Israel celebra les seves quartes eleccions en dos anys, desgastada pel bloqueig polític

Israel torna a les urnes. En les quartes eleccions en dos anys, la societat israeliana vota de nou per intentar desembussar el bloqueig polític i el cicle electoral sense fi. «Ningú està convençut que siguin els últims comicis», reconeix Eran Vigoda-Gadot, professor de la Universitat de Haifa. Benjamin Netanyahu, en el poder des del 2009, veu com els nous partits a la seva dreta podrien fer trontollar el seu futur polític. Amb 39 partits que s’hi presenten, un possible govern dependrà del recolzament de petites formacions. Després de tres eleccions en tot just 11 mesos, el desgast extenua el sistema polític israelià. «La situació és una mica diferent als comicis previs ja que aquest cop no existeix un rival fort en el Likud, a diferència d’abans», explica Vigoda-Gadot. L’aparició de nous oponents a la dreta ha aprofundit la divisió: a favor de Bibi –com es coneix popularment Netanyahu– o en contra de Bibi. Molts al·leguen que aquest nou eix ha vingut a substituir l’ideològic a Israel. Davant els casos de corrupció en els quals està imputat Netanyahu, els partits esperen que els electors votin en contra del primer ministre que els ha portat a la crisi econòmica. De poc va servir el govern d’unitat nacional forjat l’abril de l’any passat en plena pandèmia, entre el Likud de Netanyahu i la coalició Blava i Blanc de Benny Gantz. Quan tots dos van ser incapaços d’aprovar un pressupost al desembre, van abocar el país a unes quartes eleccions. Dues possibles coalicions «Ningú està convençut que el partit de Gantz passi el llindar electoral», remarca Vigoda-Gadot. «Durant els últims tres comicis, lideraven l’oposició a Netanyahu», afegeix. Però el bloqueig polític ha forçat el país a operar sense un pressupost estatal durant una de les crisis econòmiques més profundes, condicionant la recuperació futura. Només el 29% dels israelians creu que les eleccions resoldran l’estancament polític i designaran un primer ministre, segons l’Institut de la Democràcia Israeliana. «Hi ha dues coalicions potencials: la de dreta, amb el Likud, o la de centreesquerra», explica el professor. Netanyahu compta amb el sempre fidel suport dels partits religiosos i de la ultradreta. Però, de moment, no semblen suficients per arribar a la majoria de 61 diputats. «Hi ha molta incertesa; els resultats poden estar determinats per si un partit marginal passa o no el llindar», considera el politòleg. Dos dels principals oponents de Netanyahu són de dreta: Gideon Saar, el seu ex ministre de l’Interior ara al capdavant del partit Nova Esperança, i Naftali Bennet, ex cap de gabinet de Netanyahu, liderant la Nova Dreta. Electorat àrab Yair Lapid és el principal líder de l’oposició, amb el partit centrista Yeix Atid (Hi ha Futur). «El problema amb la coalició de centreesquerra és que les seves diferències ideològiquessón molt grans», explica Vigoda-Gadot, «hauran de renunciar a moltes coses per poder fer fora Netanyahu». Amb més d’una trentena de partits que es presenten a les eleccions, les enquestes no mostren una clara majoria en els 120 escons. «Comptarà fins a l’últim vot», afegeix. «La població àrab israeliana pot tenir molta influència si vota», explica el professor de la Universitat de Haifa. Cada vegada hi ha més suport entre el centredreta per a la cooperació política àrab-jueva. Els àrabs israelians constitueixen més del 20% de la població del país. En les últimes eleccions, Llista Conjunta va aconseguir 15 diputats, una xifra rècord en vots i escons en la seva història, tot i que ara un dels partits forts s’ha escindit de la coalició. «No hi ha hagut mai un govern amb la minoria àrab, cosa que mostra la falta de maduresa del nostre sistema polític», conclou Vigoda-Gadot. Sense els palestins

Israel celebra les seves quartes eleccions en dos anys, desgastada pel bloqueig polític

Partits nous a la dreta de Netanyahu fan trontollar el seu futur polític com a primer ministre més longeu de la història d’Israel

«Ningú està convençut que aquests siguin els últims comicis», reconeix Eran Vigoda-Gadot, de la Universitat de Haifa

El més llegit