La comissària d’Afers Financers: «Si Londres hagués elegit un altre Brexit no tindríem aquestes dificultats»

Fa sis mesos que la irlandesa Mairead McGuinness (Ardee, 1959) va donar el salt des del Parlament Europeu –on va ocupar un escó durant més de tres legislatures– a la Comissió Europea per substituir el seu compatriota Phil Hogan, obligat a dimitir després de ser acusat de vulnerar les regles sanitàries de la Covid-19, i fer-se càrrec de la cartera de serveis financers i unió de mercat de capitals, la tasca de la qual és garantir l’estabilitat financera i evitar una nova crisi bancària. Tot i així, el Brexit i l’aplicació del protocol d’Irlanda i Irlanda del Nord continuen molt presents en el seu dia a dia. «Si un opta, i el Regne Unit ho va fer, per abandonar la unió duanera i el mercat únic i desconnectar-se de totes les nostres normes de sanitat vegetal i animal, hi ha conseqüències. Si el Regne Unit hagués elegit el contrari, ara no tindríem aquestes dificultats», afirma en una entrevista amb EL PERIÓDICO i diversos mitjans europeus. El problema amb el protocol per a Irlanda i Irlanda del Nord persisteix. El vicepresident Sefcovic va passar gran part del mes de desembre mirant d’acordar una extensió del termini quan ens vam adonar que les empreses no estaven preparades per això i ho havien dit. Si el primer ministre [Boris Johnson] hagués entaulat un debat més clar i directe amb les empreses a Irlanda del Nord i els exportadors del Regne Unit a Irlanda del Nord, el Brexit hauria estat més ben preparat. La indústria i les empreses haurien entès millor la paperassa necessària. S’haurien posat en marxa la infraestructura necessària i l’intercanvi d’informació. No estic segura de què va passar exactament, però clarament no hi va haver prou preparació perquè tots poguessin implementar-ho a temps. ¿Què li sembla la decisió unilateral de Londres de posposar els controls duaners almenys fins a l’octubre? El Regne Unit hauria d’haver negociat amb la UE. Tots sabem que cal trobar solucions i que cal trobar-les de forma col·lectiva. Quan el Regne Unit diu que necessiten temps, almenys fins a l’octubre, això deixa les coses més obertes del que seria útil. Les empreses han de preparar-se per a aquests canvis i ha de ser ara. El que tenim són dues comunitats dividides i dues visions del protocol. Una majoria a Irlanda del Nord va votar a favor de mantenir-se a la Unió Europea. Certament, la comunitat unionista a Irlanda del Nord té preocupacions, perquè volen estar a prop de la resta de la Gran Bretanya i no els agrada la idea de fronteres o barreres. Però haurien d’haver sabut quines en són les conseqüències, i no crec que discutissin amb plena claredat les implicacions. Va portar molt temps i esforç arribar a un acord sobre el protocol i ha d’implementar-se, tenint en compte totes les sensibilitats. Som plenament conscients de les dificultats i volem ajudar. No volem veure més fragmentació a Irlanda del Nord. Les divisions no ajuden. Tot i així la Comissió Europea ha optat per iniciar accions legals contra el Regne Unit Hem respost de la manera en què hem pogut. Havíem de respondre. Ara espero que prevalgui la saviesa i que lord [David] Frost s’assegui amb el meu col·lega Sefcovic. Si és fins a l’octubre, perquè aquesta és la decisió unilateral, amb la qual estem absolutament en desacord, ens agradaria pensar que el Regne Unit de bona fe intentarà implementar la seva part del tracte abans de l’octubre. Serem flexibles, però si fas un tracte amb algú has d’asseure’t amb ell i parlar-hi. ¿Creia que hi hauria problemes? Sí, perquè el Brexit ha creat un conjunt de circumstàncies molt singulars a Irlanda del Nord, que no existien quan el Regne Unit era un membre de ple dret de la UE. Recordo fronteres, barreres, soldats i punts de control. L’alegria de no tenir-ne és simplement increïble, però és difícil per a les persones d’una generació més jove adonar-se que existien. El Brexit ha portat això de tornada a un lloc al mar d’Irlanda on vam pensar, i el Regne Unit va estar-hi d’acord, que podien ser acomodats (per evitar una frontera física a l’illa). Brussel·les també ha comès errors. Al gener va invocar una clàusula del protocol per restringir les exportacions de vacunes. Va ser un error que va estar viu durant una hora i després ens vam disculpar durant dies. El fet que succeís ha augmentat la nostra consciència de verificar i verificar que no hi hagi conseqüències no desitjades, particularment a Irlanda del Nord. Realment en el moment de l’incident em va preocupar que es posés en dubte el compromís d’Europa amb Irlanda del Nord i amb la pau. Està pendent la regulació dels serveis financers. Brussel·les i Londres s’han donat fins a finals de març per tancar un acord sobre l’equivalència de drets financers que permeti a les empreses britàniques continuar operant a Europa. No tenim urgència ni hem de precipitar-nos. No tenim prou informació. Hem de veure quin és l’interès de la UE, particularment entorn de l’estabilitat financera. El motiu principal del Brexit va ser divergir de les normes de la UE. Espero que en el sistema financer no hi hagi gaire divergència, però