La Xina fixa per primera vegada una compensació pel treball domèstic

¿Quant val la feina de la mestressa de casa? A la qüestió, vella i controvertida, ha respost un tribunal xinès. La bona notícia és que val; la dolenta, que val poc. Sobra marge per al debat, però és segur que la pionera sentència desbrossa el camí cap a un tracte més igualitari de la dona en una societat patriarcal i confuciana. La resolució descansa en el nou codi civil, vigent des del gener, després d’una tediosa tramitació de sis anys i múltiples esborranys. Fixa que un cònjuge pot reclamar una compensació en un procés de divorci si va cuidar fills o pares o va assumir el gruix de les tasques domèstiques. La quantia està oberta a la negociació i serà fixada per la justícia si persevera el desacord. Ha passat aquesta setmana al tribunal pequinès que bregava amb el divorci del senyor Chen i la senyora Wang, dels quals no han transcendit els cognoms. Es van casar el 2015, Chen va sol·licitar la separació l’any passat i Wang la va acceptar a canvi de la partició de la vivenda conjugal i una compensació econòmica després d’haver lamentat durant el procés l’olímpic passotisme del seu marit en les tasques domèstiques. La sentència divideix les propietats conjuntes, fixa una manutenció mensual de 2.000 iuans (255 euros) i, aquí rau la revolució legal, afegeix 50.000 iuans (6.374 euros) per les tasques domèstiques. Aquestes, aclareix el magistrat, queden al marge dels béns tangibles perquè «faciliten que l’altre cònjuge aconsegueixi metes personals, acadèmiques i laborals». Zhong Wen, un advocat de dret matrimonial, recordava al diari hongkonguès ‘South China Morning Post’ que «els que assumeixen les tasques de casa pateixen una devaluació personal, amb l’efecte visible que minven les seves aptituds laborals i per a la supervivència en la societat». Debat a les xarxes socials L’assumpte ha sigut debatut sense pausa a les xarxes socials. A Weibo, la versió xinesa de Twitter, ha rebut gairebé 600 milions de visites. Hi ha motius de celebració: abans del nou cos legal s’exigia un acord prenupcial, molt rar a la Xina, per reclamar compensacions per les tasques domèstiques. Però el 94% dels enquestats en un mitjà local qualifiquen la quantia de mesquina. Els comptes marquen 27 iuans diaris, poc més de tres euros. Alguns recorden que les ‘ayis’, les treballadores domèstiques arribades des de les províncies rurals, guanyen aquests 50.000 iuans pagats per un lustre en un sol any. «Noies, recordeu que heu de ser independents, no sacrifiqueu la vostra carrera laboral amb el matrimoni, trobeu-hi una sortida», recomana un internauta. «Quedaràs endarrerida en la societat i la teva feina serà menyspreada perquè no té valor monetari. I, encara pitjor, dependràs del teu marit», afegia un altre. De la igualtat de gènere a la Xina serveix allò, aplicable a tantes qüestions, que molt s’ha fet i molt queda per fer. Mao va dictar unes normes revolucionàries per a l’època perquè va entendre que no podria aixecar un país devastat amb la meitat de la població a casa. El quadro actual permet molts matisos, amb realitats oposades a les zones rurals i les urbanes, darrere encara d’Occident però molt avançat respecte a altres països asiàtics desenvolupats com el Japó i Corea del Sud. Les quatre hores diàries que les dones xineses dediquen a la feina no remunerada suposen 2,5 vegades el temps que fan servir els homes. La proporció és de dos a un en el conjunt dels països de l’OCDE.

El més llegit