Alemanya recorda les víctimes de l’atemptat racista de Hanau

Alja Kurtović dubta quan se li pregunta si viu amb por. «Honestament, no sé si estic prou protegida per l’Estat. La sensació de seguretat seria més gran si sabéssim com pot ser que passés una cosa així». És la germana de Hamza Kurtović, una de les 10 víctimes mortals de l’atemptat de Hanau, el pitjor atac ultradretà sofert a Alemanya des de la bomba que va colpejar l’Oktoberfest de Munic el 26 de setembre del 1980 –amb 13 morts i més de 200 ferits–. Cap a les 10 de la nit del 19 de febrer del 2020, Tobias Rathjen, un ciutadà alemany de 43 anys amb llicència d’armes, es va desplaçar amb el cotxe fins al centre històric de Hanau, una petita ciutat de l’estat de Hesse, a l’oest d’Alemanya. Allà es va dirigir a dos locals freqüentats per alemanys amb arrels migratòries i per estrangers. Va disparar a discreció contra la clientela. Va matar tres persones i en va ferir moltes d’altres. Després dels primers trets, va fugir amb el vehicle cap a una altra part de Hanau. Després de sospitar que un cotxe el seguia, va decidir executar el seu conductor. Minuts després, Rathjen va repetir la primera part del seu pla: va obrir foc contra la clientela d’un altre bar i d’un quiosc veí i va deixar cinc morts més. Finalment, va conduir fins a casa seva. Allà va assassinar la seva mare i es va suïcidar d’un tret, segons la policia. De matinada, un comando especial va assaltar la vivenda. Hi va trobar el cadàver del Tobias, el de la seva mare i el pare, que havia sobreviscut. Les autoritats van acabar qualificant els fets d’«atac terrorista racista sense precedents». ¿‘Llop solitari’? Ferhat Unvar, Vili Viorel Păun, Fatih Saraçoğlu, Hamza Kurtović, Mercedes Kierpacz, Sedat Gürbüz, Said Nesar Hashemi, Kaloyan Velkov i Gökhan Gültekin eren els noms de nou de les deu víctimes executades per Rathjen: totes, a excepció de la seva mare, eren d’origen estranger. Per a l’atacant, simplement eren l’enemic. Abans de prémer el gallet, l’assassí havia publicat a internet un manifest i un vídeo en què barrejava racisme, xenofòbia, supremacisme blanc, misogínia i diverses teories conspiranoiques, algunes que entroncaven amb les del moviment QAnon. Abans de consumar l’atac, Tobias Rathjen havia protagonitzat una llarga llista d’excentricitats –va presentar diverses denúncies davant la policia i la fiscalia per, segons ell, ser vigilat per serveis secrets. Alja Kurtović i altres familiars de les víctimes de Hanau es continuen preguntant com l’assassí va poder accedir a una llicència de l’armes (mantenir-la). Les autoritats alemanyes asseguren que l’atacant mai havia cridat l’atenció de la policia ni dels serveis secrets. Els companys del club de tir a què pertanyia també asseguren que mai va mostrar tendències xenòfobes. Tots aquests detalls han alimentat la narrativa del ‘llop solitari’ trastornat mentalment; és a dir, que el tirador de Hanau va actuar sense col·laboradors ni avalat per una estructura política ni un grup armat. És la mateixa narrativa que defensa el partit ultradretà Alternativa per a Alemanya (AfD): hores després de l’atac, el copresident de la fracció parlamentària del tercer partit més gran del Bundestag, Alexander Gauland, remarcava que l’agressor no era un terrorista ultradretà sinó un simple «boig homicida». «Continuïtat ideològica» La teoria del ‘llop solitari’ sembla poc versemblant si s’analitza la història recent d’atemptats ultradretans d’Alemanya: la cèl·lula terrorista neonazi Clandestinitat Nacionalsocialista (NSU) operativa entre 2000 i 2007 –10 morts i desenes de ferits–, l’assassinat del polític local democristià Walter Lübcke el juny del 2019, l’atac contra sinagoga de Halle l’octubre del 2019 –dos morts– i l’atemptat de Hanau formen part de llarga llista d’atacs durant les últimes dues dècades. La Fundació Amadeu Antonio comptabilitza més de 200 víctimes mortals del terrorisme ultradretà des del 1990 a Alemanya. «Hi ha una continuïtat ideològica», assegura Matthias Quent, sociòleg i director de l’Institut per a la Democràcia i la Societat Civil de Jena. «Els atemptats no cal que sempre tinguin el suport d’estructures, però es produeixen en un determinat ambient social i polític», afegeix amb referència al racisme estructural, a l’avanç electoral d’AfD i a l’augment de crims xenòfobs des de l’anomenada ‘crisi de refugiats’ el 2015. «La imatge del ‘llop solitari’ és una metàfora fàcil d’entendre», respon a EL PERIÓDICO Andreas Zick, doctor de l’Institut per a la Recerca Interdisciplinària de Conflictes i Violència de la Universitat de Bielefeld. I afegeix: «L’anàlisi sistemàtica dels agressors que van cometre atacs en solitari mostra, no obstant, que tenien ideologies. I les ideologies no cauen del cel. L’agressor les rep d’alguna part. Llegeix llibres, investiga a internet, assimila ideologies presents al cor de la societat. I no menys important, s’arma. Les autoritats han ara d’aclarir si realment res els va cridar l’atenció».

Alemanya recorda les víctimes de l’atemptat racista de Hanau

Moltes preguntes continuen pendents sobre el pitjor atac ultradretà del país en dècades

Els experts dubten que fos un ‘llop solitari’ i recorden la «continuïtat ideològica» amb altres atemptats

Vegeu la videoanàlisi d’Andreu Jerez sobre el primer aniversari de l’atemptat de Hanau

El més llegit