Biden posa els pobres al centre del seu rescat econòmic

A ‘La otra América’, un dels assajos més celebrats sobre la pobresa als Estats Units, publicat originalment el 1962, Michael Harrington es preguntava com el país més ric del planeta podia tolerar un dels nivells de pobresa més alts del món occidental. «Hi ha mitjans al nostre abast per complir aquest vell somni: la pobresa pot ser abolida. ¿Fins quan continuarem ignorant aquesta nació subdesenvolupada incrustada entre nosaltres? ¿Fins quan continuarem mirant a una altra banda mentre els nostres congèneres pateixen? ¿Fins quan?» Aquesta vella aspiració encara no s’ha materialitzat, però enmig de la pitjor crisi econòmica i sanitària en gairebé un segle, el nou lideratge nord-americà sembla haver fet seus els esforços de Harrington. El massiu paquet d’estímul de Joe Biden per rellançar l’economia i accelerar el combat contra la pandèmia, aprovat aquest dimecres al Congrés, ha centrat les ajudes en els més desfavorits i la classe mitjana, dos grups de població que porten dècades veient com minvava el seu poder adquisitiu. La pandèmia no ha fet més que posar al descobert les tribulacions dels treballadors més mal pagats del país, incapaços de treballar de forma remota, pagar per la cura dels nens o limitar la seva exposició al coronavirus. Els seus quadros estan sobrerepresentats entre els 10 milions d’aturats que acumula la pandèmia. Gairebé la meitat de les llars amb ingressos inferiors als 35.000 dòlars anuals van endarrerits en el pagament del lloguer o la hipoteca i una quarta part afirma no tenir prou menjar, segons un estudi de Human Rights Watch. Aquesta vegada, no obstant, els demòcrates han convertit la seva gastada retòrica contra la desigualtat en una estratègia d’acció frontal per combatre-la. «Rere aquest pla hi ha una visió per mirar de reconstruir l’economia d’una forma més inclusiva, de manera que es tractarà d’invertir en comunitats on històricament no s’ha invertit prou», afirma Danilo Trisi, director del Centre d’Investigació sobre la Pobresa i la Desigualtat del Center on Budget and Policy Priorities. Un estudi recent de la Universitat de Colúmbia afirma que el pla de Biden podria reduir un 33% la pobresa als EUA, que el 2019 afectava el 18% de la població, segons dades de l’OCDE. Encara més gran serà el cop a la pobresa infantil en un país on un de cada set nens són pobres. L’estudi afirma que es reduirà un 57%. Reducció dràstica de la pobresa «Són percentatges gegants. Les polítiques que teníem fins ara han ajudat, però això juga en una escala totalment diferent», diu Chris Wimer, un dels autors de l’estudi fet pel Center on Poverty and Social Policy de la universitat novaiorquesa. «L’analogia més pròxima que trobem és el rol que va exercir la Seguretat Social per reduir la pobresa entre la gent gran». Aquest programa de pensions es va crear el 1935, en ple New Deal. El rescat de Biden ha trencat amb l’ortodòxia neoliberal de les últimes dècades que, a l’hora d’estimular l’economia, ha apostat per beneficiar principalment les grans empreses i els més rics, amb la creença que es traduiria en un augment de la inversió i l’ocupació que acabaria reflotant el conjunt de la societat. La retallada d’impostos de Donald Trump n’és un bon exemple. Gairebé la meitat dels seus beneficis van ser per a les llars amb rendes superiors als 308.000 dòlars anuals, que van veure com el seu patrimoni augmentava en 193.000 dòlars després de passar pel fisc, segons el Tax Policy Center. Per a les llars amb ingressos inferiors als 25.000 dòlars l’ajuda mitjana va ser de 60 dòlars. Ajudes als que més ho necessiten Però com han demostrat molts estudis aquests diners no es va reinvertir, sinó que es va estalviar o es va dedicar, en el cas de les empreses, a la recompra d’accions, una dinàmica que pretén evitar Biden. El 70% dels beneficis fiscals del seu pla aniran per a les llars que ingressen menys de 91.000 dòlars a l’any. Una mare soltera amb un nen de tres anys i el salari mínim rebrà gairebé 5.000 dòlars en ajudes. Per a una família amb dos nens i un dels pares aturats, serà de 12.500 dòlars. «Biden ha apostat per posar els diners a les butxaques que més ho necessiten, sabent que se’ls gastaran ràpidament, contribuint així a reactivar l’economia», diu Trisi. D’acord amb els càlculs de la Brookings Institution, els 1,9 bilions que injectarà a l’economia es traduiran en un creixement addicional del 4% per aquest any i un 2% el 2022. Les ajudes arribaran en forma de pagaments directes, subsidis fiscals i ampliació dels programes socials. Des dels coneguts xecs de 1.400 dòlars per a cada adult i cada nen, que exclouen les rendes més altes, fins a crèdits fiscals de fins a 3.600 dòlars per fill, ampliació del subsidi alimentari per als pobres, ajudes per al pagament del lloguer o extensió de la prestació d’atur. Un dels aspectes més significatius és que el rescat dels demòcrates ha universalitzat els crèdits fiscals per nen, que fins ara beneficiaven únicament les famílies treballadores, excloent el 10% més pobre de la població. De moment té data de caducitat, però els demòcrates han iniciat el debat per mirar de fer-lo permanent.

Biden posa els pobres al centre del seu rescat econòmic

El gruix de les ajudes del Pla de Rescat Americà beneficiarà les rendes més baixes i la classe mitjana

Un estudi de la Universitat de Colúmbia afirma que la pobresa es podria reduir un 33% i un 57% en cas de la pobresa infantil

El nou president fuig de l’ortodòxia neoliberal per posar els diners a les butxaques que més ho necessiten

El més llegit