Silenci i persecució sobre les dones activistes al Pròxim Orient

Mentre el focus era als hospitals i els carrers buits, la vida seguia. Com més s’allunyava la mirada sobre els jous, aquests s’anaven ajustant fins a vorejar l’asfíxia. A la regió del Pròxim Orient i el Nord de l’Àfrica, les defensores dels drets humans han sigut víctimes del silenci, d’un món que apartava la vista mentre eren perseguides. Mentre són perseguides. «Fem una crida desesperada per denunciar que aquestes activistes estan sent atacades», declara Rothna Begum, de Human Rights Watch (HRW). Al Marroc tots saben qui és Hajar Raissouni. A la tardor del 2019, aquesta periodista va rebre un indult reial per part del monarca Mohammed VI. Acusada d’haver practicat un «avortament il·legal», el seu activisme en defensa de la llibertat d’expressió i els drets humans va ser la seva veritable condemna. «Ser defensora dels drets humans al Marroc és un risc», explica Raissouni a EL PERIÓDICO, «lluitem contra això perquè pensem que la batalla és difícil però necessària». Al llarg d’aquest fatídic 2020, no només el virus ha sigut letal, sinó que per a moltes activistes eren els seus règims qui servien el verí. «Ha sigut un any particularment violent per a les defensores dels drets humans», reconeix Rothna Begum de HRW. «Moltes han rebut amenaces de mort i algunes han sigut assassinades; això només segueix una tendència que s’ha anat intensificant en els últims anys», afegeix. L’Iraq, terra d’assassins Des de suposades democràcies com Turquia o l’Iraq fins a les teocràcies de l’Iran i l’Aràbia Saudita, passant per zones en conflicte com el Iemen, Líbia o Síria, la titànica tasca d’aquestes activistes està desprotegida. Segons l’organització Front Line Defenders, la defensa dels drets de les dones pateix el 15% de les infraccions notificades d’obstrucció en el seu activisme. Això el converteix en la causa més perillosa abans que la llibertat d’expressió o els drets humans. L’Iraq ha sigut l’escenari més letal. Tres advocades o activistes pels drets humans han sigut assassinades. «Gairebé no va ser notícia perquè tothom estava preocupat pel coronavirus», denuncia Sara AbuGhazal, la coordinadora regional de la coalició per a les Dones Defensores dels Drets Humans a l’Orient Mitjà i el Nord de l’Àfrica (WHRD – MENA, per les seves sigles en anglès). «Eren dones pioneres que van crear un precedent i un bon exemple per a altres activistes», recorda AbuGhazal, «amb la seva mort, no les perdem només a elles; estan enviant un missatge a les altres: manteniu-vos callades». Terrible news: two women’s rights defenders sentenced to 7/8 years imprisonment in #Iran for educating women about their rights in marriage. They should have their charges quashed and released immediately and unconditionally https://t.co/SOxMUa9tJY — Rothna Begum (@Rothna_Begum) 20 de febrero de 2021 Però la imperiosa necessitat per remeiar aquestes causes no els permet abandonar-se al silenci. Tot i que la perillositat és més gran, aquestes activistes no es dobleguen. «Abans de la pandèmia, quan les fronteres estaven obertes, aquestes dones es podien escapar de la violència en cas d’urgència», narra la coordinadora de WHRD – MENA a aquest diari. «Sense la llibertat de moviment, han de quedar-se a casa amb ansietat i por de ser arrestades», lamenta. Moltes opten per reduir el seu perfil públic fins que passi la tempesta. «Sota setge» «La defensa dels drets humans està sota setge», denuncia Raissouni des del Sudan. L’empresonament, la persecució o, fins i tot, l’assassinat d’aquestes activistes posa en risc la xarxa de recolzament social que han construït per a les dones i nenes del seu país. A l’Iran, llar d’un històric moviment pels drets humans i, en particular, de les dones, n’hi ha una trentena entre reixes. Segons l’organització FEMENA, hi poden haver moltes més empresonades. També a Egipte, bressol del feminisme al món àrab, la situació es torna asfixiant. Moltes activistes pateixen la prohibició de