La relació amb l’Islam divideix les files de Macron

N’hi va haver prou amb 12 segons en un plató de televisió per avivar una nova polèmica a França: la batalla cultural entorn de l’«islamo-esquerranisme». Encarregada d’anunciar una investigació sobre la pretesa aliança entre els islamistes i l’extrema esquerra i la seva infiltració a les universitats, la ministra d’Ensenyament Superior, Frédérique Vidal, va protagonitzar la seqüència. El debat no només enfronta els qui denuncien un atac contra la llibertat acadèmica i els qui temen la propagació d’idees radicals a l’ensenyament superior, sinó que també divideix les files d’Emmanuel Macron. «Islamo-esquerranisme»: »¡Socors, torna la divisió dreta-esquerra!«, sota aquest títol, un col·lectiu de diputats i ministres va firmar una tribuna contra un debat que revifaria la dicotomia dreta i esquerra. El delegat general de La República En Marxa (LREM), Stanislas Guerini, la ministra delegada d’Indústria, Agnès Pannier-Runacher, la ministra delegada d’Igualtat, Elisabeth Moreno, la secretària d’Estat d’Economia Social, Olivia Grégoire, i el diputat europeu i conseller d’Emmanuel Macron, Stéphane Séjourné, figuren entre els signants del text publicat a les pàgines de Le Monde. Els signataris recorden la doctrina original encarnada per Emmanuel Macron i el moviment ¡En Marxa!: «el credo i l’ètica política» consistien a rebutjar «el debat esquerra-dreta, que es tanca en tòtems conceptuals i semàntics» i reemplaçar-lo per «un enfocament basat en els fets i l’eficàcia de les polítiques públiques». L’«estèril i deletèria» divisió esquerra-dreta El vocable «islamo-esquerranisme», utilitzat amb freqüència per designar els qui a l’esquerra denuncien l’existència d’una islamofòbia sistèmica a França, seria un d’aquests «tòtems conceptuals». El seu ús desembocaria en un «debat estèril» que plantejaria únicament una presa de posició entorn de conceptes com a «interseccionalitat» (ciència social on les teories de gènere i de classe convergeixen amb la racial), «postcolonialisme» o «privilegi blanc». En resum, el terme aglomeraria tots els elements de l’«estèril i deletèria» divisió esquerra-dreta, el cavall de batalla del president francès. No obstant, en aquesta guerra cultural, les files macronistes apareixen dividides. «L’islamo-esquerranisme» és un «fet social inqüestionable», va dir el ministre d’educació, Jean-Michel Blanquer, davant l’onada de crítiques que colpeja la ministra d’Ensenyament Superior després de la seva desaventurada aparició televisiva. «Seria no afrontar la veritat no veure que la universitat, els serveis públics, les associacions [...] es veuen afectades per l’islamisme de vegades amb l’ajuda de l’esquerra», va afegir el ministre de l’Interior, Gérald Darmanin, tirant més llenya al foc. Ni d’esquerres ni de dretes, amb aquest mantra Emmanuel Macron va aconseguir imposar-se a les eleccions presidencials del 2017. «La seva originalitat es basava en el seu caràcter centrista, assumint una posició de dretes en matèria econòmica i d’esquerres en el pla cultural», recorda Fabien Escalona, politòleg especialista en socialdemocràcia, a EL PERIÓDICO. «No obstant, la seva posició ha evolucionat i, sobretot, ha donat curs a la majoria parlamentària que agita amb freqüència les qüestions identitàries pròpies de la dreta conservadora [...] Quan una part de la formació alerta sobre aquesta deriva, en realitat, no fa més que recordar els seus principis fundadors i la seva identitat política», estima Escalona. Una majoria de tots «els espectres i de geometria variable» L’escissió esquerra-dreta podria acabar dividint les mateixes files de La República En Marxa. Tot i que «una fractura interna és poc probable a curt termini», «sens dubte, els qui van recolzar el projecte macronista del 2017, en vista de la seva evolució, es deuen sentir, si més no, incòmodes», analitza el politòleg. En una majoria integrada per diputats de «tots els espectres i de geometria variable» aconseguir la unanimitat és una tasca complicada, especialment quan «la balança s’inclina cada vegada més cap a les posicions de l’extrema dreta». Amb el vaticini d’un nou cara a cara entre el president francès i la líder ultra, Marine Le Pen, a la segona volta de les eleccions presidencials del 2022, el discurs macronista recupera conceptes de la ultradreta, l’«islamo-esquerranisme» serveix a títol d’exemple. «Ocupar el terreny de l’extrema dreta, recuperar el seu llenguatge i servir la polèmica entorn de les qüestions identitàries és una estratègia arriscada que legitima el discurs dels ultraconservadors», alerta Escalona. Tenint en compte aquesta deriva, «serà complicat per Macron convèncer els votants d’esquerres perquè acudeixin a les urnes per frenar l’eventual ascens de la dreta ultraconservadora». També serà difícil convèncer les seves pròpies files de la prevalença d’aquell «ni d’esquerres ni de dretes» original.

La relació amb l’Islam divideix les files de Macron

El controvertit terme «islamo-esquerranisme» és utilitzat amb freqüència per designar els qui a l’esquerra denuncien l’existència d’una islamofòbia sistèmica a França

La ministra d’Educació Superior va despertar la polèmica a l’anunciar una investigació sobre la pretesa aliança entre els islamistes i l’extrema esquerra i la seva infiltració a les universitats

El més llegit