El 30 de juny de 1961, Fidel Castro va tancar una tensa reunió amb els intel·lectuals cubans en la qual es van definir de manera controvertida els límits de la llibertat cultural. «No ens afanyem a jutjar l’obra nostra, que ja tindrem jutges de sobres», va dir als escriptors que arrufaven les celles per la desconfiança. I va afegir: «Temin altres jutges molt més temibles. ¡Temin els jutges de la posteritat, temin les generacions futures que seran, al cap i a la fi, les encarregades de dir l’última paraula!». Set dècades més tard, a prop dels 90 anys, Raúl Castro es retira de la vida pública i carrega sobre la seva esquena el pes d’aquella sentència del germà gran.
Canvis a Cuba
Raúl Castro: el general prosoviètic que va haver d’elegir la via del reformisme
El dirigent cubà abandona la vida pública als 89 anys després d’haver estat en primera línia de la política del país les últimes sis dècades
Els anys que va ser al capdavant del país, després de la mort del seu germà Fidel, va posar en marxa una controlada obertura econòmica a la iniciativa privada

Temes:
El més llegit
- El pacífic poble a només 15 minuts de Santa Coloma de Gramenet: espectacular
- Agonia comercial en mercats de la província de BCN
- Els mals hàbits dels ‘boomers’ desafien el sistema de salut
- El tardeig s’expandeix per locals de tot tipus amb (i sense) permisos d’Interior i amb queixes de l’oci a Catalunya
- Ter Stegen s’acosta ara a un perillós dilema