A Rússia hi ha 20 vegades més feminicidis dels que reconeix el Govern

A Rússia, en violència de gènere, una àmplia i profunda bretxa separa les estadístiques oficials de la realitat social. Aquesta és, almenys, la conclusió a la qual ha arribat el denominat Consorci d’Aliances No Governamentals de Dones, una oenagé independent que des de fa tres anys estudia la magnitud del problema al país. Segons les seves dades, l’any 2018, almenys 5.000 dones van ser assassinades en mans de les seves cònjuges, parelles, germans o fins i tot pares. En aquest mateix exercici, segons les estadístiques oficials difoses pel Ministeri de l’Interior, tan sols es van produir 253 morts. Sofia Rusova, membre de l’organització, explica a EL PERIÓDICO el mètode d’anàlisi utilitzada per obtenir tan elevada xifra, que equival a un mínim de 13 feminicidis al dia. «Vam escollir l’any 2018 perquè és l’últim del qual disposem una informació completa», aclareix. La seva organització va estudiar totes les sentències judicials dictades durant aquell període de temps vinculades als tres articles del Codi Penal rus que solen castigar delictes de violència familiar, és a dir, un total de 7.834. «En més del 61%, és a dir, unes 5.000», es tractava d’assassinats de dones en mans de familiars de sexe home. La xifra, segons Rusova, és amb tota seguretat superior, ja que en molts casos no s’arriba a denunciar o la policia rebutja el cas. «Fixi’s, un 30% de les dones que acudeixen a la nostra organització a la recerca d’ajuda han vist les seves demandes rebutjades per la policia», explica. La gran disparitat entre les xifres oficials i les conclusions d’aquesta i altres oenagés especialitzades en el tema obeeix a diversos motius. «El Ministeri de l’Interior només comptabilitza com a feminicidi quan una dona és assassinada pel seu marit; els casos de mort en una relació no conjugal no són inclosos en les estadístiques», critica l’activista. Tampoc si una dona «és assassinada pel seu pare o els seus germans, casos que desgraciadament són bastant freqüents a Rússia», remarca. Aquestes conclusions són recolzades per Diana Barsenian, portaveu de l’organització ‘No a la Violència’. «Les estadístiques oficials en violència de gènere a Rússia mai reflecteixen la realitat; molts dels nostres dirigents polítics pertanyen a una generació més gran, de més de 50 anys, que considera la violència domèstica com una cosa fins i tot normal», destaca. De moment, el Ministeri de l’Interior no ha respost a la investigació del consorci, tot i que l’activista Rusova ja avança la seva probable reacció. «Les nostres fonts [dins del ministeri] ens diuen que estan estudiant les nostres dades; buscaran justificacions, i després intentaran trobar errors per defensar la idea que el problema no és tan greu com el presentem», conclou. La pandèmia empitjora la violència de gènere Tot i que encara és aviat per valorar els efectes de la pandèmia en el nombre de feminicidis, sí que és possible afirmar ja que el confinament ha aguditzat, en termes generals, el problema de la violència de gènere a Rússia. Segons Barsenian, la seva organització No a la Violència ha constatat un increment de les denúncies i les peticions d’ajuda de dones maltractades. «No hi ha hagut un augment de les trucades, però sí dels correus rebuts per internet o dels missatges a través de les xarxes socials; això ho atribuïm al fet que moltes dones viuen amb les seves parelles en apartaments d’una sola habitació i utilitzar el telèfon és molt problemàtic per a elles», apunta. A Rússia, no només no hi ha una llei específica destinada a combatre la violència de gènere, sinó que en els últims anys s’han adoptat iniciatives legals que sembla que van en sentit contrari, amb l’objectiu declarat de «protegir la família». El 2017, va ser aprovada una llei que descriminalitzava parcialment els episodis de violència familiar, entre les crítiques unànimes de les organitzacions de drets humans. A partir d’aquell moment, a Rússia, els agressors sense antecedents penals que «no provoquin una ferida greu» no incorren en un delicte criminal, sinó únicament en una falta administrativa, sancionable amb una multa rebaixada de 500 euros, un període de detenció administrativa de dues setmanes o 120 hores de treball social. Les oenagés han constatat que, des d’aleshores, hi ha menys casos de violència de gènere que arriben als tribunals, fet que els fa sospitar que la controvertida llei el que fa és afavorir la impunitat entre els maltractadors.

A Rússia hi ha 20 vegades més feminicidis dels que reconeix el Govern

Una oenagé comptabilitza almenys 5.000 assassinats de dones el 2018, mentre que el Ministeri de l’Interior només en reconeix 250

Els casos de violència familiar han augmentat durant la pandèmia a causa del confinament, denuncien els activistes

Ni la majoria de dirigents polítics ni l’Església ortodoxa russa consideren les morts de dones o els abusos familiars com una prioritat o un problema

El més llegit