El 30 de juny de 1961, Fidel Castro va tancar una tensa reunió amb els intel·lectuals cubans en la qual es van definir de manera controvertida els límits de la llibertat cultural. «No ens afanyem a jutjar l’obra nostra, que ja tindrem jutges de sobres», va dir als escriptors que arrufaven les celles per la desconfiança. I va afegir: «Temin altres jutges molt més temibles. ¡Temin els jutges de la posteritat, temin les generacions futures que seran, al cap i a la fi, les encarregades de dir l’última paraula!». Set dècades més tard, a prop dels 90 anys, Raúl Castro es retira de la vida pública i carrega sobre la seva esquena el pes d’aquella sentència del germà gran.
Canvis a Cuba
Raúl Castro: el general prosoviètic que va haver d’elegir la via del reformisme
El dirigent cubà abandona la vida pública als 89 anys després d’haver estat en primera línia de la política del país les últimes sis dècades
Els anys que va ser al capdavant del país, després de la mort del seu germà Fidel, va posar en marxa una controlada obertura econòmica a la iniciativa privada
Temes:
El més llegit
- La ruptura de Junqueras i Rovira deixa ERC escapçada davant la investidura
- Del Tetris a l’Street Fighter, a l’Hospitalet
- Mor sor Montserrat Casas, popular abadessa de Pedralbes
- Tres històrics deixen el Balcó Gastronòmic del Port Olímpic
- Les dificultats tècniques generen dubtes sobre la dessalinitzadora flotant de BCN