Com les vacunes (i Biden) van salvar els EUA dels seus pitjors instints

A moltes platges de Florida, la pandèmia no se n’ha anat, però és com si no existís. Restaurants i bars són plens, sense limitacions d’espai a l’interior ni horaris reduïts. Gairebé ningú porta mascareta, ni tan sols els cambrers o els cuiners, que observen amb curiositat entomològica el foraster emmascarat, com si un insecte gegant acabés d’entrar a demanar una cervesa. El seu governador republicà, Ron DeSantis, es va resistir a imposar l’ús de la mascareta i ara prepara el terreny per anul·lar els mandats dels municipis que sí que ho van fer, després d’haver anul·lat les multes imposades per algunes localitats. No hi ha restriccions de moviment i gairebé tot està obert. Només Iowa ha imposat menys restriccions que l’estat assolellat. El cas de Florida és lluny de ser excepcional –una vintena d’estats actualment no requereixen l’ús de la mascareta–, però serveix per il·lustrar com el país més ric del món s’ha encomanat forçosament a la vacuna per sobreviure als seus instints culturals més destructius. Després de molts mesos de colossal fracàs col·lectiu, que van convertir els EUA de Donald Trump en un dels grans forats negres de la pandèmia, el país traspua optimisme després de comandar una de les campanyes de vacunació més ràpides del món des que Joe Biden va desembarcar a la Casa Blanca. «La vacuna era l’única estratègia efectiva al nostre abast perquè el país no està disposat a adoptar mesures de mitigació serioses», diu a aquest diari el professor de medicina molecular del Scripps Research Institute, Eric Topol. «Molts estats van reobrir les seves economies i van rescindir els mandats de la mascareta en ple augment dels contagis». Biden ha mirat de canviar la mentalitat convertint el control de la pandèmia en la prioritat del país, però el seu sistema federal restringeix seriosament el poder del Govern central. El que sí que ha fet és aprendre dels errors del seu predecessor, aprofitar els seus encerts i injectar-li una tremenda dosi d’esteroides al sistema de producció i administració de la vacuna. També ha mantingut el nacionalisme sanitari de Trump, i fins ara s’ha negat a enviar vials a altres països, una cosa que sí que han fet agressivament la Xina i Rússia, tot i que hi ha plans per enviar aviat quatre milions de dosis d’Astra Zeneca a Mèxic i el Canadà. Immunitat de grup a l’abast El resultat és la novena campanya de vacunació per càpita més ràpida del món. Els EUA han inoculat completament el 20% de la seva població, mentre que gairebé el 40% ha rebut almenys una dosi. Quan Biden va arribar al poder només el 8% dels majors de 65 anys havia rebut almenys una dosi de la vacuna, avui és el 75%. Entre els professors, la xifra s’acosta al 80%. I si tot continua al ritme actual aquest estiu podria haver inoculat dos terços de la població, un percentatge molt pròxim al fixat pels experts per arribar a la immunitat de grup. Trump no va fer gairebé res bé respecte a la gestió de la pandèmia, amb una excepció, l’anomenada Operació Warp Speed per finançar el desenvolupament i producció de la vacuna abans que cap hagués demostrat la seva efectivitat. La seva Administració va posar 12.000 milions de dòlars en mans de les farmacèutiques per ajudar-les en el procés, tot i que no totes van participar en el programa, com va ser el cas de Pfizer. També va firmar contractes amb sis d’aquestes per assegurar-se 800 milions de dosis, prou per vacunar tots els majors de 16 anys. D’aquestes sis vacunes, fins ara només han sigut aprovades tres (Pfizer, Moderna i Johnson & Johnson), cosa que redueix les dosis contractades per l’Administració Trump a 300 milions. Biden va redoblar aquests contractes per assegurar-se fins a 800 milions de vials d’aquestes tres marques i va accelerar-ne la producció recorrent a una llei dels temps de la guerra de Corea per obligar la indústria a prioritzar la fabricació de certs components, una llei que el seu predecessor també va utilitzar, tot i que de forma més tímida. El seu país ha acaparat tant que, si se li afegeixen les dosis contractades amb AstraZeneca, encara pendent d’aprovació als EUA, ben aviat tindrà prou vials per inocular 650 milions de persones, el doble que la seva població, segons el ‘New York Times’. Un desafiament herculi que ha propulsat la Casa Blanca finançant centres massius de vacunació a estadis i centres de convencions, mobilitzant més de 30.000 militars a la campanya i accelerant el subministrament a clíniques i farmàcies, fins ara els centres preferits pels nord-americans per vacunar-se. Tres milions de vacunes al dia D’administrar-se menys d’un milió de vacunes diàries quan Biden va arribar al poder, s’ha passat a tres milions al dia la setmana passada. Un ritme pel qual gairebé ningú apostava fa uns mesos. De fet, Biden ha promès que, el 19 d’abril, el 90% dels adults nord-americans tindran accés a la vacuna, tot i que el demòcrata es resisteix a destapar el xampany. «Aquesta guerra està lluny d’haver-se guanyat. No és moment per abaixar la guàrdia ni per celebrar», va dir la setmana passada. Més de mig milió de nord-americans han mort i 31 milions s’han contagiat des de l’inici de la pandèmia. La variant britànica de la Covid-19, més letal i contagiosa, ha passat a ser predominant al país. I després que els contagis comencessin a caure abruptament des de principis de gener, poc abans que Biden prengués el poder, s’han estabilitzat. Potser perquè, com passa a Florida, molts nord-americans donen per acabada la pandèmia.

Com les vacunes (i Biden) van salvar els EUA dels seus pitjors instints

Amb més de 150 milions de dosis injectades, els Estats Units lideren una de les campanyes de vacunació més ràpides del món

L’arribada del demòcrata al poder va canviar el curs de la pandèmia en una de les nacions fins aleshores més colpejades

El país més ric del món ha acaparat tants vials que aviat tindrà suficients per vacunar el doble de la seva població

El més llegit