Setmana Santa a Roma, entre tradicions i resurrecció

Un any i 110.000 morts després, els italians estan acabant de passar les festes de Pasqua com el 2020, tancats a casa amb molt poques excepcions i amb les 21 regions clausurades perimetralment. Tot i així, les campanes han repicat amb la resurrecció de Crist tal com les va descriure Goethe tres segles enrere. El papa Francesc ha celebrat el viacrucis amb els nens, el col·lectiu menys afectat pel virus i al seu torn el més colpejat per les seves conseqüències, amb l’esperança d’un demà millor. És com si tots haguessin perdut la innocència, o la resta del que quedava. Potser perquè les gairebé 300.000 vacunes injectades al dia ja han permès engegar els motors dels creuers per al maig. De moment, uns 10.000 ciutadans s’han animat a viatjar a Espanya, Grècia i els mars del Nord. «¿Tot tornarà a ser com abans?», es pregunten els intel·lectuals. El turisme, segon sector que més aporta al PIB italià, ha perdut el 90% dels ingressos. Hi ha més d’un milió de nous aturats. Les famílies de classes mitjana i baixa han perdut uns quatre mil euros de mitjana dels seus pressupostos. Entre 80.000 i 90.000 comerços han tancat per sempre. Els fons voltor estan comprant el que en economia es diuen «actius estratègics», que són bàsicament edificis de luxe. I l’estadística afirma que des que va començar la pandèmia els bancs han ingressat més de dos mil milions d’euros en estalvis forçats, tot i que no especifica que són només de la classe mitjana. Que s’hagin registrat 110.000 morts sembla interessar poc a la reflexió nacional, malgrat que la majoria dels morts són avis que, segons s’ha conegut ara, van ser abandonats a la seva sort per un sistema sanitari públic a què la pandèmia va agafar desprevingut i que s’havia anat desmantellant, mentre es privilegiava la sanitat privada, com ha sigut en el cas de les residències. Un any després, el Ministeri de Salut està reprogramant un nou sistema d’atenció primària, que finançarà amb part dels 209.000 milions d’euros dels fons europeus de recuperació. Baralles i viacrucis Els adolescents acostumats a les llibertats del «cafè per a tothom» ja no aguanten restriccions i després desafiar-se a les xarxes socials es donen cita en algun racó urbà de renom, com el Pincio de Roma i Fiumicino, per embardissar-se en èpiques baralles multitudinàries que deixen sense paraules els educadors. El Divendres Sant, a la plaça de San Pere, igual de solitària de fa un any, el papa Francesc es va envoltar dels nens i joves que van redactar les meditacions de les catorze estacions del viacrucis. El ‘bullying’ escolar, la immigració, les mentides als pares, les desil·lusions a l’escola o la solitud que han viscut els malalts de la Covid-19 són alguns dels temes que han sigut presents en els textos, fets de solituds i distàncies. En un d’aquests, l’autor descriu com es van emportar el seu avi «uns homes vestits d’astronautes». «Cada un està sol al cor de la terra», va deixar escrit Quasimodo. A falta de festa exterior, les famílies s’han abocat a cuinar els plats tradicionals de Pasqua: fogasses, ‘agnolotis’ (semblants als raviolis), arrossos, panqueques, pastissos salats en què s’ajunten les restes de fruita seca guardada per a l’hivern i que ja no serviran i espàrrecs, bens i cabrits que porten la nova primavera: aquella sortida de l’hivern com a símbol d’una resurrecció, romàntica i genialment retratada a ‘Orgull i prejudici’ de Jane Austen, o en la mateixa resurrecció del Crist catòlic que se celebra el primer diumenge després de la lluna de primavera. Una evocació del pas del poble jueu des de l’esclavitud d’Egipte al viatge d’alliberament cap a Palestina, o remuntant –la Història es repeteix i s’imita–, de la més antiga eviració d’Atis, amant prohibit de Cíbele, de la mort del qual brolla la nova vida. «I de sobte es fa fosc», adverteix el final del vers de Quasimodo, tot i que, com evoca Michel Stipe, «aquest any ha matat el temps, però no els herois». Falta per saber si seran l’Aquil·les de la Ilíada o la catàstrofe. «Feliç el poble que no necessita herois», va deixar escrit Bertold Brecht.

El més llegit