglès d’enemic matat en acció), van entrar també immediatament a la història. I allà continua movent-se en el dia d’avui entre els fets i la mitologia, aquests llimbs especialment freqüents quan hi ha parts classificades: importants qüestions de defensa nacional, polítiques i geopolítiques en joc; preguntes encara obertes i veritats que, tot i que existeixen, pot ser que mai es coneguin. Una transparència inèdita i polèmica En les hores i dies següents a la mort de Bin Laden l’Administració d’Obama va anar donant dades sobre com es va gestar i va desenvolupar amb inusitada velocitat i amb massa detall per a indignació del llavors secretari de Defensa, Robert Gates (un dels assessors d’Obama que, com Biden, van mostrar reticències a llançar la missió). Van anar variant descripcions, circumstancials i transcendentals, i va quedar per exemple desterrada de la història oficial una de les frases que va dir Obama en el seu discurs a la nació aquell 1 de maig: «La nostra cooperació antiterrorista amb el Pakistan va ajudar a portar-nos a Bin Laden i al complex on s’amagava». En els mesos i anys següents han anat arribant i sumant-se els reportatges d’investigació periodístics, els llibres, les desclassificacions de material confiscat a Abbottabad i fins i tot les pel·lícules de Hollywood, especialment la polèmica ‘La nit més fosca’ de Kathryn Bigelow, amb qui van col·laborar la CIA i el Pentàgon i que va contribuir a perpetuar la mentida que les brutals tortures de presos van jugar un paper en la localització del líder de l’Al-Qaida. No ha sigut l’única controvèrsia. El 2015 Seymour Hersh va publicar a ‘London Review of Books’ un article tan explosiu com qüestionat desarticulant pràcticament tota la història oficial, des de com es va aconseguir la intel·ligència definitiva sobre el parador de Bin Laden o què sabia el Pakistan fins a què es va fer del seu cos, que oficialment es va llançar al mar després d’una extracció de l’ADN i un enterrament segons el ritu musulmà. Dos dels membres del Team Six que han escrit llibres sobre la seva participació en la missió s’atribueixen el tret definitiu però segons altres investigacions va ser el líder del seu esquadró qui de veritat ho va fer. La CIA es va guanyar no poques crítiques al marcar el cinquè aniversari de l’operació tuitejant-la en el que hauria sigut paral·lel a temps real. I després va arribar el mandat de Trump i, amb ell, l’edat d’or de les teories conspiradores, i el republicà fins i tot va arribar a retuitejar un article que involucrava Biden en un suposat i inexistent complot per matar membres del Team Six. Molts interrogants perduren, incloent el de si hi va haver alguna vegada intenció de capturar Bin Laden amb vida o si l’operació va néixer directament amb la missió de matar. Les narratives es construeixen amb la inesgotable cacofonia de versions però també amb silencis. El puzle segueix incomplet però, tot i que faltin peces o algunes estiguin duplicades amb diferències que dificulten o impossibiliten acabar-lo, i tot i que la història acabi variant-lo, la imatge d’aquell 1 de maig de fa una dècada perdura: Els EUA han matat Bin Laden.

La història de la mort de Bin Laden es continua escrivint 10 anys després

Diferents versions sobre detalls mouen entre fets i mites l’operació que va acabar amb la vida del líder d’Al-Qaida i va impulsar Obama cap a la reelecció

El més llegit