Lisboa, de meca turística a ciutat fantasma

A la Rua Augusta, al cor de Lisboa, amb prou feines queden un parell de negocis oberts. Un és el petit quiosc de premsa i records que dirigeix Carlos Baz, que, davant l’escassa afluència de clients, es dedica a xerrar animadament al carrer amb els pocs veïns que queden al barri. «No sé per què continuem oberts. La nostra facturació ha caigut entre un 80% i un 90%», assegura Baz després de despatxar una clienta. «De tant en tant passen alguns estudiants d’Erasmus, però ni un sol turista», lamenta. Al seu costat, Zito Sousa assenteix enèrgicament. «Abans de la pandèmia era impossible passar per aquest carrer, i ara, ja ho veus», explica assenyalant el carrer buit. La Baixa de Lisboa és un dels barris que, amb Alfama o Mouraria, van tenir una transformació més gran en l’última dècada per l’auge incessant del turisme a la ciutat. El nombre de turistes estrangers a Portugal es va duplicar en tan sols sis anys, segons dades de Turisme de Portugal, fins als 16 milions registrats el 2019. L’augment de l’arribada de visitants internacionals va impulsar l’aparició de nous allotjaments turístics i de negocis associats a aquesta activitat al centre de la ciutat, cosa que va empènyer residents locals a instal·lar-se en altres zones. Ara són molt pocs els que passegen per aquests carrers. «El turisme ha desaparegut i molts allotjaments han quedat buits i han deixat barris desertificats», assegura Rita Silva, membre del col·lectiu Habita, una de les plataformes més actives contra els pisos turístics a Lisboa. «Moltes persones que viuen en aquests barris han contret el virus en els últims mesos i no han tingut una comunitat que els pugui socórrer», lamenta. A més dels molts allotjaments buits, Silva denuncia que la pandèmia també ha deixat un nombre considerable d’aturats al sector turístic, que, en molts casos, ja tenien contractes precaris o directament treballaven en negre. Tancament d’hotels i hostals La falta de turistes ha portat al tancament temporal de molts hotels i hostals, que es veuen incapaços de fer front a les elevades despeses mensuals, mentre que d’altres miren de resistir a base d’endeutar-se. «Nosaltres vam decidir tancar 15 dies al principi de la pandèmia, però des d’aleshores ens hem mantingut oberts», explica Rebecca Jeffery, propietària del cèntric Chillout Hostel. Als passadissos de l’allotjament, que ocupa un edifici sencer, amb prou feines poden veure’s alguns treballadors fent tasques de neteja i un parell d’hostes. «Tenim capacitat per a 84 persones, però en aquest moment amb prou feines arribem a les 10», assegura la propietària. A més de l’escassetat d’ajudes del Govern per fer front a la pandèmia, els propietaris d’allotjaments turístics com el de Jeffery denuncien l’aprovació d’una nova normativa, en plena crisi, que els obliga a molts a fer reformes en els seus negocis en el termini màxim d’un any. «Demanem al Govern que ens ofereixi més ajudes o que ens doni més temps per poder adaptar-nos a la legislació. Ja estem prou endeutats com per tornar a anar al banc a demanar més crèdits», denuncia l’hotelera. Canvi de model Malgrat que la bombolla turística ha esclatat amb força a Lisboa, tant els hotelers com els representants dels principals moviments associatius creuen que la ciutat tornarà a atraure un gran volum de visitants en el futur. Una cosa que també assenyala Miguel Coelho, president del districte de Santa Maria Maior –que aglutina els barris més turístics de la ciutat–, que, no obstant, afirma que és el moment de diversificar l’economia i deixar enrere l’enorme dependència del turisme. «És un error plantejar un model que depèn només d’una activitat», explica Coelho. La crisi generada per la pandèmia, assegura el president, ha de ser vista com una oportunitat per atraure la recerca científica i l’establiment de noves empreses al districte. «Hi ha altres àrees en què és important invertir i ja hi estem treballant a través d’un debat amb altres actors socials. És una realitat que ens repercuteix a tots i que serà consensuada amb l’ajuntament». Fins aleshores els carrers del centre continuaran buits, i els veïns de la Rua Augusta continuaran tenint espai davant del quiosc per a les seves animades converses.

Lisboa, de meca turística a ciutat fantasma

Els barris que es van transformar amb l’arribada del turisme massificat són ara zones desertes

Representants de la ciutat demanen ara obrir un debat sobre el canvi de model econòmic

El més llegit