La crisi a Jordània posa en dubte la família reial haiximita

Sense intercanviar paraules, els germanastres es postren davant la tomba del seu pare i reciten la fatiha de l’Alcorà. Cobrint els caps amb la tradicional ‘kufiyya’ jordana, el rei Abdullah II de Jordània i el príncep Hamza celebren el centenari del regnat dels haiximites. També és la seva primera aparició en públic després de la crisi política més gran del regne en dècades. Fa una setmana l’expríncep hereu va denunciar trobar-se sota arrest domiciliari per haver orquestrat un presumpte complot contra la monarquia. L’estampa de diversos homes de la família reial als peus del sepulcre dels monarques passats busca exhibir la unitat dels haiximites. Tot i que el plor de Hamza ha sigut un eco de les crítiques contra el rei que es murmuren a les llars. Fa 100 anys, els haiximites van venir des de l’Aràbia Saudita per governar l’emirat de Transjordània, sota protectorat britànic. Avui la dinastia es troba en una de les hores més baixes. Les denúncies de l’expríncep hereu de la corrupció i el desgovern han fet trontollar una monarquia cada vegada més posada en dubte. «Hi ha una població bastant cansada que ja no té una lleialtat tan alta a la figura del rei», explica el politòleg Luis Melián Rodríguez, especialista en Jordània. HM King Abdullah II, HRH Crown Prince Al Hussein, and TRH Princes El Hassan bin Talal, Feisal bin Al Hussein, Ali bin Al Hussein, Hamzah bin Al Hussein, Hashim bin Al Hussein, Talal bin Muhammed, Ghazi bin Muhammed, Rashid bin El Hassan visit tomb of HM the late King Abdullah I pic.twitter.com/pmnqN1YILV — RHC (@RHCJO) 11 de abril de 2021 «El recolzament que ha rebut Hamza és sorprenent», emfatitza l’expert. En el despertar de la Primavera Àrab del 2011, 36 líders tribals van firmar una carta alertant la monarquia haiximita del risc que corria el país d’acabar com Tunisia o Egipte. «Per culpa de la supressió de llibertats i de l’espoli de fons públics», assenyalaven. Fa poc van ser alguns generals retirats els que van mostrar la seva desaprovació al rei. Ara les crítiques arriben des de la seva pròpia família. «Petits terratrèmols» Durant el cap de setmana passat, les autoritats jordanes van detenir unes 18 persones per un presumpte complot que amenaçava l’«estabilitat i la seguretat» del país. Alguns eren membres de les poderoses tribus en què històricament s’ha assentat la monarquia. Dolgut perquè el seu germanastre li va retirar el càrrec de successor a favor del seu fill el 2004, fa anys que Hamza es reuneix amb alguns líders tribals. L’expríncep hereu fa onejar la bandera dels marginats en un país mogut pels contactes i el clientelisme. «Cada vegada són més comuns aquests petits terratrèmols que sacsegen el país», reconeix Melián Rodríguez. Garant de l’estabilitat regional, la monarquia haiximita ha volgut enviar un missatge molt potent a la seva ciutadania: «No hi pot haver veus dissidents». El fiscal de Jordània va prohibir dimarts a tots els mitjans de comunicació publicar contingut sobre les friccions entre Abdullah i Hamza. També les publicacions a les xarxes eren perseguides. Criticar el monarca o la família reial s’ha convertit en una línia vermella oficial a Jordània. Declivi de llibertats L’erosió de les llibertats ja és una realitat al país. Des del 2015, Jordània ha baixat 15 llocs a l’índex global de Transparència Internacional que monitora l’anticorrupció. Mentre xarxes socials com Clubhouse estan prohibides, l’any passat centenars de professionals de l’educació van ser arrestats per protestar per aconseguir millores salarials. Segons Freedom House, la societat jordana ja no gaudeix de llibertat. Fins i tot l’ONU ha mostrat preocupació per la falta de transparència a Jordània, sobretot després d’aquest afront entre germanastres. Jordània, país pobre en recursos, es recolza en les ajudes internacionals com a soci preferent dels Estats Units, l’Aràbia Saudita o Israel. Però tot té un preu. «A la monarquia se li esgota el paper de conciliador al país i a la regió per l’acostament tant de nord-americans com israelians a l’Aràbia Saudita», afegeix el politòleg. HM King Abdullah II, HRH Crown Prince Al Hussein, and TRH Princes El Hassan bin Talal, Feisal bin Al Hussein, Ali bin Al Hussein, Hamzah bin Al Hussein, Hashim bin Al Hussein, Talal bin Muhammed, Ghazi bin Muhammed, Rashid bin El Hassan visit the tomb of HM the late King Talal pic.twitter.com/8IPjsrDks2 — RHC (@RHCJO) 11 de abril de 2021 En un país amb un 55% de població d’origen palestí, l’amistat dels monarques amb l’Estat hebreu és una taca difícil d’amagar. «De cara a la ciutadania, aquesta unitat s’esgota per tenir un vincle massa pròxim a Israel», explica Melián Rodríguez. A més, l’absència de converses en el conflicte israeliano-palestí des del 2014 redueix la rellevància d’Abdullah II com a mediador. Corre el risc que els països àrabs que han normalitzat relacions amb Israel li agafin el relleu. Els murmuris que es van originar en la vastitud del desert jordà ja han arribat al palau. «¿Com es pot filtrar això en la societat?», es pregunta Melián Rodríguez, «¿en algun moment hi pot haver una espurna que prengui i faci mobilitzar la societat?». Per a la dinastia haiximita, un tron centenari ja no és garant de la seva supervivència.

La crisi a Jordània posa en dubte la família reial haiximita

La dinastia celebra el seu centenari en un context d’erosió de llibertats i descontentament cap al monarca jordà

Abdullah i Hamza, el germanastre problemàtic, han fet la seva primera aparició pública conjunta per l’aniversari del regne

El més llegit