Can Dündar, periodista turc exiliat a Alemanya: «La UE ha sacrificat els seus principis en favor de la seva tasca quotidiana»

Can Dündar sap el que se sent al ser amenaçat personalment pel president turc. «La persona que va escriure aquest article ho pagarà car», va dir el 2015 Recep Tayyip Erdogan després que el diari Cumhuriyet, dirigit llavors per Dündar, publiqués una informació exclusiva sobre l’entrega d’armament a rebels islamistes sirians de mans dels serveis secrets turcs. Sobre el periodista pesa des del desembre passat a Turquia una condemna de presó de més de 27 anys per espionatge i recolzament a organització terrorista. El 2016, després del fallit cop militar contra Erdogan i quan s’estava uns dies a Espanya, va decidir exiliar-se a Alemanya. A Berlín s’ha convertit en una incòmoda veu per al president turc i també per a la postura europea cap a Ankara. EL PERIÓDICO ha parlat amb ell. ¿Viu el seu país actualment sota una dictadura? No puc dir que sigui una dictadura, perquè tot i que Erdogan intenta i pretén ser un dictador, hi ha gent que encara resisteix, persones prou fortes per resistir a l’opressió. Però sí que puc definir el meu país com un règim autoritari, com un sistema d’un sol home que vol governar sense Parlament, sense justícia ni mitjans independents. No ho ha aconseguit encara, perquè hi continua havent partits que resisteixen, mitjans de comunicació que assumeixen el risc de dir la veritat i gent que es nega a viure sota una dictadura. ¿Com definiria la visita oficial de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i del president del Consell Europeu, Charles Michel, aquesta setmana a Ankara? Com una decepció enorme per a totes les forces democràtiques de Turquia que creuen en la democràcia, en els estàndards europeus, en la llibertat de premsa, en la igualtat entre homes i dones, i en el secularisme. Esperàvem que la Unió Europea donés suport als lluitadors per la llibertat a Turquia, però al seu lloc prefereix donar recolzament a Erdogan quan passa, crec, el pitjor moment de la seva carrera política. ¿Com s’explica aquesta visita després de l’enorme retrocés autocràtic patit per Turquia amb Erdogan en el poder? La prioritat de la Unió Europea és frenar el flux de refugiats de Síria, i necessita Erdogan perquè els mantingui en territori turc en lloc d’enviar-los a Europa. Aquesta és la primera raó. La segona és que la UE no vol enutjar Erdogan per evitar problemes al mar Mediterrani, al mar Egeu davant Grècia, i també una política exterior agressiva de Turquia. I, finalment, la UE no vol que Erdogan s’acosti a la Rússia de Putin i pretén que continuï sent part de l’OTAN. En nombroses ocasions s’ha dit que la UE necessita Turquia més del que Turquia necessita la UE. Sí, exactament. És un important soci econòmic. Turquia és un país gran al qual els països europeus poden vendre moltes coses, per exemple, armes. Però estem farts d’aquesta imatge de Turquia com a soldat que vigila la frontera d’Occident i de l’OTAN, o com el millor comprador de les armes produïdes per altres estats de l’OTAN. Volem ser un soci igual i respectable de la família europea. Per vostè, com a ciutadà turc, ¿ha perdut la UE tota credibilitat com un projecte que diu fomentar els drets humans i l’Estat de dret en aquells països que aspiren a convertir-se en estats membres del bloc? Jo ja no veig que la UE existeixi en la política mundial. Ja no és un actor a l’Orient Mitjà, a l’Extrem Orient ni tampoc a l’Àfrica. Europa està perdent el seu poder d’influència a tot el món. I el mateix passa a Turquia: Europa va ser un dia el nostre somni, no per la seva riquesa, sinó pels seus principis democràtics. Però miri-la ara: Turquia es nega a acceptar les decisions del Tribunal Europeu de Drets Humans, i Europa no pot fer-hi absolutament res. La UE està perdent la seva popularitat i el seu poder d’influència mentre perd els seus principis. La UE ha sacrificat els seus principis en favor de la seva tasca quotidiana. ¿Actua la UE amb hipocresia al criticar Erdogan en públic per firmar després amb ell acords en privat? Absolutament. Imagini per què els líders europeus no han volgut reunir-se amb l’oposició a Turquia. La cancellera Merkel ha visitat Turquia més que cap altre país els últims anys. ¿Per què no es va reunir amb integrants de l’oposició? ¿Per què la presidenta de la Comissió Europea no ha volgut veure aquesta setmana familiars de presos polítics turcs? Fa un parell d’anys vostè va dir: «Nosaltres tenim presos polítics i Espanya té presos polítics. L’única diferència és que Espanya és un estat membre de la Unió Europea i Turquia és només un candidat». ¿Continua pensant el mateix? Sí, segur. Turquia ha estat mostrant Espanya com un exemple de com il·legalitzar partits o arrestar parlamentaris, i em sembla vergonyós per a Espanya que Erdogan la consideri un exemple. Quan a Turquia decideixen il·legalitzar un partit o empresonar un diputat, i l’oposició critica aquestes mesures, el Govern respon: «Mirin Espanya, mirin Catalunya, mirin el País Basc». Erdogan pren Espanya com un exemple per justificar les seves agressions. Això és una cosa trista també per a Europa.

El més llegit