Estats Units

Les víctimes d’abusos d’un reformatori als EUA podran demanar compensacions

Es creu que desenes de nens van morir, van desaparèixer, van ser torturats o van patir abusos sexuals

Un projecte de llei que avança al Congrés de Florida (EUA) permetrà que les víctimes d’abusos al reformatori públic Dozier que van tenir lloc entre 1940 i 1975 accedeixin a una compensació econòmica per danys psicològics o físics, segons informa EFE.

El projecte de llei SB 288, patrocinat pel senador Darry Rouson, va ser aprovat dimarts amb sis vots a favor i un en contra al Comitè de Justícia Penal del Senat de Florida.

La iniciativa ofereix a les víctimes d’abusos al reformatori Arthur G. Dozier for Boys, a la localitat rural de Marianna (nord-oest de Florida), una certificació estatal que reconeix que van ser objecte d’abusos físics, sexuals i psicològics.

Una certificació oficial que els servirà per presentar el seu cas i una reclamació pels danys que van patir quan eren interns d’aquesta escola, que va obrir el 1900 i va tancar l’any 2011.

Des del tancament del reformatori, experts forenses de la Universitat del Sud de Florida (USF) es van dedicar a examinar i acarar els registres i les identitats de les restes de 55 menors trobats en fosses anònimes i que van començar a ser exhumats a finals del 2013.

L’antic reformatori, que va allotjar també orfes i nens de fins a 5 anys, va ser objecte d’investigació després que antics alumnes de la dècada de 1950 i 1960 comencessin el 2005 a denunciar que el personal i els guardes els infligien càstigs físics i n’abusaven sexualment.

El 1929, el reformatori disposava d’un edifici de detenció amb 11 habitacions de ciment i dos mòduls (un per a estudiants blancs i un altre per a negres) construït per allotjar els alumnes violents.

Es creu que desenes de nens van morir, van desaparèixer, van ser torturats o van patir abusos sexuals en un reformatori que va funcionar durant més d’un segle.

El Legislatiu de Florida va demanar perdó i va reconèixer fa anys la vergonyosa història de mort i tortura que va tenir lloc en aquest reformatori.

Si bé l’informe final de la USF no determinava l’existència d’actes criminals, sí que aclaria que en el 34,5% dels casos la «causa i circumstàncies de mort eren completament desconegudes, no documentades», amb un 20% entre els nois blancs i un 44% entre els negres.

S’esmenten tres casos de morts de menors per homicidi comès suposadament per altres nois i l’existència de túnels al soterrani d’un edifici del gimnàs del reformatori, conegut llavors com l’«habitació de les violacions» on, pel que sembla, abusaven i agredien sexualment els reclusos, alguns amb només 12 anys.

El document assenyala que el 67% dels nois enterrats al reformatori Dozier eren negres. A més, era habitual que les famílies fossin informades de la mort dels nois dies o fins i tot setmanes després que fossin enterrats al reformatori.

Aquest sinistre capítol del sistema judicial de menors als Estats Units es va tancar el 2016, però encara hi ha moltes ombres i la denúncia del fosc passat d’un lloc on el càstig arbitrari, l’abús, la falta de sanitat, la segregació i la por eren moneda comuna.