A Humci, el cementiri de la ciutat bosniana de Bihać, la distància entre la vida i la mort són menys de cent metres. Davant de l’aparcament, en un edifici enderrocat, tres pakistanesos desabrigats tremolen pel fred i el gèlid vent a l’interior del lloc on s’han refugiat. Ells, els vius, no es resignen a abandonar el repte que ja van perdre aquells que són sota d’uns bonys de terra fresca i uns pals verds. Allà on, en un racó de la necròpolis jaspiat per males herbes i roques blanquinoses, s’ubica un grup de tombes d’immigrants morts, algunes d’identitat desconeguda.