viatjar, el monitoratge de les seves activitats i la congelació dels fons de les organitzacions per a les quals treballen. Sahrawi WHRD Sultana Khaya & her sister Al Waera just started a hunger strike bc Moroccan agents took their phones away. They were brutally assaulted last week by Moroccan agents in their home, where she & family have been held under house arrest #SolidarityWithSultana pic.twitter.com/1P75sbWbI5 — WHRD- MENA (@whrdmena) 21 de febrero de 2021 Tot i que en la foscor persisteixin els cops, als escenaris els líders d’aquests països es presenten com ferms defensors dels drets de les dones. «A països com l’Aràbia Saudita», explica Begum, «s’han presentat reformes limitades i febles a favor dels drets de les dones mentre mantenen les activistes pel dret a conduir entre reixes». Aquestes accions busquen ser un rentat de cara amb tímides repercussions reals sobre la vida d’aquestes dones i nenes. L’alliberament de l’activista saudita Loujain AlHazlul aquest mes va ser una petita victòria per a aquestes organitzacions. Tot i que aquesta feminista segueix sota arrest domiciliari. Tant ella com la seva família tenen prohibit sortir de l’Aràbia Saudita. Però, ¿quantes Loujains hi ha a les presons o, fins i tot, a les cunetes de la regió? És impossible saber-lo, lamenten les expertes. «No totes les famílies tenen ni volen l’opció de fer campanya públicament perquè les alliberin per por de les represàlies o per la vergonya», explica la investigadora sènior de HRW. Abusos entre reixes «A causa de la impunitat, veiem com la violència augmenta amb el pas dels anys», denúncia Begun, abans de constatar que fa anys que Líbia mata activistes però l’absència de rendiment de comptes i d’investigacions posteriors facilita continuar matant». Ebru Timtik, advocada turc-kurda pels drets humans, va morir l’agost passat després de 238 dies de vaga de fam. Tan sols exigia un judici just per a ella i els seus 17 col·legues que van representar persones crítiques amb el govern turc el setembre del 2017. Timtik és només un nom de desenes. La presó no és el seu únic càstig. Entre reixes, els abusos segueixen. Narges Mohammadi, activista iraniana pels drets humans, fa gairebé un any que no pot parlar amb els seus fills. «Mentre assistim a l’eliminació dels espais cívics, exigim a la comunitat internacional que s’enfronti a aquests règims i no faci la vista grossa», reclama Begum. Després dels seus discursos per la justícia a la palestra, els mandataris occidentals disputen altres negocis als seus despatxos. Molts governs prioritzen els seus objectius polítics o econòmics, com els beneficis en la venda d’armes o la detenció del flux de migració de refugiats a Europa. Detained WHRDd and journalist, #SolafaMagdy, Assaulted & Harassed by police officers and personnel In Prison. The interior Ministry has denied the claims. Magdy told the court that in a one incident she was subjected to a forced pelvic examination that led to heavy bleeding. pic.twitter.com/AeTlhW0XGe — FEMENA (@FemenaNet) 6 de febrero de 2021 «El Marroc s’ha convertit en una presó per a mi», reconeix Raissouni, «ja no em sento segura allà». Fa set mesos, Hajar Raissouni va haver de fugir del seu país natal per la «vigilància» que estava patint. Ubicada al Sudan, aquesta periodista i incansable activista lamenta que després de l’arrest d’alguns dels seus amics, no pot tornar. «Temo ser arrestada», confessa «no veig cap esperança en el futur perquè el règim no tem res». Aquesta és la història d’Hajar Raissouni, però també de la saudita Loujain AlHazlul, l’egípcia Solafa Sallam, la turca Eres Keskin o la iraniana Jila Karamzadeh Makvandi. I de tantes d’altres.

Silenci i persecució sobre les dones activistes al Pròxim Orient

La pandèmia del coronavirus ha condemnat les dones defensores dels drets humans a l’oblit mediàtic

Des de l’Aràbia Saudita a l’Iran, fins a Turquia o l’Iraq, els règims es tornen més violents empresonant o, fins i tot, matant aquestes activistes

El més llegit