La Xina, una carrera cap a l’èxit encara plena d’obstacles

El Partit Comunista de la Xina celebra el seu centenari amb la pitrera plena de merescudes medalles. El coronavirus sotmès, l’única economia en números verds de les grans, rescatats de la pobresa extrema més de 800 milions de xinesos, un històric acord d’inversions amb la Unió Europea i un altre elefantíac tractat comercial que apuntala el seu lideratge a l’Àsia Pacífic. Els èxits insuflen confiança a Govern i poble davant l’ambiciós full de ruta. El Pla Quinquennal que s’aprovarà aquesta setmana que ve a l’Assemblea Nacional Popular preveu que la Xina es converteixi en un país d’alts ingressos el 2025 i dobli el seu PIB deu anys més tard. Serà llavors la «societat moderadament acomodada» de la qual germinarà el 2050 una «nació pròspera, forta, democràtica, de cultura avançada, harmoniosa i bonica», segons el florit argot comunista. El 2028, segons els càlculs més conservadors, desplaçarà de la cúspide econòmica global els Estats Units. I en aquest camí no s’entreveu més ègida que la de Xi Jinping. Dinamitada ja la norma dels dos mandats, la longevitat de la seva presidència només depèn del seu aguant biològic. «Aquests anys seran claus. El pla quinquennal assenta les bases d’un nou model de desenvolupament. La societat harmoniosa de Hu Jintao (predecessor de Xi) ara pren una forma més integral en forma d’urbanització, demografia o tecnologia. Aposten per un creixement més moderat, al voltant del 5%», assenyala Xulio Ríos, director de l’Observatori de Política Xinesa. Han conclòs els temps dels dobles dígits i de l’expansió econòmica tota costa, amb menyspreu a les desigualtats socials o al medi ambient. La promesa xinesa d’acabar amb les emissions de carboni el 2060 exigirà un complicat ajust del model productiu. Principals desafiaments La llista de desafiaments no és menys curta que la d’assoliments. L’abundant mà d’obra en la qual va descansar el seu miracle econòmic minva i el país envelleix sense fre. La Xina encadena rècords negatius de natalitat fins i tot després de la derogació de la política del fill únic i, perduda l’esperança de convèncer els seus joves perquè procreïn, el marge d’actuació se centra en els més grans. L’edat de jubilació, 60 anys per a homes i 55 per a dones, s’incrementarà gradualment per adequar-la a l’esperança de vida actual de 77,3 anys. Els nous patrons econòmics avancen més lentament de l’esperat. El consum intern, llargament anunciat com a relleu de les exportacions a la locomotora econòmica, s’ha quedat en el 39% del PIB malgrat tots els incentius. I l’autosuficiència tecnològica, que havia de blindar de les turbulències geopolítiques, ha avançat en alguns sectors mentre en altres, com els semiconductors, s’intueix llunyana. La Xina és encara vulnerable a les sancions tecnològiques dels EUA, com la que Donald Trump va imposar a Huawei amb gasoses acusacions. Mala imatge internacional A les traves internes al progrés xinès s’hi afegeixen les externes. La seva imatge no ha experimentat fluctuacions en el món en desenvolupament però s’ha enfonsat a Occident i, especialment, als EUA. Una enquesta recent revelava que el 55% dels nord-americans restringirien l’accés d’estudiants xinesos a les seves universitats. En la percepció influeixen tant les injúries trumpianes com els errors xinesos: les trapelleries en les albors de la pandèmia, l’assetjament de les llibertats de Hong Kong o la repressió a Xinjiang contra l’ètnia musulmana uigur. «La Xina pot ser el seu pitjor enemic amb polítiques com la presa d’ostatges (per exemple, amb els dos canadencs empresonats) o la seva diplomàcia de ‘llops guerrers’, que funciona molt bé en l’audiència interna al mostrar que la Xina no s’empetiteix davant Occident, però que és mal rebuda a la resta del món», assenyala Stanley Rosen, professor de Ciència Política a l’Institut Estats Units-Xina de la Universitat de South Carolina. Xina, al món post-Covid El món postpandèmia és una incògnita per a la Xina. De Joe Biden, president nord-americà, se sap que suavitzarà les formes del seu predecessor però encara ha de delimitar en quines àrees buscarà la confrontació o la col·laboració amb Pequín. A Europa i el Japó es debat quina postura és l’adequada o si la Xina és tracta d’un soci o un rival. La Xina ha bastit ponts econòmics per endolcir les respostes, però és improbable que n’hi hagi prou per eliminar les friccions mentre persevera amb actituds alienes als protocols globals. I en aquest punt, aventura Ríos, es mantindrà el conflicte: «No sacrificarà cap política que amenaci la seva estabilitat. A Hong Kong anirà fins al fons sense atendre el que digui el món. La qüestió dels drets humans seguirà perquè la Xina no canviarà el seu model», assenyala.

La Xina, una carrera cap a l’èxit encara plena d’obstacles

Després de dècades d’èxits, els desajustos demogràfics, les reformes econòmiques pendents i les tensions globals compliquen els plans futurs del Govern

El més llegit