La ultradreta portuguesa posa els gitanos en el punt de mira

Al finestral de l’associació Techari hi ha penjades tres banderes que amb prou feines permeten veure des del carrer el que hi ha a l’interior: la portuguesa, la de les Nacions Unides i la gitana. «Jo vaig ser dels primers en portar la nostra bandera a Portugal», diu amb orgull José Fernandes, el president de l’associació i destacat membre de la comunitat gitana al municipi de Loures, als afores de Lisboa. En aquesta mateixa localitat de classe treballadora, l’actual líder del partit ultradretà Chega, André Ventura, va ser regidor entre el 2017 i el 2018. L’arma electoral que va utilitzar llavors va ser la mateixa que ara: el discurs bel·ligerant contra la comunitat gitana, a qui acusa de viure a costa de la resta de portuguesos. A l’interior del local el mobiliari és auster. A prop de l’entrada hi ha un parell de taules de bar i algunes cadires d’alumini i, al fons, un gran escriptori que serveix com a despatx. És aquí on Fernandes mira de combatre, des de fa poc més d’un any, la discriminació històrica que pateix la seva comunitat i que, ara, corre el perill d’expandir-se. «Ventura ens acusa de viure dels subsidis i de no voler treballar, però el cert és que no ens donen l’oportunitat. És molt difícil per a un gitano obtenir una ocupació», afirma Fernandes, que assegura que l’estigma obliga moltes persones a ocultar el seu origen per accedir a feines qualificades. L’elevada taxa d’atur entre la població gitana, no obstant, pot enganyar, segons la sociòloga Manuela Mendes, investigadora de l’Institut Universitari de Lisboa i coautora de l’últim estudi nacional sobre els gitanos a Portugal. «En el nostre estudi comprovem que un percentatge important de persones gitanes treballen per compte propi i moltes vegades fora del mercat formal», diu Mendes per desmentir les acusacions del líder d’ultradreta. Quant a l’accés a subvencions, les últimes dades mostren que menys d’un 6% dels beneficiaris de la Renda Social d’Inserció (RSI) són d’ètnia gitana. Segregació escolar Malgrat les dades, Ventura insisteix en l’ús del concepte subsididependència i en la senyalització dels gitanos com una comunitat que evita la «integració de forma deliberada». L’agost del 2020, el líder ultra va ser multat per la Comissió per a la Igualtat i Contra la Discriminació Racial per escriure en una xarxa social que «el 90% dels gitanos viuen d’altres coses que no són la seva pròpia feina», una cosa que la Comissió va determinar com un acte de «discriminació i assetjament per origen ètnic». El mateix Fernandes es cargola a la cadira quan escolta les acusacions de falta d’integració. Assegura que la convivència diària amb la població no gitana és bona i destaca la reducció de la taxa d’absentisme escolar, una de les qüestions que les administracions públiques han mirat de combatre en les últimes dècades. L’afluència més important a les escoles dels nens gitanos no garanteix, no obstant, més integració. «Estem fent un esforç per portar la nostra cultura a les escoles per acabar amb els mites i educar els més joves», diu Fernandes. Confinament especial La situació excepcional generada per la pandèmia també ha servit a l’extrema dreta per estigmatitzar la població gitana. Ventura va arribar a plantejar en plena primera onada l’aprovació d’un pla específic per confinar la població gitana, a qui va acusar de saltar-se les normes. El líder ultra va proposar, entre altres mesures, augmentar la presència policial als barris de majoria gitana i fer estudis per determinar amb més precisió la composició, quantificació i localització de les comunitats gitanes a Portugal. Unes mesures que continua proposant en els actes electorals. «Aquesta és una de les narratives preferides de l’extrema dreta: transformar els gitanos en una mena d’amenaça simbòlica, i fins i tot realista, que té una bona acceptació en personalitats autoritàries, desinformades i descontentes amb el sistema polític», explica la sociòloga Mendes. El discurs incendiari del líder d’ultradreta portuguès va provocar la mobilització històrica de la comunitat gitana, poc donada a la participació electoral, per votar en contra de Ventura en les presidencials de gener. Una cosa que Fernandes explica amb satisfacció al petit local de l’associació Techari. «La llavor està plantada, però la mentida no perdura», afirma.

La ultradreta portuguesa posa els gitanos en el punt de mira

La situació excepcional generada per la pandèmia ha provocat l’estigmatització del grup

El més llegit