també canviarem la nostra legislació. Esperem complir la nostra data límit per acordar el memoràndum d’entesa i després començarem a treballar en alguns detalls. ¿Què ha de fer la Comissió Europea perquè totes places financeres europees estiguin en igualtat de condicions internacionalment? A la UE hi ha hagut algunes parts del sistema financer que s’han ressituat. No tindrem una plaça sinó (unes quantes): Frankfurt, Amsterdam, París, Dublín. Totes com a part del sistema financer de la UE. No tenim una estratègia que digui ha de passar això i que ha de passar aquí. Els mercats decidiran quin és el lloc més apropiat. El que volem és estabilitat financera. És probable que hi hagi molts canvis entorn de la digitalització, la banca oberta, monedes digitals... És una àrea de ràpida evolució en els pròxims anys. Molts dels problemes a què ens enfrontem són globals. Tenim una cooperació regulatòria molt forta amb els Estats Units i funciona. És el que necessitem amb el Regne Unit. Quant als serveis financers que s’han mudat a la UE són benvinguts per a les places que se n’han beneficiat, però és conseqüència del Brexit i la forma del Brexit que el Regne Unit va triar. ¿Veu possible arribar a un acord aquest any a l’OCDE sobre la taxa als serveis digitals? ¿Espera negociacions més fàcils amb Joe Biden? En general diria que les relacions són més fàcils globalment amb l’Administració de Joe Biden. L’estat d’ànim i l’atmosfera cap a un acord és millor. Sobre la taxa digital, la posició de la UE és que volem que les coses funcionin a l’OCDE, però estem preparats per avançar per la nostra part si no hi ha acord. Quan un mira l’estat d’ànim del públic cap a les grans empreses i els impostos hi ha molta més sensibilitat a causa de la crisi. Els ciutadans volen transparència i equitat en la fiscalitat global, així que espero que puguem avançar a l’OCDE. Seria realment útil des d’una perspectiva europea, però com ha dit la mateixa presidenta, estem preparats i disposats a treballar cap a una solució europea. ¿Li preocupa l’augment dels crèdits morosos? Estem plenament compromesos a recolzar empreses i treballadors. També tenim el BCE, que ha contribuït a recolzar els països i les seves economies i ha sigut vital durant la pandèmia, que encara no ha acabat. Segons la seva anàlisi en un escenari molt advers, el potencial és d’1,4 bilions de crèdits de dubtós cobrament a finals de l’any vinent, però és el pitjor escenari possible. Si ens fixem en les estadístiques, el nivell de fallides ha disminuït durant la Covid-19, cosa que respon al recolzament a les empreses. Probablement veurem un augment dels préstecs dubtosos. Esperem que no s’estengui al pitjor dels escenaris, però si ocorregués necessitem mercats secundaris que funcionin bé. Si aquests crèdits morosos es mantenen als [balanços dels] bancs, aquests deixaran de donar préstecs a ciutadans i empreses i podríem tenir una crisi creditícia. L’evitarem actuant aviat i amb un debat en l’àmbit nacional i europeu. Però tenir mercats secundaris que funcionin adequadament és absolutament crucial. ¿Pot excloure noves crisis bancàries? La nostra feina és evitar una crisi bancària. Som conscients del que podria succeir en el pitjor dels escenaris i estem treballant per evitar-ho. Tindrem [una nova ronda de] proves de resistència al juliol. No crec que hi hagi un salt sobtat de fallides. No veig que succeeixi. Vull que els bancs parlin amb les empreses que siguin viables a llarg termini perquè hi hagi reestructuracions quan sigui apropiat. De la crisi passada es podria culpar algú, un prestamista imprudent o un prestatari imprudent. Aquesta vegada, la veritat és que el món desenvolupat no estava preparat per a una pandèmia. N’hem après i ens hem adaptat molt ràpid. Hem pres mesures amb rapidesa. Hem obtingut bons resultats amb les vacunes. Malgrat totes les dificultats que la Covid-19 ens ha llançat, la reacció ha sigut l’adequada. Som molt conscients que una cosa tan invisible com un virus pot aturar el món. Hem d’estar preparats si una cosa així torna a succeir. Han proposat recentment legislar sobre les criptomonedes. ¿En quin estat està aquest afer? És una cosa sobre la qual parla tothom però no hi ha regulació. Volem que hi hagi una regulació suficient i protecció per al consumidor en aquest marc. Sobre les grans empreses llançant monedes digitals ja hem dit que no s’ha de posar en marxa fins que estigui regulat i es faci de forma negociada. A causa de la Covid-19, l’entorn digital és la nova moneda, perquè des del març hem utilitzat targetes. Crec que hi haurà canvis dramàtics en aquesta àrea. Hi ha moltes innovacions i hem d’analitzar-ne també els riscos. A més, sabem que el nombre d’intents de frau durant la Covid-19 ha augmentat en el sistema financer, perquè hi ha més gent treballant digitalment, així que hem de garantir que el conjunt del sistema, totes les infraestructures, són prou segures.

La comissària d’Afers Financers: «Si Londres hagués elegit un altre Brexit no tindríem aquestes dificultats»

La política irlandesa critica la forma en què el Regne Unit va decidir trencar els vincles amb la Unió Europea

El més llegit