Una proposta de casar solters rurals amb solteres urbanes revolta la Xina

Potser el va sorprendre que la seva solució, amb aquella bellesa de la senzillesa més depurada, no se li ocorregués abans a ningú: que es casin els solters rurals amb les solteres urbanes i disparin la natalitat i rejoveneixin l’envellida piràmide demogràfica i augmentin la futura mà d’obra i alleugin el sistema de pensions i... Potser pensava en això quan va quedar sepultat per les facècies. L’esforçat Cupido és Wu Xiuming, vicesecretari general d’un ‘think tank’ especialitzat en el desenvolupament social de la província de Shanxi. I el problema és seriós. La Xina pateix el desequilibri més gran de gèneres del món (114 homes sobre 100 dones), provocat per la política del fill únic i la preferència de l’home en les societats rurals. Mostra un superàvit de 34 milions d’homes que no podran casar-se i complir amb el seu confucià deure de la descendència per falta de dones. I moltes, a més, defugen la vicaria en flagrant atemptat patriòtic. Wu només veu dos camins: que elles perdin la por de viure al poble o que ells rebin formació laboral i siguin enviats a les pròsperes ciutats. El que passa és que la barreja és improbable. El perfil de la solteria per gèneres difereix pel costum masculí de buscar dones més joves i amb menys educació o ingressos. Així, l’home A es casa amb la dona B i l’home B amb la dona C, per tant, queden desparellats els homes C i les dones A: els homes de baixa extracció social i les dones més intel·ligents i educades. Als primers els penalitzen les expectatives de seguretat financera. Un estudi d’un mitjà local assegurava que han de comptar amb un patrimoni mínim d’un milió de iuans (126.000 euros) per a la compra de vivenda i cotxe familiar i incentivar potencials dones a les províncies rurals de Shanxi, Henan o Hunan. I a les segones, més proclius als centres comercials que als prats bucòlics, vol convèncer Pequín que abaixin el llistó de les exigències perquè passin els seus gens privilegiats a la pròxima generació i alleugereixin les pressions socials. Problemes d’afinitat «No funcionarà», afirma Ke Li, XXX. «Totes les dones del món tenen certes expectatives sobre els homes i la Xina no és diferent. Hi hauria d’haver una afinitat social i econòmica. Les dones urbanes tenen educació universitària i una perspectiva moderna dels rols de gèneres», afegeix. Hi insisteix Sheng Liu, empresària d’uns trenta anys del ram de l’hostaleria i llicenciada en una universitat britànica: «Estimo el meu país però no tant. Ja em costa trobar alguna afinitat entre els homes de Sanlitun (el districte pequinès més cosmopolita), imagina’t amb els que mai han trepitjat l’estranger». La proposta, anunciada en la setmana de Sant Valentí, va agitar les xarxes socials i pocs aplaudeixen Xu. Remarquen els universos paral·lels dels dos grups, denuncien la intromissió en decisions personals i recorden que el matrimoni no exigeix la descendència. La solteria és un oprobi social a la Xina. Les grans ciutats compten amb parcs on els pares arreglen cites als fills després d’intercanviar informació com qui examina cromos. El quadro és més sever per a les dones, desdenyades com shengnu (una cosa així com ‘sobrants’) a partir dels 27 anys. El terme va començar a utilitzar-se la dècada passada en la premsa nacional i ha calat. Fins i tot la web de la Federació de Dones de la Xina, d’inspiració feminista, va incloure nombrosos articles dirigides a les shengnu, fins que l’allau de crítiques va aconsellar esborrar-los. La inèrcia, no obstant, persisteix. A la recent gala televisiva de Cap d’Any es va incloure un esquetx presumptament humorístic sobre els problemes d’una jove que de nou tornava sense nòvio a casa per vacances. Estigma per la solteria Les solteres pateixen l’estigma social i la pressió insuperable del temps perquè, a diferència dels homes, caduquen. Entre les victòries més ressenyables del feminisme a la Xina figura l’orgull desacomplexat de més dones per consagrar la seva vida a la feina i amistats. La realitat, doncs, és molt lluny de l’anhelada per Pequín. Els xinesos cada vegada es casen més tard o no es casen i se separen més sovint. Els divorcis han passat d’1,3 milions el 2003, quan va ser aprovada la llei, als 4,15 milions de l’any passat. Una reforma recent, que obliga els sol·licitants a un mes «per recapacitar» a fi de reduir els impulsius, només va aconseguir multiplicar-los en els dies previs a la seva entrada en vigor. Es percep la desesperació del Govern per apuntalar estructures familiars que revifin una natalitat en rècords negatius malgrat la derogació de la política del fill únic. «Sí, estan desesperats per la crisi demogràfica», confirma Ke Li. I aquí emmarca la compensació econòmica que aquesta setmana aprovava per primera vegada un tribunal a una mestressa de casa en un procés de divorci. «La Xina ja reconeix des d’un punt de vista legal que el treball domèstic d’una dona mereix una retribució. És només una especulació personal, però no crec que aquest canvi significatiu sigui una coincidència. Es protegeix les dones en el matrimoni fins i tot quan es queden a casa», assenyala.

Una proposta de casar solters rurals amb solteres urbanes revolta la Xina

Al país asiàtic les solteres pateixen l’estigma social i la pressió insuperable del temps perquè, a diferència dels homes, caduquen

El més llegit