Biden rebaixa l’esperança dels palestins

Poc després de l’aclaparadora victòria israeliana a la Guerra dels Sis Dies de 1967, Moshe Dayan va descriure el patró que ha regit la relació entre el seu país i els Estats Units. «Els nostres amics nord-americans ens ofereixen diners, armes i consells. Nosaltres agafem els diners i les armes i declinem els consells», va dir el llavors ministre de Defensa israeliana. Amb comptades excepcions, aquesta mateixa dinàmica s’ha mantingut fins als nostres dies. Washington mai ha renunciat a monopolitzar el paper de mediador en el conflicte amb els palestins, però amb la seva renuència a imposar costos al colonialisme israelià, les seves violacions dels drets humans o el seu menyspreu a la llei internacional ha acabat enfonsant les perspectives de solució al conflicte. Pocs s’atreveixen a reconèixer-ho públicament a Washington, una capital que segueix aferrada al pensament màgic de les últimes dècades. El canvi de guàrdia a la Casa Blanca ha sigut rebut allà com una oportunitat per reviure el difunt procés de pau entre palestins i israelians després dels últims quatre anys de total alineament de Donald Trump amb les tesis de la dreta sionista. I tot i que tothom sembla tenir clar que el greuge més antic del Pròxim Orient no està entre les prioritats de Joe Biden, la seva defensa dels dos estats i els seus moviments per restablir la cooperació amb els palestins han servit per apaivagar les consciències de l’‘establishment’ demòcrata. «L’única manera de garantir el futur d’Israel com a Estat jueu i democràtic, i donar als palestins l’estat al que tenen dret és a través de l’anomenada solució dels dos estats», va dir el secretari d’Estat, Anthony Blinken, durant el seu recent procés de confirmació. Un Blinken que no va tenir objeccions, no obstant, a reconèixer que les perspectives a curt termini són pràcticament nul·les. De moment, la seva Administració s’ha compromès a reobrir l’oficina diplomàtica que l’Autoritat Palestina tenia a Washington fins que Trump la va tancar i a reprendre el finançament que el seu país aportava a les Nacions Unides per ajudar els milions de refugiats palestins disseminats pel món àrab. Però ningú hauria d’esperar grans canvis respecte a les polítiques de Trump, que va donar naturalesa legal als fets consumats d’Israel, per més que siguin il·legals a ulls del dret internacional. Blinken ha deixat clar que la seva Administració no pensa revocar el trasllat de l’ambaixada nord-americana des de Tel Aviv a Jerusalem ni revertir el reconeixement de Jerusalem com a capital d’Israel. També recolzarà i mirarà d’ampliar els acords de normalització diplomàtica amb l’Estat jueu negociats per Trump amb els Emirats, Bahrain, el Marroc i el Sudan, malgrat que no contenen cap concessió per als palestins. Ajuda militar sense condicions Paral·lelament, es mantindran els 3.800 milions de dòlars en ajuda militar que Washington aporta anualment a l’Estat jueu, segons ha afirmat Blinken. Van ser precisament Barack Obama i el seu llavors vicepresident Biden els que van negociar aquesta quantitat, la més alta de la història. Però més revelador resulta el fet que Biden s’hagi tancat per endavant a condicionar les ajudes militars a les polítiques d’Israel, que continua ampliant els assentaments jueus, expulsant els palestins de les seves terres i convertint la Cisjordània palestina en un mar d’illes incomunicades entre si, que ha fet pràcticament inviable la solució dels dos estats. Per no parlar de Gaza, convertida en una «presó a l’aire lliure» de la qual ningú surt sense permís de l’autoritat ocupant des de fa 14 anys, per utilitzar l’expressió que va fer servir al seu dia el primer ministre britànic, David Cameron. «Biden no condicionarà l’assistència militar a Israel a cap decisió política que aquest adopti», va dir el nou secretari d’Estat a finals del mes passat, recordant la promesa que el llavors candidat Biden va fer al maig a la Democratic Majority for Israel, una organització que fomenta el recolzament a l’Estat jueu entre les files del partit demòcrata. De manera que ni coerció ni canvi de paradigma respecte als dos estats, tota una garantia que res canviarà durant els pròxims anys si no hi ha un tomb radical a les eleccions israelianes del pròxim 23 de març o que Benjamin Netanyahu acabi sent condemnat pels escàndols de corrupció que el persegueixen. Cas obert al Tribunal Penal Internacional L’immobilisme dels últims temps ha portat el lideratge palestí a buscar solucions creatives per pressionar Israel, com la seva demanda davant el Tribunal Penal Internacional per crims de guerra. Aquest mateix mes la cort va determinar que té jurisdicció per investigar els fets denunciats als Territoris Palestins, però també aquí l’Estat jueu compta amb el suport nord-americà després del ‘lobby’ portat a terme per Netanyahu. L’Administració Biden va dir la setmana passada que està «seriosament preocupada» per la possible investigació del TPI i no descarta mantenir les sancions aplicades per Trump als seus jutges per la decisió d’investigar les accions de les tropes nord-americanes a l’Afganistan, segons el portal ‘Axios’. Encara més ferma és l’oposició del nou Govern nord-americà al BDS, la campanya de boicot i desinversions contra Israel que pretén emular l’estratègia que va acabar amb l’apartheid a Sud-àfrica. La seva ambaixadora davant les Nacions Unides, Linda Thomas-Greenfield, va dir el mes passat que aquesta campanya «voreja l’antisemitisme» i «és inacceptable».

Biden rebaixa l’esperança dels palestins

La nova Administració assenyala la seva intenció de mantenir moltes de les polítiques de Trump en el conflicte

El seu secretari d’Estat aposta per ressuscitar la solució dels dos estats, però reconeix que les opcions a curt termini són mínimes

El més llegit