Les claus de l’augment del recolzament a Marine Le Pen entre els joves francesos

En 12 mesos els francesos es citaran a les urnes per elegir el seu pròxim president. Els sondejos vaticinen un nou duel entre Emmanuel Macron i Marine Le Pen. L’avantatge de l’actual mandatari contra la líder de l’extrema dreta és cada vegada més reduït, també entre els joves electors. «Marine Le Pen progressa i ho fa entre categories de la població que tradicionalment s’hi oposaven, entre els joves i els majors de 65 anys», afirma Jean-Yves Camus, politòleg expert en extrema dreta i autor de l’assaig Las extremas derechas en Europa. Nacionalisme, populisme i xenofòbia. L’abstenció és la tendència dominant entre els francesos de 18 a 24 anys, segons les dades de l’institut de sondejos Ipsos, només el 58% té intenció d’exercir el seu dret al vot el 2022, contra el 80% de la població general. El 21% d’aquells que sí que acudiran a les urnes votarà pel Reagrupament Nacional (RN) de Marine Le Pen. Entre els electors de 25 a 34 anys, la líder ultra guanyaria adeptes i passaria d’una intenció de vot del 23% el 2017 a un 29% en les pròximes eleccions presidencials. Entre el conjunt dels votants, obtindria el recolzament del 27%, contra el 24% que aconseguiria Macron. El record de Jean-Marie Le Pen es dissipa El record de Jean-Marie Le Pen es dissipa¿El seu èxit es deu a l’evolució del seu discurs o a un canvi en la societat? «La política de desdemonització de Marine Le Pen, que va començar quan es va convertir en la presidenta del Front Nacional el 2011 coneix un progrés incontestable», afirma el politòleg a EL PERIÓDICO. Al rentat de cara del partit ultradretà, s’hi sumaria l’arribada de noves generacions d’electors. «Els joves que voten per la formació no han conegut el Front Nacional de Jean-Marie Le Pen, no tenen cap record d’aquest partit francament extremista, no es van manifestar el 2002 entre les dues voltes de [Jacques] Chirac i Le Pen en les eleccions presidencials, alguns eren molt joves i uns altres ni tan sols havien nascut. Per a ells, el Front Nacional és el partit de Marine Le Pen, i en alguns temes com l’antisemitisme o la Segona Guerra Mundial, no comet els mateixos errors que el seu pare», diu l’expert. L’estratègia de modernització, allunyada dels polèmics comentaris negacionistes del fundador i destinada a eliminar les connotacions negatives lligades al partit, dona els seus fruits entre la joventut francesa. «El 46% dels joves creu que l’RN és un partit honest [...] capaç de tenir una visió del futur de França», diu Frédéric Dabi, director de l’institut d’enquestes IFOP al diari Le Monde. Precarietat laboral i sentiment d’abandonament Precarietat laboral i sentiment d’abandonamentLa situació econòmica i la crisi sanitària intervindrien com elements canalitzadors en l’ascens i acceptació del discurs ultraconservador. «La situació de l’ocupació juvenil, fins i tot abans de la pandèmia, és molt difícil a França. La crisi sanitària no ha fet més que empitjorar la precarietat econòmica i laboral», afirma Camus. Per als joves treballadors, continua l’expert, «l’escassa formació desemboca sovint en llocs de treball precaris i contractes temporals [...] molts viuen a la província, en regions perifèriques i tenen el sentiment de ser els ‘abandonats’ d’una societat que afavoreix els joves de la metròpolis amb un diploma. Es tracta d’una veritable fractura social. Aquests joves són molt receptius als al·legats proteccionistes i als arguments contra la immigració; per a ells la immigració és sinònim d’amenaça i competència». Per a aquells que encara no han arribat al mercat laboral, la crisi sanitària es tradueix en mesos de restriccions i classes a distància. «És difícil tenir 20 anys el 2020», va reconèixer Macron durant una al·locució el mes d’octubre passat, que no va aconseguir alleujar la sensació de desemparament que predomina entre els estudiants francesos. A més, «els joves seran els últims en rebre la vacuna i tenint en compte que la campanya d’immunització no va gaire ràpid, el descontentament augmenta». La pèrdua de credibilitat de Macron afavoreix el seu rival ultra, que assenyala des d’un segon pla els seus errors i fracassos en la gestió de la pandèmia. Votar per i no contra Votar per i no contraEn cas que es reprodueixi el duel entre Macron i Le Pen, una part de l’electorat es trobaria de nou en la tessitura d’acudir a les urnes únicament per frenar l’extrema dreta. «Aquesta qüestió no només afecta els joves –argumenta el politòleg–. Molts francesos es diuen: el 2002 ens vam veure forçats a anar a votar per Chirac contra Le Pen per evitar l’extrema dreta; el 2017, ens vam veure moralment obligats a votar per Macron per fer barrera contra Marine Le Pen; el 2022, no anirem a votar una tercera vegada contra un candidat, volem votar per un candidat». Aquest panorama explicaria la preponderància de l’abstenció entre els joves votants que no subscriuen l’agenda política de cap dels eventuals candidats a la direcció d’Estat i per a qui Marine Le Pen ja no és una amenaça.

Les claus de l’augment del recolzament a Marine Le Pen entre els joves francesos

La líder ultra guanya adeptes entre els electors de 25 a 34 anys, i passa d’una intenció de vot del 23% el 2017 a un 29% en les pròximes eleccions presidencials

La situació econòmica i la crisi sanitària són els principals elements canalitzadors en l’ascens de la dirigent política

El més llegit