Donald Trump i el trumpisme continuen sent, per ara, la força dominant al Partit Republicà. Es va confirmar dissabte quan l’expresident va aconseguir ser absolt del seu segon ‘impeachment’ en una votació 57-43 que va quedar curta de la majoria dels dos terços del Senat necessaris per a una condemna. En els vots dels 43 republicans que van recolzar la seva absolució, però també en el dels set que el van declarar culpable d’«incitació a la insurrecció» pel seu paper a l’assalt al Capitoli del 6 de gener, es condensa el dilema que Trump representa per al Grand Old Party. Encara és, clarament, el seu partit. No tots volen que ho sigui. I mai un ‘impeachment’ havia tingut tants membres del partit de l’encausat votant per la seva condemna.

N’hi ha prou de mirar alguns sondejos entre republicans per entendre el pes de Trump, que al novembre va rebre 74 milions de vots, set menys que Joe Biden però una xifra rècord per a qualsevol president que es presentés a la reelecció i que, en reacció a l’absolució, va emetre un comunicat en què va dir que el seu «moviment» només «acaba de començar». Una enquesta del gener de Gallup situava la seva aprovació entre els conservadors en el 82%. Segons una altra de més recent de Monmouth University, el 72% segueix creient les seves mentides que Biden va guanyar la presidència per un frau inexistent. En un altre sondeig de la CNBC, el 74% volen que segueixi actiu al partit i, d’aquests, el 48% volen que ho faci com a líder. En una altra enquesta de Vox i Data for Progress només el 22% el consideraven culpable de la insurrecció i menys encara, el 12%, creien que havia de ser condemnat a l’‘impeachment’.

Aquest últim sondeig també incloïa una dada que explica, tot i que sigui en part, la votació de dissabte. El 69% dels republicans preguntats avisaven que era menys probable que votessin un senador que declarés culpable Trump. La pressió de perdre les bases és real, com ho és la por que els més extremistes i radicalitzats arribin a fer servir la violència contra qui «giri l’esquena» a Trump, la frase que va escollir FoxNews dissabte per assenyalar els set republicans que es van sumar als demòcrates. I s’afegeix a la de la resta de la maquinària mediàtica ultraconservadora i la de l’entorn de Trump, així com a la dels mateixos partits estatals, dominantment radicalitzats cap al trumpisme.

El comitè executiu de la formació a Louisiana, per exemple, va aprovar unànimement el mateix dissabte una «censura» o reprovació «en els termes més contundents» del vot de condemna del senador Bill Cassidy. També el president dels republicans a Carolina del Nord va titllar de «sorprenent i decebedor» el vot contra Trump del senador Richard Burr. I els 10 republicans que van votar a la Cambra baixa a favor de l’‘impeachment’, especialment la congressista Liz Cheney, ja han començat a ser objecte de fúria no només de les bases, sinó de l’ala radical del partit, que promet desafiar-los amb candidats trumpistes a les primàries.

El futur polític

El dilema republicà el va evidenciar, potser com ningú altre, Mitch McConnell, el líder al Senat, que va votar per l’absolució però, en el més extrem dels seus habituals exercicis d’impossible contorsionisme polític, va oferir després un discurs demolidor contra Trump. «No hi ha cap dubte, cap ni un, que el president Trump és pràcticament i moralment responsable de provocar els esdeveniments» al Capitoli, va dir McConnell. Unes hores després, en una entrevista amb ‘Politico’, reconeixia que el seu únic objectiu és recuperar la majoria perduda a les legislatives del 2022. «La meva meta és, de totes les formes possibles, tenir nominats que poden guanyar», va dir. «Alguns poden ser gent que agradi a l’expresident. D’altres, no».

McConnell també va dir al Senat que Trump «encara és responsable per tot el que va fer en el càrrec. Encara no s’ha deslliurat de res». I posava sobre la taula un dels elements que realment tenallen el futur polític de l’expresident: la possibilitat, malgrat l’absolució a l’‘impeachment’, que pugui haver de retre comptes davant la justícia. Està sent investigat a Geòrgia per pressionar les autoritats electorals, a Washington pel paper que va poder exercir en l’assalt al Capitoli, abans de la insurrecció ja tenia un cas obert per les seves finances a la fiscalia de Nova York i fins i tot podria aparèixer en demandes civils de víctimes del 6 de gener.

Sense detalls

De moment Trump, sense l’altaveu de la presidència ni de les xarxes socials, no ha donat detalls sobre què farà. En el seu comunicat de dissabte va parlar vagament de compartir plans amb els seus seguidors «en els pròxims mesos» i penja sobre el partit la possibilitat que es torni a presentar com a candidat el 2024.

Fins i tot abans, ara mateix, tot i que alguns republicans assegurin que el seu recolzament minva i ja hi hagi clars aspirants a la nominació presidencial, com Nikki Haley, que després de ser els seus aliats busquen distanciar-s’hi, molts més són conscients o abracen el seu poder. El senador Josh Hawley, un altre potencial candidat a la Casa Blanca, es mou sota la capa del trumpisme. Lindsey Graham ha anunciat que aviat anirà a Mar-A-Lago per parlar amb Trump «del seu paper al GOP i el futur del partit». I Kevin McCarthy, el líder republicà de la Cambra baixa que el 6 de gener va tenir una acalorada conversa a crits amb ell per la seva resistència a apressar els seus seguidors perquè aturessin l’assalt al Capitoli, va tardar només uns dies a anar a fotografiar-se somrient amb ell a Palm Beach. «Pel bé del nostre país, l’agenda radical demòcrata s’ha de frenar», va dir després de la reunió.