Spútnik V, l’ariet geopolític de Rússia

Feia tan sols unes hores de la difusió de la notícia que Andrés Manuel López Obrador havia contret la Covid-19. Però dilluns passat, el president mexicà, contra vent i marea, va seguir endavant amb els seus plans de mantenir una xerrada telefònica amb el seu homòleg rus, Vladímir Putin. Que no es tractava d’una mera trucada de cortesia va quedar meridianament clar al final de la conversa. Els dos mandataris van pactar durant les seves discussions l’enviament a Mèxic de 24 milions de dosis de Spútnik V, la vacuna russa, durant els pròxims dos mesos. No ha sigut l’únic país llatinoamericà amb el qual el Kremlin està tractant: Al desembre, el Govern argentí va firmar un contracte amb Rússia per immunitzar 10 milions de ciutadans, mentre que per les mateixes dates l’Executiu bolivià va fer el mateix, adquirint unes altres cinc milions de dosis. Més enllà del con sud americà, els promotors de Spútnik V festegen amb afany Governs d’Europa de l’est i la regió balcànica. L’elecció dels dos escenaris –el llatinoamericà i l’europeu oriental– no sembla fruit de la casualitat, opinen els experts. Es tracta de dues regions en les quals Rússia competeix en pes polític amb els seus dos principals rivals, els EUA i la UE. «És indisputable que la vacuna està sent utilitzada per obtenir influència geopolítica, tot i que no és únicament Rússia la que ho fa», assegura en un correu electrònic des de Ljubljana, capital d’Eslovènia, Zijad Beczirovic, director de l’Institut per a Estudis de l’Orient Mitjà i els Balcans. A causa de la pandèmia, «aquest és un període de grans canvis, fins i tot geopolítics», constata Beczirovic. Equilibris de poder a Amèrica Llatina Amèrica Llatina, regió on les vacunes dels grans laboratoris occidentals estan arribant amb retard, s’està convertint en el principal mercat per a l’injectable desenvolupat pel Centre Gemaleya de Moscou. «Els futurs equilibris de poder es juguen a Àsia, l’Àfrica i Llatinoamèrica; aquesta última regió compta amb molts estats membres a l’ONU i constitueix el camp d’expansió perfecte per al món multipolar que el Kremlin anhela», assegura Nicolás de Pedro, investigador del londinenc Institute for Statescraft i expert en Rússia. Per a Moscou «és una qüestió de prestigi», ja que Spútnik V posa Rússia «al mateix nivell que els grans jugadors internacionals» com la UE, EUA o Xina, «malgrat el seu inferior pes econòmic», continua aquest acadèmic. A més, a diferència de les substàncies desenvolupades pels laboratoris occidentals, la vacuna russa està estretament vinculada a l’Estat, amb la qual cosa, en el futur, aquests ciutadans llatinoamericans «identificaran Rússia com el país que els va salvar» de la Covid-19. A Europa de l’Est, un estat de la UE –Hongria– ha adquirit ja la vacuna russa, «al·legant urgència» per protegir la seva població davant la lentitud de la burocràcia europea, assenyala Joanna Hosa, vicedirectora del programa Europa Àmplia al Consell Europeu de Relacions Exteriors. L’actitud del Govern de Budapest d’assumir un tractament no aprovat per l’organisme europeu regulador, com a mínim, violenta la voluntat de Brussel·les d’actuar de manera conjunta i evitar els acords bilaterals», indica aquesta experta. I tot i que considera que la principal motivació que mou Rússia en el cas hongarès «és vendre la seva vacuna al nombre més alt de països possible per incrementar el seu poder tou», també és de la creença que Moscou dona la benvinguda a tot moviment «que impliqui debilitar la UE». Els Balcans, zona de col·lisió Als Balcans, països que van formar part de l’extinta Iugoslàvia i aspiren a integrar la Unió, han mostrat interès pel tractament rus, «en particular Sèrbia, Montenegro i la República Srpska», l’entitat de Bòsnia habitada pels serbis, constata Tefta Kelmendi, coordinadora al programa Europa Àmplia també del Consell Europeu de Relacions Exteriors. En aquesta regió, «Rússia s’està aprofitant de la lenta resposta europea, ampliant la seva presència i enviant el missatge a la població local que en temps difícils es pot comptar amb ells», adverteix. Un cas especialment il·lustratiu és el de Montenegro, últim país en ingressar a l’OTAN, que al principi va privilegiar l’opció europea, però que ha acabat sol·licitant ajuda a Moscou davant la falta de vacunes disponibles. Com està sent habitual en tot el que fa a les accions internacionals de Moscou, l’expansió de l’injectable rus no ha estat exempta de polèmica. Segons denúncia en un email Jakub Kalenski, investigador de l’Atlantic Council i expert en desinformació, els mitjans pro-Kremlin han dut a terme «esforços importants», tant «per denigrar a les vacunes occidentals» com per «impulsar els moviments antivacunes». «Agències russes com Ria Nóvosti s’han concentrat de manera desproporcionada en efectes adversos aïllats de les vacunes occidentals», recull Kalenski en un informe a què es remet. Malgrat els intents d’aquest diari, no ha sigut possible obtenir l’opinió i les respostes del Fons Rus d’Inversió Directa, promotor de la vacuna russa. n

Spútnik V, l’ariet geopolític de Rússia

El Kremlin tanca contractes milionaris per vendre la vacuna russa a Amèrica Llatina i Europa de l’est, cosa que li permet guanyar influència en dues regions on rivalitza amb els EUA i la UE

Rússia ha sigut acusada de recórrer a tàctiques de desinformació fetes servir en altres escenaris per denigrar les vacunes occidentals en detriment del seu injectable

El més llegit