Arriba el moment de la distensió a les regions frontereres entre Ucraïna i Rússia, després de setmanes d’alarma davant l’enorme concentració d’efectius militars desplegats pel Kremlin. El ministre de Defensa rus, Serguei Xoigú, ha ordenat aquest dijous la tornada de les tropes a les seves bases permanents, coincidint amb unes maniobres militars de grans dimensions a la península de Crimea, annexionada per Rússia el 2014. En els últims dies, el Govern de Kíev havia demanat reiteradament els seus aliats occidentals que redoblessin les pressions i advertències sobre el president rus, Vladímir Putin, per dissuadir-lo de llançar-se a una nova aventura bèl·lica, atacant o annexionant-se territoris sota sobirania ucraïnesa.
«Crec que els objectius d’aquesta inspecció sorpresa han sigut aconseguits per complet; les tropes han demostrat la seva capacitat de proveir el país d’una defensa creïble», ha proclamat el responsable rus. «Referent a això, he decidit completar les inspeccions als districtes (militars) oest i sud», ha continuat. D’acord amb les paraules del titular de Defensa rus, la retirada s’haurà completat l’1 de maig, a l’inici d’un període vacacional a Rússia que culmina el 9 d’aquell mes amb la celebració del Dia de la Victòria, en el qual el país commemora el triomf de l’URSS sobre l’Alemanya nazi.
Segons la Unió Europea (UE), Rússia havia concentrat a les regions limítrofes amb Ucraïna fins a 100.000 militars, un desplegament fins i tot superior al que va realitzar fa set anys, quan es va annexionar Crimea i va encendre la metxa de la guerra a les regions russòfones de l’est d’Ucraïna. Unes imatges satèl·lit difoses per ‘The Wall Street Journal’ fa uns dies donaven compte de les dimensions del dispositiu bèl·lic allà enviat: Desenes de caces bombarders Sukhoi Su-34alineats en un aeròdrom militar a Morózovsk, a un centenar de quilòmetres de la frontera, hospitals de campanya i helicòpters de combat estacionats en un camp d’entrenament d’Opuk, a Crimea, tropes aerotransportades, brigades motoritzades...
Jocs de guerra
Aquests jocs de guerra han sigut percebuts com una greu amenaça per Ucraïna i han empès el seu president, Volodímir Zelenski, a demanar a l’OTAN que agiliti l’ingrés del país en l’aliança militar. Tant el president nord-americà, Joe Biden, com els principals aliats europeus de Kíev han mostrat el seu recolzament a la integritat territorial ucraïnesa i han advertit a Putin de les greus conseqüències que portaria una operació bèl·lica contra el país veí.
El Kremlin qualifica de «cop d’Estat» la revolució de Maidan, que va propiciar la caiguda del govern prorús a Kíev fa ja set anys, tal com va verbalitzar dimecres el mateix Putin durant el seu discurs sobre l’estat de la nació. Idèntica consideració li mereixen les protestes de l’oposició del passat a Bielorússia, denunciant, així mateix, una suposada temptativa per assassinar el president Aleksandr Lukaixenko de la qual no va oferir proves. Un dia després de pronunciar aquestes acusacions, Putin s’ha reunit amb el cap de l’Estat bielorús a Moscou per mantenir unes converses que es prolongaran fins tard.