La base aèria de la Coalició Internacional contra l’Estat Islàmic situada a Ain el Assad, a l’oest de l’Iraq, ha sigut atacada aquest dimecres al matí amb 10 coets, ha anunciat el portaveu de la coalició. En la base hi havia soldats nord-americans, espanyols i iraquians, que han resultat il·lesos. L’única víctima mortal ha sigut un contractista civil del qual es desconeix de moment la seva nacionalitat.
«L’atac ha passat aproximadament a les 7.20, hora iraquiana [les 5.20 espanyoles]. Les forces de seguretat iraquianes estan liderant la investigació i la resposta», ha dit el portaveu de la Coalició Internacional, Wayne Marotto.
Tot i que ningú ha reclamat encara l’autoria de l’atac, tot apunta que han sigut les milícies xiïtes de les Forces de Mobilització Popular (FMP), avalades per l’Iran i que, en els últims anys, mentre lluitaven contra els gihadistes d’Estat Islàmic, han guanyat molt poder i territori al país àrab. Són la punta de llança de la influència iraniana tant a l’Iraq com a Síria.
Des de l’assassinat amb un dron nord-americà, el gener del 2020, del general iranià Qasem Soleymani, els atacs a l’ambaixada, consolats i bases militars dels EUA a l’Iraq s’han multiplicat –en aquest atac també va morir Abu Mahdi al Muhandis, líder de les FMP–. L’últim d’aquests bombardejos va ser el 15 de febrer, fa dues setmanes: també com aquesta vegada, un contractista civil va morir en un llançament de míssils contra una base dels EUA a Erbil, al nord de l’Iraq.
En resposta, com a primera acció d’aquest tipus del nou president nord-americà, Joe Biden, els EUA van bombardejar el 28 de febrer una base de les FMP a Síria. En aquest atac, en el qual el Pentàgon va assegurar haver destruït «instal·lacions múltiples», va morir un milicià.
Respostes i negociacions
Respostes i negociacionsTot apunta, doncs, que l’atac d’aquest dimecres és una resposta a l’anterior. I tot, mentre els EUA i l’Iran viuen un moment de tensió màxima en què ningú vol ser el que faci el primer pas per reprendre les negociacions i l’acord nuclear de 2015, que Donald Trump va trencar.
Els iranians assenyalen que per començar a parlar i seure a la taula, els EUA primer han d’aixecar les sancions contra l’Iran; els nord-americans, que primer Iran ha de parar l’enriquiment d’urani fins a nivells que sobrepassen l’estipulat per l’acord. Ningú dona el seu braç a tórcer i el pols, així, segueix, tot i que en territori aliè.
Segons explica l’agència AFP, citant «fonts de seguretat occidentals», els míssils utilitzats en l’atac d’aquest dimecres van ser dels models Arash, uns coets de fabricació iraniana molt més pesants i potents que els que s’havien utilitzat fins ara en atacs similars.
La visita continua en vigor
La visita continua en vigorNo obstant, malgrat el succeït i que la tensió a l’Iraq augmenta, el papa Francesc ha assegurat aquest dimecres que aquests atacs no li faran cancel·lar el seu viatge al país àrab, que durarà tres dies i començarà aquest divendres.
«Demà passat, mitjançant Deu, aniré a l’Iraq per a una peregrinació de tres dies. Fa molt temps que vull trobar-me amb aquest poble que ha patit tant», va dir Francesc, que a l’Iraq es reunirà amb la comunitat cristiana del país, amb el primer ministre i president iraquians, i viatjarà a la ciutat sagrada de Nayaf, on es trobarà amb l’aiatol·là Al Sistani.