Indonèsia va reforçar l’operació de recerca i rescat, en la qual participen aquest divendres 21 barcos, del submarí desaparegut amb 53 tripulants i al qual li resten menys de 24 hores de capacitat d’oxigen.
Barcos i helicòpters de la Marina pentinen, ajudats del sistema sonar, les aigües del nord de l’illa de Bali on dimecres a la matinada es va perdre el contacte amb el submarí KRI Nanggala-402, fabricat a Alemanya el 1978, durant unes maniobres militars.
El cap de la Marina indonèsia, Judo Margono, va afirmar la vigília que la nau, que va desaparèixer quan estava en immersió, té una capacitat per a unes 72 hores d’oxigen, és a dir, que els equips de recerca tenen fins a la matinada de dissabte per trobar possibles supervivents.
Segons la informació de l’Exèrcit indonesi, el submarí va iniciar la immersió a les 3.46 hora local (20.46 GMT de dimarts) i uns 15 minuts després va iniciar la càrrega del tub llançatorpede número 8.
L’última comunicació amb els tripulants va tenir lloc a les 4.25 hora local (21:25 GMT de dimarts) i abans d’autoritzar el llançament del torpede es va perdre la connexió amb la nau.
Els barcos que participaven en l’exercici van iniciar la recerca immediatament.
Quatre hores després, els equips van localitzar des d’un helicòpter el que semblava una fuga de combustible a prop de la zona en la qual va desaparèixer el submarí.
El cap de la Marina va apuntar que la suposada taca de combustible trobada al mar es podria deure al fet que el submarí es trobi flotant a uns 50 o 100 metres i els tripulants hagin alliberat combustible per alleugerir la nau.
Una altra explicació, va afegir, és que es degui a una ruptura del tanc de combustible que hagi provocat que l’aparell s’hagi enfonsat uns 500 o 700 metres.
Austràlia i els Estats Units s’han unit avui a Singapur i Malàisia amb l’enviament de barcos que cooperin amb el desplegament indonesi en les tasques de localització del submarí.
Indonèsia compta en l’actualitat amb una flota de cinc submarins dos de fabricació alemanya, inclòs el desaparegut, que va ser adquirit el 1981, i tres de fabricats a Corea del Sud.